2012

Quan acaba l' any, m' agrada fer una mica de valoració. A nivell personal any molt molt complicat. La feina es el gran mal de cap. Pero com sempre, s'ha de tirar endevant. I veig una escletxa oberta, amb un front nou obert. Nous estudis i noves expectatives. Una mica de motivació extra. Pero,el que toca es parlar del resum esportiu del 2012. 

2012 ha estat un bon any. Podriam dir que un any de consolidació. La primera gran cita, va ser la Marato de Barcelona. La primera. Imagineu les sensacions. Increible. Venia amb una bona planificació alimentaria degut a les meves visites a la nutricionista Anabel Sanz. Primera meitat sol, i segona meitat amb el Rafa, que em va dur fins a meta. 

La següent prova tremenda va ser una travessa. I es que tenia ganes de provar-ho. Vaig anar amb el Raul a fer la Premia-Masnou. 4,5km nadant. La temperatura de l' aigua era molt baixa, pero em va agradar molt. 1 hora i pico, no recordo el temps. Ni falta que em fa.

Una de les que mes bon gust m' ha deixat ha estat la Triatlo B de Banyoles. Molt xulo nedar al llac. Primera rampa als isquiotibials de la meva vida. Despistat a la transicio vaig haver de tornar al box a buscar el dorsal. Una bici decent i un correr expectacular. Tot aixo a un entorn precios. 

D' aqui a Calella. La primera gran decepcio esportiva de l' any. I es que una mala planificació a la alimentació em va portar a un tall de digestió. Tot pintava molt i molt be, fins el km 7 del tram de correr, en que el meu cos va dir prou. D' aqui en endavant, una odisea. De les pitjors sensacions que he tingut a la vida. Ho vaig passar molt malament. El desgast fisic era gran, i degut a aixo el psicologic encara mes. I faig un paron de 1 mes.

Torno al juliol a entrenar sobretot molta bici. Per fer al setembre la cicloturista 100% Tondo. Primera cicloturista. I a l' Octubre la mitica Marato del Montseny. Novament tremenda. Novament magica. Una Marato que em va sortir increible, reduint el temps de l' any anterior en 40 minuts.

A banda d' aquestes, destaco la duatlo per equips del Prat, La cursa de la Maquinista amb la meva filla Laia i la meva germana, La cursa de la Mercè tambe amb la meva germana, i la cursa de Nou Barris que em va fer baixar de 40 minuts, per fi.

El 2013 te reptes grans i noves cites que haurem d' assolir. Anire explicant com va tot. 

Trail Running

Ahir el David va deixar anar pel whatsapp si algu s' apuntava a correr per Collserola a les 8 del mati. Tot just tenia pensat anar-hi a la mateixa hora, aixi que m' apunto. He arrivat 10 minuts tard a la cita perque he trucat l' oscar, que ha sigut pare aquesta matinada, i volia parlar amb ell.

Hem estat hora i mitja correns. David tenia idea de pujar per pista fins Tibidabo i baixar. He proposat ruta alternativa, i sembla que ha agradat. Molt corriol, baixadetes tancades, pujadetes punyeteres... 

I un bon rato que ens hem quedat parlant despres, flipant amb els exercicis que feia el Marc a la seva epoca de rem. Una bonissima sortida, un bon entreno, i una bona companyia. Aixi fa goig.

Rafa Returns

Avui tenia transicio, la primera de la temporada. Una sortida de 70 km en bici i sortir a correr 10. He sortit amb el club, pero per correr a prop de casa vaig calcular que havia de donar la volta a Llavaneres.

Ha estat una bona sortida en bici. M' he sentit mes cansat del compte degut a la feinada que tinc darrerament. I el correr a anat millor, es el meu habitat mes natural i hem sento millor.

Pero el que mes il·lusio m' ha fet es haber tornat a sortir amb el Rafa a pedalar. Haviam si els seus problemes fisics van remitint i torno a veure´l mes sovint al meu costat.

Interessant sortida

Avui nova sortida en bici de carretera com ve sent habitual els diumenges. Un dia esplendid, bona temperatura. La sortida a estat a ritme tranquil amb varies series d' uns 5 minuts, per trevallar una mica la potencia. Ha estat bo. Pero el millor es que mica en mica em vaig trovant millor. Aguanto be els ritmes terrorifics als que hem sotmeten els companys.

