dilluns, 30 de maig del 2011

Gracias Ruben

I quan aconsegueixes fer alguna cosa extraordinaria, despres venen els agraiments a les persones que t' han donat suport, perque son una part molt important del que has aconseguit.

Ja he comentat, que la Carol ha estat molt important. Ha tingut molta paciencia. Soc conscient de que he emprat molt temps entrenant. Nomes tenin una dona com la que tinc, he pogut entrenar sense cap mena de presio a casa. El seu soport ha estat fonamental.

Pero hi ha una persona que ha estat molt especial. Que m' ha ficat a aquest esport. Que ha tingut una paciencia a prova de bomba. Que m' ha animat dia a dia. Que s' ha preocupat. Que m' ha portat. Que m'ha corregit. Ruben, muchas gracias por todo. Si no hubieramos coincidido en aquella boda, yo no habria echo el Half.

Half-Challenge 2011 Barcelona Maresme

Paso pel tunel i entro al Passeig Maritim. 400 metres. Veig la entrada a la zona de terra que em portara directament a la arrivada. A la curva, veig el Ruben i l' Albert Cuaresma que em choquen la ma i m' esperonen. Vamos campeon !!!. Ja ho tinc. 

Paso pel Box de bicis. Un noi estava a terra sense moures i els voluntaris estan amb ells. Em dono compte de lo dur que ha estat. Deixo boxes i em trovo la ultima recta. Al fons, veig molta gent. Entro a la ultima curva i em trovo la meva mare i la meva germana amb els meus nebots. Molts crits i molts anims. Entro a la S d' arrivada. 2 curves i ja esta. Començo a sentir uns crits increibles. Encaro la ultima curva i veig els meus hooligans, que m' havien fet una pancarta i tot. Moment molt emocionant. Quan paso per la ultima curva, el Rafa agafa la meva filla, la Laia i la deixa per que surti correns amb mi. L' agafo de la ma i faig els ultims 50 metres amb ella. Moment increible. Miro el rellotge. Cinc hores vinticuatre minuts. Vuit mesos d' entreno i havia aconseguit algo que ni havia sommiat. Half Ironman. Triatlo de Llarga Distancia.


Run

Surto a correr i agafo un ritme molt bo. Despres de quasi 4 hores marco un 4:20. Vaig be. Al km 4 començo a notar coses molt lletges a les cames. El ritme esta a 4:30. Cada dos kilometres i mig hi ha avituallament. Aigua per sobre i Pepsi i mig platan per la boca. Al km 7 noto molt mal als peus, a la part posterior. Miro, i veig la sabatilla amb sang. Rosadures als dos peus. M' entra el canguelo. 

Faig la primera volta i alla estaven tots els hooligans. Un esclat impresionant que em va emocionar molt. Deu n' hi do com cridaven. I enfilo per la segona volta. Aquest va ser el moment mes decisiu del Half. Fisicament cansat i psicologicament tocat. No em venia gens de gust. A aquesta segona volta, vaig veure autentics drames. Gent caminant amb la mirada perduda. Gent amb rampes i tirons. Gent tirada a terra. El meu ritme cada vegada era mes baix. 5:30. El mal als peus era fort. Dono la volta a Malgrat. 5km per arrivar. 

En aquest moment, i no se perque, em vaig encendre. Se'm van passar pel cap moltes coses. Pero sobretot, que tenia a prop de 20 persones que m' estaven esperant a la arrivada. Era el moment que portava 1 any esperant, era el meu moment. Estava a les portes de ser Finisher.

Bike

Faig una transicio tranquila, i surto amb la bici. Alla m' estaven esperant de nou el Rafa, la Carol i la Laia. Nova alegria. Em dirigeixo cap a la meva odisea. Ja tenia clar que la bici seria on jo patiria a base de be. I aixi va ser. 

El meu ritme era bo als plans, pero a les pujades baixava molt. El Jose, la Esther i el Pol m' esperaven a Arenys i cada cop que passava per alla, em donaven molts anims. I cap a Mataro. A la rotonda de Calella eran el Rafa, la Carol i la Laia, que van cridar de valent. I tornem-hi cap a Mataro. La segona volta se'm va fer llarga. Les cames cremaven. Quan anava cap a boxes per fer la transicio, va ser un moment inoblidable. A la rotonda de Calella, continuaven el Rafa, la Carol i la Laia. Vaig entrar al poble, i davant de la estacio estaven el Jordi, la Gemma, Joan, Carla, La meva mare, la meva germana, Santi, Pau i Pere. Subidon tremendo amb els crits que vaig sentir. I al tunel que em portava a la platja, el Raul i la Elena, que em va animar molt. Gracies. No us podeu ni imaginar la falta que em feien aquest anims. Deixo la bici, em canvio les bambes, i surto a correr.

