Despres del paron d' estiu costa molt arrencar. Cada any costa una miqueta mes. La edat no perdona. Pero prosiblement aquest es un dels meus millors moments en quant a estat fisic. La temporada comença amb la Garmin Triatlo de Barcelona. La primera Olimpica que faig. Poca historia.
Pero hi havia una cosa que em tenia boig, i es que l' Albert Cuaresma ens havia esperonat per fer la Marató del Montseny. Vaig dubtar molt ja que jo no he fet cap Marato, i menys de muntanya. "El que no et mata et curteix"(Cuaresma) i cap alla que vam anar.
Els que em coneixen saben que el Montseny es la meva vida. Els millors records de la meva infancia els tinc alla, a Seva. No podia faltar. Correria pel Matagalls, per Les Agudes, pel Turo de l' Home.... Nomes de sentir aquests noms sento coses especials. La prova va ser epica. Va ploure i vaig passar fred, molt fred. Crec que es la mes maca que he fet. Inoblidable. I evidentment aquest any tornarem. Si fa bon temps i puc veure els paisatges que tant he caminat, encara sera millor.
A final d' any, a la cursa dels nassos, vaig intentar baixar el meu temps en cursa, i no ho vaig aconseguir. La Marato del Montseny es notava dos mesos despres. Despres de dos duatlons de muntanya, un de carretera, i alguna cosa mes que se m' escapa, vaig fer la mitja marato de Barcelona, veient el debut del Rafa i la mitja marato de Montornes. Pas previ per un altre dels meus reptes d'aquest any. La Marato de Barcelona. La primera. Increible correr per la teva ciutat una distancia que separa el be del mal. Un altre record imborrable que m'emporto. Corre i corre pels llocs emblematics de la meva ciutat. La familia esperant-me a Fabra i Puig, a qui vaig abraçar evidentment. Quan creues la linia d' arribada d' una marato, es indescriptible de veritat.
Dos triatlons sprints i anem cap una altre prova de les maques. El Triatlo doble olimpic de Banyoles. Nedar a l' estany de Banyoles em va encantar, es com una piscina gegant. El tram de bici va estar be. I correr per la vora del llac, increible. Els paisatges em van encantar, a part de que la prova em va anar molt be. Tambe em vaig atrevir amb una travessa nadant de 4,5km en el que vaig estar a un pas de la hipotermia.
Al maig, la cursa del barri, la Cursa de Nou Barris. La meva. No arribava amb les millors sensacions degut a la acumulacio. Molt cansanci acumulat i el cos em demana descans. Encara i aixi vaig complir un altre repte. Baixar de 40 minuts en cursa. Molt content pero molt cansat.
I la darrera prova. La Half Challenge de Calella. Vaig fer una planificacio alimenticia molt dolenta i vaig tenir un tall de digestio. Si, la vaig acabar, pero vaig patir moltissim. Els ultims 8km van ser practicament caminant. Pero tambe la recordare. Te alguna cosa especial, i segur que va estar un bon aprenentatge del meu cos.
Ara penso en la temporada que be. I penso en continuar gaudint fent esport. Penso en lo dur que es i en les gratificacions que tens. Penso tornar a Montseny, Marato de Barcelona i Triatlo de Banyoles. Pero nomes hi ha una manera de superar aquest any. Hi ha varies, pero nomes veig una ara mateix. Crec que l' any que be sera un bon moment per fer un Ironman. Ho intentare. Aixo comportara molta feina fisica i mental. El nom de Home de ferro, no es nomes per el teu estat fisic. En aquestes proves l' estat mental es importantissim.
Mentrestant, continuarem cremant roda per les carreteres, pulin sola per alla on anem a correr, i movent l' aigüa de la piscina. I el que em sembla mes important, compartint aquests moments amb la familia, que venen a tot arreu a veurem, i compartint moments i entrenaments amb els amics, si no, no seria el mateix.