Als canvis de ritme no entro a la disputa, trevallo de forma progressiva. Em conec i no seria bo per mi, reventaria segur. En definitiva, molt satisfet. La feina va fent efecte. La cosa va be. 

Mes carretera

Nova sortida per continuar sumant kilòmetres a la carretera. Hem anat a Calella i hem tornat. Avui m' he sentit molt cansat a l últim moment. Les cames no tiraven. Hi ha temps encara i haure d' entrenar dur i seriosament. Embrun està allà al final del camí. Aquesta setmana havíam q tal. Continuarem sumant.

Volando voy volando vengo

Espectacular sortida en bici la de avui en la que hem volat. A les 8:30h hem quedat al lloc de sempre. Avui no feia tant fred com diumenge. Hem sortit cap a Sant Pol de Mar. Ritme bo, sense concesions.

Un cop allà, tornada per la carretera del Pollastre fins Mataró i després directes fins Badalona. Una altre gran sortida en la que no hem de destacar cap incident negatiu. Tots hem tornat be.

Sortida de carretera

En vistes al Embrunman 2013, a partir d' ara sortire en bici els diumenges al mati, amb l' equip. I ahir va ser un bon punt de sortida. Ja m' he cansat d' explicar que la bici es el meu gran handicap, pero hi ha temps de sobres. La Tondo la vaig preparar en un mes i la cosa va anar molt be.

La sortida va ser bona, com no. Vaig coneixer la carretera del Pollastre que tant habia sentit parlar. La pujada va ser forta i ho vaig notar de valent. El ritme de rodatge el trovo be, que millora be, pero si intento posar-me a la alçada dels demes, ho noto molt.

I es que surto amb gent que son autentics cracks de la bici, gent que esta massa forta. Aixo ja em va be tambe. Ara nomes toca fer les coses be, amb cap. I per aixo ja hi ha gent que hi trevalla. Gracies Eli i Judith per la vostra dedicació infinita. 

Adeu Demo

Tenia que arrivar el dia en que ens separessim, i malauradament ha arrivat. Feia un any que la tenia parada, i era inevitable. Es com tot, quan mes estimes alguna cosa, el dia que t' has de separar de ella, ho passes malament. 

M'ho he passat expectacularment be amb ella. No em canso de dir, que he tingut sensacions que mai a la vida tornare a tenir. Sensacions molt besties. Adrenalina pura. 

Quan vaig arrivar al Dh sabia que estaria poc temps, simplement volia provar-ho. I m' ha agradat. Us deixo un video al que surto amb un gran rider, i millor amic i persona. Un dels amics que m' emporto del meu pas pel descens.

Amb el Beto a Vallnord - 5 de Juny 2010 from Pere on Vimeo.

Marato del Montseny

Avui he fet la segona edicio de la Marato del Montseny. Per sort, la previsio del temps no tenia res a veure amb l' any passat. Ja pensant en fred, crec q aquesta carrera pasa al top 1 com la millor carrera que he fet fins ara. Per la distancia, la duresa, i les sensacions que he tingut.

M' he sentit molt be fins el Turo de l' Home.Pero la baixada m' ha destrossat les cames. He rodat amb el David una miqueta, amb el Carri una mica mes, i amb l' Albert un bon tros. Les pujades les portava bastant be, si fallava algo eren les cames, no els pulmons. He trotat a llocs durs. En definitiva, molt content.

Molt content per la meva carrera. Content per la gran carrera d' Isaac, amb un gran debut a la seva primera Marato de muntanya, amb una increible 20 posicio. Content perque l' Oscar ha fet la seva primera Marato de muntanya. Content pel gran tandem que hem format amb l' Albert que ens ha portat fins a l' arribada, demostrant que els equips existeixen de veritat. 

I feliç, perque es la primera carrera en la que entro amb la Ainet a meta. I es que tinc que agrair la Carol, que hem deixi ser feliç fent esport i que a casa participin de les meves bojeries. Sense les meves donetes de casa, no seria el mateix. Us estimo.

