Aquest mes de setembre el recordare durant molt temps. I es que a banda de pujar el Turo de l' Home i Montserrat en bicicleta, he participat en la meva primera marxa cicloturista. 100x100 Tondo, en record a un gran ciclista.
El recorregut tenia miga, pero ja era moment de posar la bici a un nivell mes alt. La marxa tenia el seu final a Vallter 2000. Pero els reptes m' agraden, i ningu sap fer-ho tant be com l' Albert per enredar-me. El Joan Carles tambe es va animar, i cap alla que vam anar els quatre.
El Xavi em va dir que vindria amb mi tot el recorregut, cosa que em va agradar molt. Per mi tenen molt valor aquestes coses. El paisatge espectacular. L' ambient molt maco. Era un entorn perfecte. Fins i tot va venir l' Isaac a donar-nos sort a la sortida, gran detall.
Quan començavem la pujada a Vallter, el Ruben ja baixava i marxava. L' arribada epica. El Xavi venia patint rampes i va costar una mica, pero la generacio del 71 som espartans. Quan vam arrivar adalt, estaven el Joan Carles i l' Albert esperant. Grans tipus. Fins i tot ens van agafar les bicis i ens van obligar a anar a dinar amb calma. Grans tipus. I el Jordi, amb qui vam passar un bon rato, i em va fer riure de valent.
Quan estavem a punt de marxar, l' Albert va deixar anar una de les seves, i va proposar el seguent repte. Proper repte, sortida de 200 km. M' encanta aquest nano, sap com mantenir la flama encesa. I sap que alla estare, alla estarem, per anar conquerin nous horitzons, que al cap i la fi, no deixen de ser reptes personals, que compartits amb amics tener millor sabor.
