Ja haviam previst que la revetlla de Sant Joan fariam un sopar a casa. Tornava a celebrar una revetlla a Seva. Em feia il·lusió celebrar-ho a casa. Jo volia convidar-los a tots, però la Núria amb seny em va sugerir que ells ho feien d' una altre manera les trovades.
El que no m' esperava es que m' entretindrien sense jo saber-ho, i quan vaig arrivar a casa, hi havia un petit escenari montat al porxo. Brando a la guitarra i la Marta a la veu. A l' entrar al jardí, començo a sentir l' Imagine de John Lennon.
Va ser una sensació extranya. Una barreja de no m'ho crec i aixo no pot ser per mi. Son coses que les veus o t'ho diuen i penses que que bonic es. Quan ets tu el que ho rep, et quedes totalment en blanc. Despres van seguir amb 5 cançons mes.
El sopar va consistir en coses que cadascú portava de casa. Es fantàstic veure mes de 40 persones a casa teva gaudint. El grup es fantàstic, cadascú te alguna cosa a aportar de diferent manera. Ara, el Davinho em te el cor robat jejeje. Va montar la seva planxa i va començar a fer navalles i gambes per tothom. M' encanta.
La resta fantastic tot. Tornar a la piscina es una sensació molt maca. Moltes coses continuen igual. Vaig anar als vestidors per reviure situacions. Veure la meva filla petita a la primera piscina on jo em vaig banyar es tremendo. Veure la gran jugant amb les seves amigues on jo vaig aprendre a nedar es fantastic.
Anem a dinar al Classic. I ens tornem a juntar per sopar. I tornem a anar la piscina. I anem a jugar a tenis amb la Laia. I per tercer dia ens tornem a juntar per sopar. Llobarros a la brasa. Aixó es vida senyor. I la petita dient-me que esta mooooolt contenta. La gran dient-li a les amigues que a l' institut vol venir aqui. L' estiu promet, encara que fa mes calor de la que recordava.
