Half Challenge 2012

Avui era el dia de Calella. M' he llevat ben d' hora i he anat a boxes a portar les boses. He fet els ultims preparatius a la bici, i he vist que tenia les rodes punxades. He hagut de canviar-les a corre cuita. Al sortir de boxes he anat a buscar una camara per portar aguna de recanvi per si de cas pasava alguna cosa a la bici.

A les 8:20 han donat la sortida al meu grup d' edat i cap a l' aigua hem entrat. De nou, una odisea. Cops i mes cops. Uns 200 metres despres de la primera boia he començat a nedar a gust. Anava practicament sol. Quan he encarat el tram llarg, m' he adonat que començava a pasar gent de grups anteriors. Mes endavant estava colocat davant de gorros blaus i no veia quasi grocs com el meu. Marco 34 minuts, millorant en 2 el temps de l' any anterior.

La bici, en la meva linea. Realment estic content perque he baixat el parcial de l' any passat en 10 minuts, pero pateixo massa sobre la bici. Aquest any no m' avançava tanta gent com l' anterior, pero veia passar cabres continuament. I despres de veure pelotons, m' han sancionat amb 10 minuts despres de ser adelantat per un cicliste, i havent frenat, em sancionen per no mantenir la distancia. En fi, que li farem.

I surto a correr. Faig el primer quart de carrera molt rapid, 5 kilometres en 22 minuts. La carrera anava be. Tot anava be. Pero tenia que arrivar el dia en que les coses no anesin tant be. Al kilometre 7 començo a notar punxades a l' estomag. De moment puc correr, encara que tinc que baixar el ritme. Al pasar per mitja carrera ja veia que em tocaria patir a base de be. Les punxades cada vegada son mes fortes. Veig al Presi i li comento. Paro a donar un peto a la meva dona, i li dic: voy mal, voy mal. Veig com li canvia la cara. Mai ho havia sentit de mi aixo. La meva intencio no era preocuparla, pero tenia que saber-ho. Ella es part de les meves victories i de les meves derrotes.

Rafa es posa al meu costat. Que te pasa? La barriga, me duele mucho. I comença la meva odisea. Vaig aguantar dos kilometres correns. A partir d' aqui, nomes podia correr dos cents metres seguits. Tenia que caminar fins que passes el mal. Al kilometre 15 paro a un asistent de l' ambulancia. Li comento el que em passa i em vol fer plegar. Estic be de cames, de cap, de pulmons, nomes es l' estomac. Em diu que es el pas previ a desplomar-me. L' acabo convencent i em diu que si continuo igual li comenti al seguent metge que vegi.

Els ultims 5 kilometres han estat horribles. He vomitat. He caminat moltissim. Pero nomes tenia una cosa al cap, acabar. No podia abandonar. He intentat correr pero no aguantava ni 100 metres. Al tram final he trotat mes estona. No se com seria la meva cara, pero al passeig maritim m' han animat moltissim. Al passar per la zona de transicio, he hagut de parar. Estava a 200 metres de la arrivada, pero volia fer els ultims metres amb dignitat. Tenia tota la familia alla mirant. Ells ja sabien que anava cardat, pero al menys que em veiesin amb bona cara. 

Començo a correr i entro a la zona de grades. I sento com criden el meu nom. I veig a la Laia a la ultima curva que m' estava esperant. Li agafo la mau i noto un alivi especial. Entro amb ella i l' abraço. Em mira i posa aquella cara de que veu que pasa alguna cosa pero no pregunta res. Despres de recollir la samarreta, m' asento a terra, em mira i m' abraça. El meu patiment ja está curat. Aquest gest ho compensa tot.

He passat una tarda complicada. Pero bueno, tenia que arrivar el dia en que les coses no sortisin be. Totes les sensacions han de tenir lectura positiva, encara que aquestes siguin molt dolentes. De la meva carrera estic content. He nadat molt be. He millorat el temps en bici. Estava correns rapid. Aixi que vull estar content.

I sobretot per una trucada que he rebut al voltant de les nou i mitja de la nit. En la que despres de preguntar-me com hem trovaba, m' ha dit que la veritable fortalesa es demostra quan un esta cardat. Que tinc que estar molt content i molt orgullos. I tens tota la rao Albert Cuaresma, avui ha estat una prova mental increïble. Ara ric recordant, pero ho he passat molt malament. I perque jo camini, es que la cosa esta molt molt malament.