Triatló Jovent79

Jo sempre he estat ànima de club i equip. Tota la vida jugant a futbol i els millors records els tinc allà on mes a gust he estat. Quan l' ambient es corrompia, llavors era el moment de canviar. I quan el futbol ja no podia donar-me el que jo necessitava, llavors era el moment de deixar-ho.

Allà enrera quedava una època molt maca, amb bons amics i molts bons moments. Ara tocava descansar.... Però la meva anima inquieta no em va deixar apoltronarme al sofà de casa. Jo esperava el moment de convertirne en un culocarpeta, però no va poder ser.

Un any d' inactivitat, va donar pas a que a una revisió metge, el nivell de triglicerids es dispares. Em vaig espantar i sota la recomanació del metge vaig començar a córrer 30 minuts dos o tres cops per setmana. Així va començar tot...

La gent es pensa que sóc un superheroi, però res mes lluny de la realitat. Us puc ben assegurar que costa molt. A tots ens costa el mateix. T' ha d' agradar molt el que comporta l' esport. I una de les coses es molt de patiment.

La qüestió es que hem torno a trobar dins d' un equip. I puc dir que s' han superat totes les expectatives. No vull desmerèixer els entrenadors i presidents que he tingut al llarg de la vida, que son molts i molt bons, i per descomptat els amics que he fet al futbol, però per primera vegada estic allà on jo sempre havia pensat que tenien que ser els equips.

Quan l' Albert hem parlava del Jovent79 hem deia simplement que era diferent, que no es podia comparar amb cap altre club. I ara ho entenc tot.

2013 serà un any perfecte per intentar fer un Ironman. I no un qualsevol. La meva primera marató va ser de muntanya, i possiblement el primer ironman també ho serà. Embrunman ens espera.

El video del Matagalls

Trail Running al Matagalls from Pere on Vimeo.

Matagalls Running

Avui es d' aquells dies que l' esport agafa una altre dimensió. Es d' aquells dies que disfrutes. Que val la pena matinar. Que tot es perfecte. I es que la muntanya es el meu habitat natural. Ja ho diuen, que la cabra tira al monte.

Eren poc abans de dos quarts de deu quan estavem fent un cafe a Collformic. En poca estona ja ens estavem enfilant cap a Matagalls. Poca cosa puc explicar. Espectacular trail running, que anavem gravant en video. Molt bon rollo tota la sortida. Com he dit abans, d' aquells dies que disfrutes. Que val la pena. Correns cap a Matagalls. I d' aqui cap a Sant Segimon. Les vistes impresionants. El cel estava net.

Un cop hem arrivat a Collformic de nou, molta satisfaccio. Pero una mica de peneta de que s' hagues acabat ja. Quan rodes per muntanya, el cos et demana trails llargs, et demana no acabar. El proper entreno el farem mes a prop de casa, la setmana que be. Haviam que tal, ja us explicare.

Asics gel Fuji Sensor

Ja tocava renovar les Trail sensor. Últimament notava els peus massa sobre carregats, fins i tot la fascitis que em surt quan les bambes necessiten un canvi.

Les Asics Trail Sensor 5 eren les que jo tenia, i he continuat en la mateixa línia. Estava satisfet i volia veure quina evolució es produïa.

Les noves m' han encantat. Es noten molt la rebaixa de pes, fent-les mes flexibles, còmodes i fresques. La sola continua sent la mateixa, no necessitava cap millora. La meva satisfacció es total, encara que el taronja no en un dels meus colors favorits. He fet una bona compra.

100x100 Tondo

Aquest mes de setembre el recordare durant molt temps. I es que a banda de pujar el Turo de l' Home i Montserrat en bicicleta, he participat en la meva primera marxa cicloturista. 100x100 Tondo, en record a un gran ciclista.

El recorregut tenia miga, pero ja era moment de posar la bici a un nivell mes alt. La marxa tenia el seu final a Vallter 2000. Pero els reptes m' agraden, i ningu sap fer-ho tant be com l' Albert per enredar-me. El Joan Carles tambe es va animar, i cap alla que vam anar els quatre.

