Moment decisiu

Avui m' ha vingut al cap d' una forma molt intensa el repte que tinc el proper 29 de maig. Soposo que seran nervis, pel total desconeixement sobre proves de llarga distancia. No conec tant el meu cos com per saber com estara despres de 5 hores intenses d' esport. Acabare o no acabare? La gran pregunta....

La Setmana passada vaig rebre unes importants recomanacions sobre la alimentacio que tinc que portar els ultims dies abans, i sobretot, durant la prova. Tenir amics com el Ruben t' ho fa tot molt facil. Estic a la espera de moltes coses que ja anire comentant. 

Aquesta setmana plantejo una setmana d' entrenos de potencia. De molta força. De running a muntanya. De pedalar dur. Les següents dues de rodatges llargs amb menor intensitat. Les dues ultimes anire de baixada, per arrivar el mes fresc possible, pero al mateix temps, lo mes actiu possible. Ja anire comentant com va tot.

Dies de descans a Peratallada

Hem estat uns dies a Peratallada, a una granja. Hem vist molt a prop com funciona una granja de vaques. Com les cuidaven, com els hi treien la llet.... cada dia el mateix proces. El mateix pages ens va explicar, lo dur que es cada dia alimentar i mullir prop de 200 vaques.

La Laia es la que millor s' ho ha passat, com era d' esperar. Ha donat de menjar a les vaques, i ha vist diferents animals de granja. Ha estat una sortida ideal per ella.

Provant el neopre

Avui hem anat el Jordi, la Laia i jo a nadar amb els neoprens a la piscina per tal d' anar acostumant-nos a ells. Em preparat una simulacio de triatlo, amb la zona de boxes i tot.

El tema ha estat rapid. Tirada a l' aigüa i mil metres de tiron en 17 minuts. Sortir correns donant mitja volta a la piscina. Anar cap a la improvisada zona de boxes i treure'm el neopre lo mes rapid posible. 1 minut. A casa havia provat, pero moll surt mes facil.

Ha estat una bona experiencia que segur repetirem. Per cert, aquest mati quan m'he llevat, em feia mal el turmell. Al migdia he sortit a rodar, i els ritmes eran bons. Es un esguinç lleu i espero que marxi rapid el mal.

Catacrack

Avui he sortit a entrenar running. Bon entreno programat. Fartlek.1-1, 2-1, 4-2, 6-3, 4-2, 2-1, 1-1. Acabant el 6, he tingut una torçada de turmell. Quin mal. Uf. 

Als dos minuts, quan ja tothom m' enviava cap a casa, he vist que el mal remitia i he acavat l' entreno. Ara mateix estic amb gel. Haviam dema al mati....

Entreno dels Bons

Avui he fet un entreno d' aquells que molen de veritat. Hem sortit en btt Ruben i jo cap a Collserola. Ell es coneix Collserola de pam a pam, i les dues hores i quart que ha durat la sortida han estat intenses i molt molt divertides. Una volta molt interessant. Per acavar la sortida, hem anat al meu taller, i alla hem deixat les bicis i en 57 segons ens hem tret la roba, ens hem possat la de correr i hem sortit disparats.

A 3:30 els primers 5 minuts. Una bojeria. Despres hem rodat entre 4:30 i 5 m/km. He acabat fos. Pero molt molt content. Tinc bones sensacions per afrontar el que em ve. Haviam com va tot.

Campeona

Ens despertem al mati. Esta nerviosa. El que diuen tenir papallones a la panxa. Avui es la prova de foc. Avui es el dia en que s' ha de veure si l' entreno ha servit per alguna cosa o no. Quin millor escenari per posar a prova la Carol que la Cursa de Bombers. Increible desplegament, com sempre. Es nota que hi han calers...