Swim

He passat una mala nit, i no pels nervis, si no perque la meva filla no m' ha deixat dormir gaire be. A les 6 del mati em llevo. Vaig a la cuina directe i em faig un entrepa de pernil. Estic molt nervios. Tinc una certa opresio al pit. Paso tres cops pel water. Tipic els dies de competicio, pero aquesta te algo especial. Es un Triatlo de llarga distancia.

A les 6:40 marxo cap a boxes. Vaig gent pel carrer amb les bosses i la bici. Ens saludem. Tots portem la mirada perduda. Es nota la tensio. Deixo les coses i marxo amb el Ruben a provar l' aigua. De cop em trovo sol. El Ruben te sortida a les 8:15 i jo a les 8:40. El veig sortir. Un crack. Torno a l' aigua a mourem una mica. Em coloco al meu calaix de sortida. Queda poc. Busco la Carol, i no la veig. En aquest moments necesito veure-la. Em relaxaria molt. Les sortides es van donant i el meu calaix va avançant. Ja em toca. Respiro fons, i decideixo que s' han acavat les tonteries. 

Sona la sortida i com sempre, entro amb calma a l' aigua. Fins la primera boia vaig controlant els moviments de la gent. Despres de la primera boia, trovo el meu ritme i a nadar. Em noto be, em noto agust. Em dono compte de que vaig adelantant gent. Veig la platja al fons, i estic arrivant. No estic cansat. Veig els primers i els tinc davant. Miro endarrera i el grup es llarg. Bona posicio. Surto de l' aigua, i alla estaven. El Rafa, la Carol i la Laia. Primer subidon del dia. Necesitava veure la Carol.

divendres, 27 de maig del 2011

Ultimant

Aixi tinc el llit ara mateix. I la frase que em corre pel cap es: segur que em deixo alguna cosa. Continuarem fent repas i haviam si em dona temps d anar a piscina a relaxarme. Dema cap a Calella. intentare anar informant.

dijous, 26 de maig del 2011

3 dies

Ja tinc el dorsal i tota la parafernalia de la Challenge. Avui estiraments amb els amics. Parlarem una mica de tot. Estic una mica neguitos perque la organitzacio es brutal, i hi ha horari per tots. Espero que el Ruben i l' Albert m' expliquin tot be. Em poso a les seves mans totalment. Ells tenen molta experiencia en aquest tipus de coses.

dimarts, 24 de maig del 2011

Decepcio

Les meves noves Oakley Jawbone, han perdut un dels logos. A Oakley m' han dit que no els venen, que hauria de comprar les ulleres noves. Jo se que corren icones d' aquestes a base de be. Haviam si algu em pot ajudar a trovarne. gracies.

dilluns, 23 de maig del 2011

Que poc queda

Quasi tot esta preparat. Quasi tot controlat. Ja nomes queden dies. Tant temps entrenant i ara ve la competicio forta. Si fa un temps, em diuen que participaria a un Half Ironman, evidentment no m'ho hagues cregut. Fa uns mesos que em vaig deixar enredar pel Ruben, que va apostar per mi sense miraments.
Desde que estic entrenant amb ell, han caigut duatlons de muntanya, triatlons, he fet la millor cursa de la meva vida, i la millor mitja marato. Pero el mes important, es que em diverteixo molt fent aquest esforços. Curios. Una part molt important si aconsegueixo acabarlo, sera ell. La paciencia i empenta que ha tingut, no te preu.

Em sorpren molt que estic bastant tranquil. Soposo que quan vagi acabant la setmana els nervis anirant apareixent.

No la tinc oblidada no

Avui li hem donat una dutxeta com cal a la Demo, que encara te molta guerra que donar. Cuatre ajustaments. Tipics retocs. I es que d' aqui a molt poc obren els Bikeparks, i tinc moltes moltes ganes de tornar a baixar per aquestes muntanyes de Deu.

Sensacions que vull tornar a sentir. Haviam com es nota la inactivitat que porto.

dissabte, 21 de maig del 2011

Ultim entreno de qualitat en bici

Dijous em vaig reventar trevallant. Vaig sortir a correr per la tarda i vaig tenir que plegar, estava destrossat. Aquest mati sortida en bici. La creme de la creme, i el Jordi i jo. El dia prometia. 

Per mi era un dia per veure el recorregut del Half, agafar un ritme comode, veure el temps, la distancia i les sensacions. Anant amb aquesta gent, no he pogut rodar a un ritme comode. Entre 40 i 50 km/h fins a Calella. 30 minuts entre Mataro i Calella. Baixant, 33 minuts de Calella a Mataro. Increible.