El Xavi em va dir que vindria amb mi tot el recorregut, cosa que em va agradar molt. Per mi tenen molt valor aquestes coses. El paisatge espectacular. L' ambient molt maco. Era un entorn perfecte. Fins i tot va venir l' Isaac a donar-nos sort a la sortida, gran detall. 

Quan començavem la pujada a Vallter, el Ruben ja baixava i marxava. L' arribada epica. El Xavi venia patint rampes i va costar una mica, pero la generacio del 71 som espartans. Quan vam arrivar adalt, estaven el Joan Carles i l' Albert esperant. Grans tipus. Fins i tot ens van agafar les bicis i ens van obligar a anar a dinar amb calma. Grans tipus. I el Jordi, amb qui vam passar un bon rato, i em va fer riure de valent. 

Quan estavem a punt de marxar, l' Albert va deixar anar una de les seves, i va proposar el seguent repte. Proper repte, sortida de 200 km. M' encanta aquest nano, sap com mantenir la flama encesa. I sap que alla estare, alla estarem, per anar conquerin nous horitzons, que al cap i la fi, no deixen de ser reptes personals, que compartits amb amics tener millor sabor.

Turo de l' Home

Ja se que molta gent ha pujat al Turo de l' Home en bici. Ja se que fins i tot han pujat molt mes rapid. Pero deixeu-me gaudir aquest moment que ha estat tant especial.

Ja sabeu que jo tinc una historia molt especial amb el Montseny. I aixo ho fa doblement emocionant. Era tot un repte. Ha estat tot un repte. Aixo, simplement vol dir que els entrenos fan el seu efecte. Pero emocionalment va mes enlla, molt mes enlla.

Amb el Jordi i l' Albert vam tirar junts fins alla. El Xavi (part important en aquesta historia en la que el Montseny esta ficada) m' estava esperant a 6km de coronar, ja que ell venia de Seva. Els seus crits d'anim quan em va veure em van emocionar molt. Aquest 6km finals van ser durs, pero les vistes eren expectaculars i valia la pena patir-ho.

Sento que he fet algo important, pero mes important es compartir-ho amb els amics. I m' emociona especialment que el Xavi estigues alla i em digues que no s' ho podia perdre i que l' Albert fes el seu primer Turo i jo ho pogues veure. El Jordi va coronar com un campio, estant fora de forma, acabat d' arribar de vacances.

La tornada va ser expectacular, amb un Albert que sempre, sempre, sempre, es capaç de deixar-se totes les seves forces on sigui per ajudar els amics. Aquesta sortida la recordare tota la vida. Quedarà guardada a la meva memoria a un lloc molt especial.

Cursa de Santa Coloma

Diumenge cursa de 5k de Santa Coloma. La Laia feia temps que em deia que tenia ganes de fer curses, i crec que 5km ja es suficient. Aquest cop, la Laia ha notat la inactivitat de l' estiu i li ha costat una mica bastant poder acabarla.

Al final va fer 10 minuts mes que la primera cursa, pero com es espartana com jo, ja esta pensant en quan sera la propera, i en sortir a entrenar una mica. Es mes que posible que anem a la de Horta, i a on anirem segur es a l' Aquatlo infantil de Terrassa, on ja esta inscrita.

Specialized Trivent

Tenia curiositat i ganes de tenir unes sabatilles de triatlo, i m' he decantat per les Trivent. El perque esta clar, bon preu i estetica bona. De moment les he provat en ruta i bones sensacions. El peu esta fresquet. 

Ara haure de practicar el tema de la transicio, de com posarles a la bici, de com posarmeles en carrera i de com treureme-les. Pot ser divertit la primera vegada que ho intenti, ho veig venir.

Aquatlo de l' Ametlla i Triatlo de Tarragona

Dissabte. Aquatlo de l' Ametlla. Tenia curiositat per fer un perque sabia que m' agradaria. Aquestes proves tant curtes et porten collat d' inici a fi, i jo no tinc explosivitat. Amb la edat que tinc prefereixo fer proves llargues. Pero bueno, la prova be, correns molt be, pero nedant, que en teoria se'm donava be, m' he vist una mica fluix. Entrenarem millor.

