Jo ho explicava a casa. Hi ha gent diferent. Es una de les coses de la vida que mes he trovat a faltar. Ja ho havia viscut, però no recordava les sensacions. Acostumat de nou a la ciutat, on la sensibilitat no te lloc, tot es basa en mostrar i mostrar-se. Després d' un mateix no hi ha res. Postureig. M' havia d' amagar per mirar el cel per la nit. Observar un paisatge en silenci. Els colors del cel a una posta de sol. Buit.
Aquest ha estat un any emocionalment brutal. Sensacions expectaculars. Es l' any que mes cops m' han dit que m'estimen. Es l' any que m' han abraçat com mai. Es l' any que m' han explicat mes coses amb llagrimes als ulls. Es l' any que he conegut mes persones emocionals i sensibles. Es l' any que he pogut compartir els colors del cel amb una altre persona. Es l' any que he mirat les estrelles acompanyat. Es l' any que mes he plorat. Es l' any que he descobert sensacions que no havia tingut mai, soposo que es felicitat.
No se si tornarè a viure un any així, aquest me´l guardo per sempre. El que està clar es que aquest 2016 marca un abans i un després en moltes coses.