Vull donar les gracies a tots els que he vingut a veurem, tant familia com amics, i m' heu esperonat. Us he sentit a tots. A tots els Jovents79 pel gran equip que som. A Jose, Esther i Pol, que han estat animant a Arenys. Al Ruben per correr un rato amb mi i donar-me anims quan ha vist que anava fotut. Felicitar al Jordi per la gran carrera que ha fet. Felicitar al' Oscar pel seu primer triatló de llarga distancia. 

I a la Carol i la Laia. Que avui ha tocat patir, i han patit amb mi. La meva filla ja m' ha dit que ja no faig cap triatlo mes. I jo pensant en el següent....

Menció especial al Rafa, que es preocupa de que tot el que es meu, estigui be i no li falti res. Gracias Rafa. Un record a la Gemma, que l' han trucat que la seva avia estava molt malalta i ha hagut de sortir rapid cap a l' hospital. I mil gracies als meus tiets Mariano i Araceli, per fer-me sentir tant be, com quan era petit.

Al proxim escrit fare un repas de la meva temporada que acava aqui, i un repas del que vindra, que no es poc. 

Cursa Popular de Nou Barris

Avui he complert un objectiu que tenia desde feia molt temps, baixar de 40 minuts a una cursa de 10k. I ha estat curios perque porto tota la setmana amb molta feina, molt carregat de cames, sense entrenar i amb la motivacio pel terra. Aquest matí, mentre el Rafa s' estava cordant les sabatilles, he rodat i tenia els bessons carregats. No era el dia. Pero portava temps pensant que tenia que ser el dia. M' he aprimat 7 kilos i estic molt lleuger de moviments. Es molt complicat que es tornin a donar aquestes circumstancies. 

He fet uns progressius i els pulmons no s' acabaven d' obrir. No era el dia. Pero jo volia que fos el dia. Mentre anavem a la linia de sortida, pensava que faria. Era el dia o no? Bueno, no se si es el dia, pero ho hem de provar. 

Donen la sortida i surto el rapid que puc, esquivant gent. Tota la cursa te la mateixa historia. Agonia. Ho he passat mal·lament, pero ja sabia que pasaria. He pensat en abandonar varios cops, pero estava dintre de l' objectiu. Continua fins que no puguis mes, em deia. Al 5k la cursa ja no tenia pujades, el mes dur havia passat. Corre, corre. He vist la Carol a varios punts. Els meus sogres. He sentit com gent em cridava pel nom, pero no tenia forces per respondre. Solament mirava. 

L' aire no m' entrava. Em faltaven pulmons. Quin patiment. I encaro la ultima recta, i ho veig clar. Ho tinc. Ho tinc. Corre i no paris per res. Tots al voltant ens anavem mirant amb cares de patiment, pero el premi estava a prop. Trec forces d' on no se on i pujo el ritme. Es una sensació expectacular quan vas cardat i veus que encara pots mes. Baixo la rampa. Encaro la recta i miro el crono. No m' ho puc creure. Ho he aconseguit. Entro marcant un 39:53. A la meva cursa, la cursa del meu barri. On vaig marcar 44:26 el primer any que corria. Amb un dia plujos com el d' avui. 

Ve la Laia mentre estic reponent-me de l' esforç. Tinc ganes de vomitar. Em ve sabor a sang a la gola. Gran esforç. Ve la Carol. Ella es conscient de que el meu gran objectiu s' ha complert. I començo a veure com arriva gent coneguda. I de sobte, veig el Rafa. Entra molt content. Ha complert el seu objectiu. Felicitats Rafa. I veig el Jordi, acompanyat pel Rovira i el Ruben. Objectiu complert. Em posa molt content veure els meus amics contents. 

El mes curios de les curses, es que l' alegria dura poc. Si, he aconseguit una cosa que desitjava desde feia molt, pero ja esta. Una cursa mes, que per mi sempre sera especial. I ara que? Ara a per la Half de Calella. I despres? Queda poc per fer el paron d' estiu. Cursa de la Maquinista amb la meva filla Laia, Travessa de 3k en equip amb el Raul i el Ruben, i en principi res mes.

Descansar i agafar forces. Soc ambicios i cada any em marco objectius mes enlla. Es increible fer coses que un dia vaig sommiar. I continuo sommiant, i continuo fent. Quina llastima no haver descobert abans aquest esport.

Triatló de Lloret

Aquest triatlo no pasara a la historia com una bona prova esportiva. No tinc gaire cosa a explicar referent a la meva participació.

M' endure el record d' haver passat un bon cap de setmana amb la Carol i la Laia. Raul i Elena que van venir dissabte. Vem sopar junts i Vem anar a prendre uns còctels davant la platja.