De totes formes, el Half no el podre fer a aquest ritme, pero m'he tret un pes de sobre. Aquesta setmana, de baixada. Poc entreno. He d' arribar el mes fresc possible diumenge.

40 anys, amic

Fa 36 anys, anava passejant pels Pins a seva, i un nen amb ulleres va saltar d' un arbre, es va plantar davant meu, i em va dir: Quieres ser mi amigo?

Ahir vam anar a una festa sorpresa que li havia preparat la seva dona, la Lidia. M' encanta trovarme amb vells amics, amb amics de la infancia, i sobretot, amb amics de Seva. Sempre que ens trovem, recordem batalletes que estan molt fresques a les nostres memories. Seva va ser algo molt especial, i tots coincidim. M' encanta veure els meus vells amics, i recordar aquells moments. M' encanta que el lligam continui despres de tants anys.

El Xavi va ser el primer amic que vaig tenir, el primer gran amic. 36 anys despres, encara celebrem els aniversaris junts.

dilluns, 16 de maig del 2011

Zoot Ultra TT 4.0

Nova adquisició per les curses i els triatlons. Sensacions bonisimes amb elles posades. M' he decidit per aquest model, per la comoditat impresionant que tenen i la lleugeresa que aporten.

Ja explicare mes endavant que tal son i mes profundament les sensacions que em donen.

diumenge, 15 de maig del 2011

II Triatló Lloret-Costa Brava

Quin dia mes bo. Quin dia mes perfecte. Nomes llevarme, a les set del mati, he mirat per la finestra, i el sol era radiant. Es veia el cel obert. Haviam quedat a dos quarts de vuit per esmorzar, i he baixat abans per anar a donar una volta per la platja. Estaba increible per nadar. El dia prometia.

Un cop hem esmorzat, hem anat a deixar tot el material dins des boxes, i hem anat a veure la sortida dels pros. Hem flipat bastant perque han fet el recorregut de l' aigua en 9 minuts i algo. Increible.

Un cop hem estat amb els neoprens a la linia de sortida, tota la tensio s'ha esvait. El Jordi estava ja davant del seu repte, de la seva carrera. L' aigua.... l' aigua..... era el que el tenia nervios. Al final, tots contents, per completar un gran cap de setmana. 

Jo molt content, primer per les sensacions que he tingut, i segon pel Jordi, que tenia ganes ja de que acabes el seu primer triatlo i es treies la presio que ell mateix s' havia ficat a sobre.

dissabte, 14 de maig del 2011

Bon Ambient

23:30 A punt per dormir. La Carol ja te els ulls tancats. El Jordi ha estat tota la tarda una mica nervios. Es normal. Falta poc pel seu primer triatlo. L' Oscar esta molt tranquil. Esperem que dema el temps acompanyi perque ara mateix plou bastant. Segur que sera un bon dia.

Bon Entreno

No esta gens malament, que el dia abans d' una competicio, el triatlo sprint de Lloret, em deixi enredar pels dos de la foto i hem foti 1200m nadant i 65km en bici. Com diu l' Albert, somos de hierro. 

La veritat es que feia un dia impresionant per sortir en bici. La veritat es que començo a tenir sensacions molt bones a la bici. Em noto mes comode. Els ritmes van millorant. Estic content. 

Dema explicare que tal ha anat la Triatlo de Lloret, en la que trovare a faltar el Raul, que no s' ha recuperat de la seva lesio de turmell. Animo culofino, nos vemos en la siguiente.

diumenge, 8 de maig del 2011

Jornada esportiva a Cabrils

L' Albert em va comentar que es farien unes jornades esportives a Cabrils on les nostres nenes s' ho podrien passar molt be. Cap alla vam anar ahir dissabte. Hi havia 3 proves. Patinet, correr i bicicleta. Les nenes s' ho van passar molt i be, i vam tenir la sort de que al final no va ploure ni una gota. L' any que ve repetirem segur.

Estreno de la bici

Dissabte. Mal dia. Quedo amb l' Oscar per fer una sortideta en bici. Quan anem cap a Badalona a trovarnos amb el Raul, ens cau la de Deu. Total, que decidim quedarnos voltant pel barri, per si cau aigüa un altre cop, estar a prop de casa.

Una mini sortideta, mes que res per que jo estrenes la bici, i l' Oscar estrenes la seva.

divendres, 6 de maig del 2011

Super Regal pels 40 anys

Increible el regal que m'han fet pels meus propers 40 anys. Una cosa d' aquelles que no t' esperes a la vida. Ara nomes queda gaudirla i disfrutarla.

Dema la estrenare amb l' Oscar i el Raul. Donarem una miqueta de pedals. Haviam que tal va.