Adeu 2011

S' acaba l' any mes contradictori de la meva vida. A nivell esportiu ha estat impresionant. Vaig fer el Half de Calella, distancia mig Ironman. Va ser increible. Vaig baixar el meu temps en mitja marato. Vaig fer duatlons de muntanya, que em van encantar. Vaig fer la Marato del Montseny, epica. 

A nivell familiar, impressionant. La Laia ho supera tot dia a dia. Els nou vinguts a la familia van creixent. Els grans alla estem, tirant del carro.

Pero a nivell laboral ha estat el pitjor de la meva vida. Un patiment constant. Un drama per cobrar. Tot problemes. I entenc que els demes els tinguin, pero a mi m' interessen els meus. Diuen els entessos que les crisis milloren l' ingeni. Es possible. I al cami estem. Pero s' ha patit moltissim aquest any. I malauradament vaig tenir que aparcar el Descens per no poder costejar-lo.

Espero que el 2012 em porti estabilitat a la feina, que es l' unic que necessito per afrontar un any que sera meravellos, segur que si.

A estirar les cames

Sortideta de 29 km amb el Rafa el dia abans de Nadal. Perfecte per estirar les cames una mica. Perfecte per xerrar amb el Rafa, que feia dies que no coincidiam. Perfecte per anar agafant ritme. 

Feia molt fred avui, i les meves cames continuen carregades, pero sortir a donar un vol en bici amb els amics, es molt gratificant. Total, 29 km en poc mes de dues hores. 

III Duatló de Muntanya de Terrassa.

Ha començat la epoca dels duatlons de Muntanya i aquest cap de setmana he fet el de Terrassa. Molt bon sabor de boca hem va quedar l' any passat i volia repetir. Allà hi era, a les 8 del matí, amb un fred que pela.

A aquesta edició vaig millorar el temps de l' any passat en 11 minuts, que no esta mal. La prova era Campionat de Catalunya, i es notava un nivell bastant superior a la edicio anterior.

Aquest cop em vaig apretar. M' ho vaig passar molt be amb la bici baixant. I vaig acabar l' ultim parcial de correr a un ritme molt bo. Però, he d' entrenar molt amb la bici. Es el meu gran handicap. Pateixo massa pedalant. Pero estic content, molt content. Bueno, em van faltar les meves nenes, que no van poder venir-me a veure.

Primera sortida dels 4 junts

Avui es la primera vegada que ens juntavem els quatre de segona divisió. I la sortida ha estat potent. Hem anat a estones donant-nos relleus continuos i ho hem deixat tot. Una cosa que em fa molta gracia, son els ciclistes que es van acoplant al darrera, xupant roda. Crec que si t' aprofitaras de la feina d' algú, el menys que es pot fer quan algu s' acopla es dir alguna cosa. Per exemple, Bon dia. Soposo que aixo es una mostra mes de la mala educacio general que ens envolta.

Total, que mola molt anar en grup, pero el meu grup eren els quatre de la foto. Paso dels xupa-rodes. Si tinguesiu educacio llavors tot seria diferent. No costa tant. De veritat.

Total, 100km, bon entreno, i he rigut força amb els meus amics. Sortides aixi valen la pena. Fins la propera companys.

Primera sortida amb els Jovent

Ahir l' Albert em va enviar un missatge clar. A les 8:10 a sota casa meva que anirem a Badalona amb els Jovent a pedalar. I alla hi era jo, a les 8. I l' Albert a les 8:16. 

Hem anat cap a Badalona, i alla estava el Ruben. He saludat el Rafa, que ja el coneixia, i el David. M' han presentat el Joan, i despres jo anava parlant amb un i altre.

La sortida, de 100km ha estat potent. A vegades portavem un ritme impressionant, per lo menys per mi. He arrivat a casa fet calderilla. Ara acabo de dinar i estic que caic de costat. Pero m' ha agradat. Sempre esta be patir una miqueta, aixo vol dir t'has apretat. I mica en mica disfrutar de la bici, que es el meu gran handicap.

A pedalar

Avui hem sortit el Raule i jo a donar un vol amb la bici. Hem començat molt be. Parlant i a una mitja de 32 km/h amb el vent que feia. Hem tingut els tipics xupa-rodes una bona estona darrera. A Sant Vicenç de Montalt hem donat la volta.

Mica en mica, ens hem anat desinflant i el nivell a anat baixant en picat. Ens adelantava tot deu. Frustrant. Al final 70 km, que no esta gens malament. La acumulacio dels entrenos es va notant, pero no es excusa. Fins i tot teniam pensat anar a nadar al deixar la bici, pero ho hem pensat millor i hem desistit.

La setmana que ve haurem de posar mes intensitat en running. S' acosta la cursa dels nassos.