Comença la cursa. Sortim per sota de 5 el km. La cosa va be. Al Paralel comencem a veure sintomes de que hi ha cansanci. Ella continua. El ritme baixa una mica. Gran Via, aigua per refrescarse. Mantenim el ritme. Ausias Marc, comença a arrepentirse d' haver vingut a correr. Via Laietana, com una campeona, escanyada a tope, puja el ritme. Passeig Colom, 200 metres per arrivar, allarga les cames a tope i entra a un ritme alt. 

Cansada, reventada, pero molt contenta. Ha aconseguit el que volia. 55 minuts clavats. Pero lo mes important, es que ha descobert el que es lluitar contra el teu cap, ha descobert un dels aspectes mes durs de l' esport, quan no pots mes i treus forces d' on no saps que les tenies. Aixo es ser un campeon. Aixo es superacio. Aquestes son les sensacions que ens agraden als esportistes. Son les sensacions de la superacio. Sensacions dures, molt dures, pero molt reconfortants. Felicitats Campeona.

Cruspida de les bones

Divendres, no noto mal a les cames. Surto a correr. Com fa temps que no entreno be, decideixo fer Fartlek. !0 minuts d' escalfament, 10 minuts a fondo, 5 minuts suaus, 8 min fondo, 4 suaus, 6 fondo, 3 suaus, 4 fondo, 2 suaus, i aqui em quedo, no he pogut acabarlo. Massa calor. El ritme meu es baix, pero content per les sensacions.

Dissabte. Havia quedat amb el Ruben i l' Albert Quaresma. L' Albert tenia intencio de rodar 2 horetes i cap a casa. Perfecte. Arrivo a les 9:30 al punt de trovada. L' Albert no ve. Quedem el Ruben i jo. Li pregunto les intencions i hem diu, fer ports. Merda. Total, que avui he rebut un serios correctiu. 80 kilometres amb 3 ports. A l' ultim d' ells les cames em bullien. He acabat content perque noto millora, i aixo sempre es positiu.

Avui es una de les ultimes sortides que faig amb la Eddy Merckx. En breu hi hauran noticies.....

Recuperacio en cami

Avui he sortit a correr una horeta, i estan totalment confirmades les meves sospites. Eran els cordons. El peu esquerre no noto res. Al dret una miqueta de res, pero va desapareixent. 

El que costara una mica mes es que marxi el mal a l' abductor dret. Aixo s' aconsegueix amb descans.... pero va a ser que no. Mica en mica anira afluixant, soposo.

De moment aquesta tarda repetirem sortida en BTT, haviam si puc agafar bon to fisic en bici.

Bona Noticia

Avui he sortit a correr haviam com anaven els meus dolors. En menys de dos minuts, ja tenia dolors forts a l' empenya. Molt rallat he tornat a casa. No puc entendre, com amb unes bambes noves em pot passar aixo. A mes, un model que ja he tingut anteriors vegades.

Pero hi havia una cosa que era diferent. Una cosa que sempre se m' havia passat per alt. Els cordons. Fa unes setmanes vaig posar uns Lock Laces, i pensant pensant, he arribat a la conclusio que desde llavors em venen els dolors.

He tornat a possar els cordons que venien a les sabatilles. He sortit a correr, i l' empenya esquerra ja no em feia mal. El dret una mica, pero perque tenia molt mal anteriorment, pero no ha anat a mes.

Sembla ser que he trovat la font del problema. Haviam si recupero les bones sensacions i comencem a entrenar fort.

Cursa de El Corte Ingles

Avui ha estat la Cursa de El Corte Ingles, la segona mes multitudinaria del mon, i la que obre la temporada de curses. Cap alla hem anat aquest grupet.

La Carol ha aconseguit el seu objectiu, baixar de la hora. I a mes, a una cursa amb una pujada a l' Estadi Olimpic que per una Cursa Popular, trovo que es molt dura.

La setmana que ve ens tornarem a veure a la Vursa dels Bombers. A la que jo vaig debutar fa 3 anys al mon de les curses. Per aixó li tinc un carinyo especial.