Dissabte 10 de maig. 4:15 del mati. Em desperto i no es per treballar. Te pebrots la cosa. Esmorzo i començo la succeció de viatges al wc que els esportistes coneixem molt be. Estic molt tranquil. Sorprenentment tranquil. Pensava que en aquest dia ja tindria nervis precompeticio i no, no estic nervios.
Arrivem Carol i jo a les 6:00 a L'Ampolla. Arrivo amb temps, cosa que m'agrada. Tinc temps de fer les coses amb calma. Vaig a veure els amics que estan a la zona d'avituallament i despres cap a la zona de transició a preparar-ho tot.
6:55. A punt d' entrar a l' aigua. Estic amb la Carol, el David i la Eli. L'aigua esta fresqueta pero no molt. Ve el Pere Benach a donar-me la seva bendicio. Veig el Jordi Cuevas adalt animant-me. Sona la bocina i entro a l' aigua. La primera volta ha estat una mica caotica. Masses cops. La gent molt nerviosa a les boies. A la segona volta el grup ja estava estirat. Tinc la sensació d' anar sol. Em dono compte que vaig al davant d' un grup. Nado comode i marco 1:07:57. No esta gens malament. Surto de l' aigua molt marejat i cap a la bici.
La bici la començo molt fort ja que tinc que aprofitar que no fa vent. Pero al poc començo a notar mal al lumbar. No se com seure, em molesta molt. A la volta 4 el vent fa aparicio i el mal cada vegada apreta mes. Vull fer una mencio especial a la Carol i al Pere Benach per lo be que em van portar la alimentació. Ho havia preparat el Joan i va sortir perfecte. Cada volta era el mateix. Carol em dona bidons, Jordi em tira aigua per sobre, Toni em dona bocates. Perfecte. Acabo la bici amb la esquena feta un cristo. Marco 5:36:45. Pensava que ho faria una mica millor, pero em preocupava el mal d' esquena. Deixo la bici.
Abans de sortir a correr, a la zona de transicio, m'estiro a terra i em desbloquejo les lumbars. Com nou. Podia haver-ho pensat abans. I arrenco a correr. Quan comences a correr, pensar que et queden 42 km es una mica decebedor. Penses que mai acabara. Estic carregat de cames, pero es el normal en aquest moment. Decideixo no afluixar, mantenir un ritme constant sense donar tirons. I van passant les voltes. Cada vegada que passava per l'avituallament em donava molt subidon. Primer veia la Lara cridant "el pere el Pere !!!!" i veia la gent movilitzant-se. A la anada no parava. Agafava una ampolla d' aigua al Toni i me la tirava per sobre. A la tornada parava lo just i menjaba. I a correr. El Pere Benach estava al passeig maritim. M' animava molt. Molta gent m' animava "vinga Jovent!!!!". I torno a passar per l'avituallament. I torno a veure la Lara cridant, i alla estaven tots. I encara que passava molt concentrat buscava la complicitat de tots... i la trovaba. Em veu animar molt.
Ultima volta a peu. I ara vull fer-lo meu. Vull disfrutar-la aquesta ultima volta. Arribo a on donem la volta i em coloquen la ultima pulsera, la blanca. M'aplaudeixen. Varios corredors amb els que vaig intercanviar paraules mentre corriem em feliciten. La gent al passeig maritim t'anima mes quan passes amb la pulsera blanca. Veig la meva germana que ha vingut de Vilassar amb els nens i el Jesus. Paso per l' avituallament com un tiro i no agafo ni aigua. Em queden 2km. Vaig a donar la volta al final. 1km. En aquest punt no vaig poder evitar emocionar-me. Sabia que havia fet una gran prova. Ni les meves millors previsions eren aixi de bones. Estic molt molt content. Veig el Jordi, em saluda i m'anima. I enfilo la linia d'arribada. Crec que han estat els ultims 50 metres mes gratificants. No em vaig guardar res. I em va sortir be.
I venen els companys a felicitarme. I la Carol. I la meva germana. Estic molt content i molt cansat. Se que em deixare molts detalls pero recordo varios. El que em va dir el presi a la orella varies vegades. Gracies Joan, ets molt gran. El que em va dir l'Albert. El que em va dir el David. La cara del Layos quan vaig sortir de l' aigua. Els consells del Pere B. La atencio de les noies quan parava a l'avituallament. Els anims de la Carri girl. I al acabar els anims i les paraules de tots. Em deixare moltes coses. Com ara recordo tambe el Palo. Tinc la ment poc clara amb els detalls. Pero si vaig notar uns anims constants. Sobretot tambe del meu company Christian cada vegada que ens creuavem.
Evidentment, la Carol, que pateix amb mi en aquestes coses. Et porto al cap en tota la prova i ho vas fer fantasticament be en aquesta. Em vas portar molt be.
