Setmana Santa

Aquesta setmana santa la començo amb una mini escapada cap a la Vall d' Aran, un dels llocs mes macos i magics de Catalunya. Aquest cop hem anat a coneixer el poble d' Ainet de Cardós. I es que a la nostra petita li vam posar Ainet. Tres dies molt reconfortants i tranquils amb la familia. 

A la tornada, m' he dedicat a sortir en bici. Quatre dies seguits i un total de 250 km, repartits en 3 sortides de 50km i una de 100. Hem noto les cames carregades, es nota l' acumulacio. Pero ara tinc que trevallar molt be la bici. Quan rodo seguit, hem noto certa milloria. Ja se que no hi ha secret, quant mes fas una cosa mes la millores. Es normal. 

Continuarem fent cosetes davant d' una setmana decisiva a la meva vida. Despres de molt donarli voltes tanco un cicle personal per començar un altre. S' ha acavat el patir per una feina que esta morta. Ja fa mes de 1 any que m' estic preparant a conciencia per altres coses, i ja he posat el turbo en aquest nou cicle. Ja estic decidit. M' ha costat molt decidir-me pero crec que intentar resucitar un mort es cosa de les pelicules de ciencia ficcio. Continuarem lliutant. Aqui esta la gracia de la vida... i m'agrada el repte.

Recuperació

Aquesta setmana no te gaire historia. Havent acavat la Marató fet un cromo, el millor era descansar. Tampoc quedava una altre, les meves cames no em permetien fer gaire cosa. Dimecres vaig sortir a correr amb la Carol. La idea era 30 minuts suaus, i que millor que compartirlos amb la meva dona. A la tercera pasa vaig notar una estrabadeta al soli de la cama esquerra. Petit contratemps.

Dissabte decideixo tornar a provar 30 minuts mes, i la Laia em diu que vol venir amb mi. Perfecte. Faig un rodatge amb la meva filla de 7 anys que em ve perfecte. En aquest rodatge noto com varies molesties van desapareixen. Tambe he de dir que aquesta setmana han caigut 4 massatges. 

Diumenge sortida en bici. Pensava que seria pitjor. La bona sensacio que tinc es que la sortida va ser de menys a mes. Al final em notava molt be, amb l' evident pujada de moral. El Joan em comenta que no apreti, que continuii igual. Hem d' asimilar. I li faig cas, evidentment. Comença una nova etapa. Una etapa de molta bici. La meva creu. Queden 5 mesos. 

Marató de Barcelona

Portava tota la setmana amb un cert nerviosisme esperant la prova. Una marató es cosa seria. Son 42 kilometres correns. Poca broma. Aqui tot ha de funcionar  la perfeccio, si no, ho pagues car. 

He anat amb l' Albert, que m' ha passat a buscar en moto. Arrivar, deixar la bossa al guardarroba, parlar amb Oscar i David, i marxar a la linia de sortida. Quan vas sol, a una prova tant llarga i previsiblement dura, la sensació a la linia de sortida es extranaya.

La carrera ha tingut varies lectures. He començat molt be, molt rapid. Portava un ritme de 4:15, ideal per acabar sobre les 3 hores. Mica en mica, les lleures de 3h anavan agafant distancia, pero els tenia alla davant. Quan portava poc i anava be, sabia q tocaria patir. Tal com tenia la musculatura en aquell moment, sabia q no aguantaria be fins al final. A la Meridiana he vist el Marc Oria i el Pere Benach. Al km 20 estava la meva familia. La Carol amb les nenes, i el Rafa. Anava be, el ritme continuava sent bo, pero no.

Al km 22 m' estava esperant la Laia que ha corregut amb mi uns km. A la Diagonal el ritme a començat a caure poc a poc. He pasat el Toni, pero jo ja estava en caiguda lliure. El Joan m' ha preguntat i li he comentat que els quadriceps estaven molt carregats. Regula, regula. Al km 30 subidon amb els anims de l' Oscar i la Biola. Com cridaven !!!

I cada vegada pitjor. Se n' acavaben les bateries. Al km 33 l' Isaac m' estava esperant. Anava molt tocat. Tenia per davant una proesa. El centre de Barcelona l' he salvat mes o menys. Molta gent animan. Tremendo ambient. Al Paralel, estava el meu cunyat Jesus esperant-me per correr amb mi els 2 km restants. Aqui han començat les rampes, i jo no havia tingut mai rampes correns. I despres de 3 hores i 11 minuts i 14 segons, creuava la linia de meta amb la meva filla Laia. He patit molt aquest ultims kilometres. Molt.

Gracies als que heu corregut amb mi (Isaac, Laia i Jesus) i gracies a la Carol per venir, plovent i amb cotxet de bebe. Felicitats als companys del club, sobretot l' Albert que ha fet un carreron increible. Bestia !!!! 

Ara escric aixo amb un mal de cames terrible. I segurament en una setmana no m' enrecordare. Segurament amb el pas dels dies paire millor lo aconseguit. Ja no tinc proves de running d' aqui a Embrun. Ara a preparar la bici a base de be. I a continuar. 

Bona setmana

Aquesta setmana va començar amb el cansanci dels Ports del Maresme. Noto una gran carrega d' entrenos, i a part, la gastroenteritis m' ha deixat "pajaru" total. Els entrenos me'ls prenc mes enserio perque sigui pel que sigui, la bici ha de millorar.

Als entrenos de running em quedo sense fuel quan porto una hora correns. Segurament es fisic, pero segur que hi ha un component psicologic. 

Avui he sortit en bici i de nou, com a una sortida de fa un mes i algo, avui m' he sentit molt be a la bici. Em canso molt, em noto carregat, pero m' he notat be. Jo no soc explosiu, vaig fent. I anaven passant els kilometres i anava trovant-me be. Al l' ultim tram he tornat per La Roca per poder arrivar a temps a veure el Santi jugar a futbol. Han guanyat de pallissa i ha fet un dia explendid.

La setmana que ve la Marato de Barcelona. Tinc una sensació extranya. Suposo que es degut a que el cansanci acumulat em fa no confiar del tot en que pugui sortir una Marato decent. 42 kilometres es molta tela. Aqui si la cosa no va be, es facil haver de plegar. Acumularem mes kilometres per a Embrun, en la que es la ultima prova de correr abans de anar a l' Embrunman.

Setmana de gastroenteritis

Aquesta setmana ha estat poc productiva esportivament parlant. I es que m' he passat mitja setmana amb la panxa del reves. Nomes he fet un entreno de bici, un de correr i moltes abdominals. Moltes. 3 dies sense fer res. A part, baldat. 

Pues avui he anat a la cicloturista Ports del Maresme i per lo menys la he acabat. Pero desde el principi ja veia que no era el millor dia. Dono per fet que la bici no es el meu fort, pero notava que no. Encara i aixi estic satisfet. Els meus ritmes de rodatge milloran, i mes que ho han de fer. 

Queden 5 mesos. Molta feina a fer. Tinc un bon objectiu apart del de l' agost. Millorar en la bici. Vull sentirme comode i agust. Tots sabem que aixo no te cap secret, es entreno el que fa falta. Pero jo se que en bici em costa. Sempre m' ha passat. 

La setmana que ve sortida llarga de nou. Estare pendent de les sensacions que vaig tenint a la bici. I d' aqui dos la Marato de Barcelona. La meva segona Marato de Barcelona. M' encanta correr per la meva ciutat. Els ultims 10 kilometres son increibles. Molt public animant i correns per la Catedral, el carrer Ferran, les Rambles..... es emocionant.