SI una cosa tenia clara, es que Calella era un test. Vaig fer una cicloturista feia un mes, pero amb gastroenteritis. El resultat va ser lamentable. Tampoc tinc clar que estant be hagues millorat molt. El tema es que psicologicament em va deixar KO. La bici...
Portava varios dies nervioset, ja que sabia que si Calella no sortia be, donaria la guerra amb la bici com perduda totalment. I arriva el dia.
L' aigua estava molt moguda. No em preocupava gens. Cosa extranya per cert. Estava tant centrat en la bici que lo altre m' era igual. No se el temps que vaig fer nedant, pero vaig anar be. Vam agafar els del grup d' abans i fins i tots el segon d' abans. Primera transició i cap a la bici.
Surto de Calella a un ritme alt. El meu angel em deia: Tranquil, tranquil, no t' emocionis que aixo es llarg. El meu dimoni: apreta i deixa`t de tonteries. I apreto, vull provar-me. La primera pujada cap a Vallgorguina se'm fa curta. Paso a molta gent. Penso que potser m' estic esverant i que els altres son mes inteligents per guardar forces. Tant se val. Baixada rapida i acoplat fins Sant Celoni. Em creuo amb El Gomez Noya. Evidentment em poso dret i l' aplaudeixo. Vaja crack el paio.
I comença la pujada al Montseny. El ritme es bo. Veig la Judith. Ens animem i tiro cap amunt. Continuo passant gent. Em veig be, em veig fort. I arrivem adalt. Que curios !!! se m' ha fet curt. Començo a estar content. La baixada es molt rapida. Tambe vaig passant gent. I fins Sant Celoni de nou acoplat i molt rapid. Marcava mitjes de 50 km/h. Per la esquerra adelantant molta gent.
La ultima pujada em noto ja una mica cansat. Tenia clar que havia de donar-ho tot. Si no podia correr tant em feia, jo venia a treurem la tonteria que tenia amb la bici. Pujo sense reservar. De Arenys de Munt a Sant Pol torno a acoplarme i a marcar un ritme alt. De nou per la esquerra adelantant molta gent. Entro a Calella a un ritme molt alt i veig el Rafa i el Manolo a la rotonda. I començo a pair que per fi, li he guanyat un pols a la bici. Estic molt feliç. Per una vegada li he guanyat la partida psicologica. Ha estat tal com jo volia. M' he sentit molt be, m' he sentit poderos a sobre de la bici, que era la sensacio que volia asolir. Per mi, la carrera era aquesta. I quan estic arrivant amb la bici, veig la Carol que m' anima com una boja. I just abans d' entrar a deixar la bici, veig la Cristina, les Pilars i la Eli.
I començo a correr. Estava tant content per la bona sensacio a la bici que no penso en res mes. Estic molt content. I començo a veure gent animant. La Monica al poc de sortir a correr. Mes endavant els hooligans David, Coco, Pepe, Joan Carles, Carri, Toni i Robert amb les dones. Torno a veure els germans Carpio. La Maria. La Biola, que em va animar molt. I aixi cada volta. Estava content i es nota a les fotos que surto rient a totes. No m' importava gaire el correr, pero em vaig adonar que eswtava corrent a un ritme molt bo. La primera volta va ser molt rapida. Jo mirava el crono i marcava una mitja de 4:10. La segona va baixar, normal.
I acabo la prova molt satisfet per haver guanyat la partida psicologica a la bici. Ara venen proves de bicicleta. Hem de continuar millorant. Ja us anire explicant. Gracies a tots pels vostres anims a Calella. I sobretot la meva dona, la Carol, que fa la seva Half particular seguintme per tota la prova.