Però sobretot m' enrecordare del debut del meu amic Rafa a un triatló. Espero que puguem fer molts junts. Y recuerda una cosa Rafa: Nothing is impossible.

II FESTA DE L´ESPORT INFANTIL DE CABRILS 2012

Després de l' exit de l' any passat, aquest any hem tornat. Ha estat organitzada de nou amb molt de seny i molta cura. Hem tingut un petit ensurt amb una tempesta que ha durat molt poc pero que ens ha deixat ben xops a tots. S' ha de valorar la feina de la organització en esdeveniments d' aquest tipus, enfocat als mes petits. Constantment repetien per megafonia que no era una carrera, encara que en general costa d' entendre.

Al sorteig d' obsequis, a la Laia li ha tocat una safata amb pastes d' una pastisseria de Cabrils. Hem anat a prendre un cafe amb l' Alexandra, la Yolanda i l' Albert i hem acabat el dia d' una forma genial. 

L' any que ve tornarem de nou, si res ho impedeix. La Laia s' ho ha passat genial i aixo ho val tot.

Passeig per Barcelona

Feia temps que tenia ganes d' un mati com el d' avui, pero com ve ha dit el Rafa, els entrenos ens han tapat una mica la visio.

Hem sortit a les 10 de casa els tres, direccio Glories per Meridiana. Despres cap al Forum per Diagonal. El Rafa ens ha ensenyat una platja molt xula a La Mina. Hem parat al riu a picar una mica mentre la Laia lluitava amb el Rafa. Hem acavat tornant pel riu i a Harry Walker hem fet la ultima parada per menjar un gelat. Molt relaxant el mati. Una volta molt bona. Un dia explendid. I tornar a montar la Demo ha estat una molt bona experiencia.

Punxada de les bones

Dimarts. Sortida en bici amb la gent del Jovent79. Per fi puc sortir amb el Rafa. Ens juntem uns quants a Badalona. Conto per sobre entre 15 i 20. I sortim cap a Calella. Em poso a parlar amb el Carles, que em dona una lliçó magistral de cabres i aerodinamica.

El ritme fins Calella es alt. Anem molt rapids, i el Rafa aguanta com un campio. Fem una paradeta a la bencinera de Calella, i tornem cap a baix. 

Als pocs kilometres, ja noto que el meu cos no tira. I no penseu que es que em vaig quedar per portar el Rafa, perque ell em va portar a mi bastanta estona, simplement vaig punxar. Soposo que sera cansanci de Banyoles. De fet, la bici sempre ha estat el meu gran handicap. Pero, cap problema, ja anirem millor. 

Triatlo B de Banyoles

Aquest diumenge he fet el meu segon triatlo de llarga distancia. Ha estat a un paratge increible, Banyoles. Vam anar divendres amb el Jordi, Ruben, les dones i els nens a passar el cap de setmana a una casa que te el Jordi a Llampaies. La convivencia a estat increible, i espero que repetim. Molt bona experiencia.

En quant al triatlo, ara us explico. Estava una mica acollonit amb el tema de la temperatura de l' aigua, per la mala experiencia viscuda a Blanes. Ens havien avisat que l' aigua estava a 13ºc. A tocarla, la sensacio termica era agradable, res a veure amb Blanes.

I comença la prova. Ens tirem a l' aigua i comencem a nadar. Em va agradar molt nedar a l' estany. Es com fer-ho a una piscina enorme. Al tirarme em vaig donar un cop al genoll amb alguna cosa i vaig quedar plegat. Vaig posarme a nadar i al agafar el meu ritme vaig nedar molt comode. Anava passant gent i al final els 1,5k en 28 minuts, que no esta gens malament. 

Surto de l' aigua i em dona un tiron al femoral. Comencem be la transicio. Surto amb la bici i em deixo el dorsal. Tinc que tornar a buscarlo. I per fi, sortim a rodar. La primera volta va estar be, i a la segona ho vaig donar tot. Encara i aixi, la bici no es el meu fort, com sempre. Dos hores vintiset minuts que no em deixen gens satisfet.

I sortim a correr. Volia marcar un bon ritme i veure fins on aguantava. 1:28 que em deixa sorpres. Bona carrera. I correr pel voltant de l' estany, una meravella. Al final, em quedo amb dues coses. Que tinc que entrenar mes bici, pero lo mes important, que ho he passat molt be amb els amics i la familia a Llampaies i a Banyoles.

Felicito al Jordi pel seu primer triatlo de llarga distancia. A la bestia parda Ruben, un cohet a la bici. A l' Albert, per ser tant bon company i millor persona. I a tot el Jovent79 per ser un equipàs.