Diumenge. Triatlo Sprint a Tarragona. L' aigua una mica lent. La bici mica en mica em vaig notant mes potent. I correns molt be. He sortit a un molt bon ritme fins que he atrapat el Joan i he preferit fer el tram final amb ell. Un cap de setmana esportivament molt complet i explosiu.

Per lo demes, hem estat amb familia a l' Ametlla, que ens han tractat meravellosament be. Ha estat un cap de setmana molt bo.

A patir

Jo que pensava que la sortida seria tranquila, i ha estat que no. Ha estat un entreno impresionant per mi. Segur que gens convenient per arribar fresc a les proves del cap de setmana, pero els veritables objectius queden lluny encara. La hora i mitja ho he donat tot. Com diu l' Isaac, per millorar s' ha de patir.

Canvia molt la cosa quan vaig sol a quan vaig amb gent com l' Albert i l' Isaac. Desde luego que fa goig per la companyia, i es sorprenent veure l' estat de forma de la gent. Aquest cap de setmana marxo cap a Tarragona, on dissabte fare l' Aquatlo de l' Ametlla  i diumenge el Triatlo Sprint de Tarragona. A gaudir amb els Jovents i sobretot a pasar un bon cap de setmana amb la familia.

Sortida en Carretera

Pensava que aquest mati sortiria sol, pero no. Al final el Javi no va poder sortir ahir com ell volia i a mi m' ha anat perfecte. Molt millor fer les coses en companyia que sol, evidentment.

Hem fet la ruta del Javi, pero l' Isaac ens ha fet incrementar el ritme un puntet. Personalment, he acabat molt content. He acabat molt cansat i amb els quadriceps molt carregats, pero aquestes sensacions apareixen cada vegada mes tard. Es van notan les sortides.

Per una altre banda, es sensacional sortir a pedalar amb el Javi i l' Isaac. Avui he rigut com feia temps que no feia. Recordare molt de temps certes bromes que han succeit avui. 

Jabra Sports Bluethoot

Jo soc dels que quan surto a correr sol, no puc fer-ho sense musica. No es el mateix per mi. La musica m' ha acompanyat al llarg de la meva vida, i ara no sera menys. Tinc una ronyonera Nike, on poso el movil, i te un foradet pel cable. El cable sempre ha estat emprenyador. Quan no surt per una banda, surt per una altre. I un dia vaig descobrir que existien auriculars bluethoot pel movil.

Vaig començar a buscar informacio i em vaig fixar com a objectiu els Jabra Sports. Fins i tot resistents a la pluja. No els he provat correns, pero si parat. Puc escoltar musica, i respondre trucades, aixi que per trevallar em servira. Quan el provi fent esport ja comentare que tal. 

Mountain Running

Dijous. Tinc ganes de moure les cames. Com aquell que no vol la cosa, quedo amb l' Isaac. Em comenta que vol fer un caco, o sigui, caminar correr. Se'm fa molt amé sortir a correr amb l' Isaac. Parlem de moltes coses, i molt poques relacionades amb l' esport.

Es d' aquells entrenos dels que no t' arrepenteixes mai de fer. Que sempre senten be. Perque encara que sigui dur, si la companyia es bona, la satisfacció del entreno acabat es molt bona. I lo de menys va ser el que vam fer, lo bo va ser la xerrada i la sensacio d' estar entrenant amb un amic, amb el que tinc molt bona conexió.

Desencallant les cames

S' acosta el 6 d' agost, que es el dia que comença l' entreno per la Marato del Montseny. He corregut molt poc aquest estiu. Un cop per setmana, les setmanes que he pogut, i tiradetes curtetes. No m' amoina perque ja ho tenia pensat aixi.

Pero ja hem de començar a donarli vidilla a les cames. I tenia ganetes de fer una tiradeta com deu mana. A les 8 del mati he sortit i he fet la ruteta del riu, forum, diagonal, meridiana. Un total de 15km en hora y quart. Un rodatge tranquil a 4:45. Molt content per ser el primer de la temporada.

Evidentment que he acabat cansat, i a partir del km 13 ha estat una petita agonia, pero ja se sap, tocara patir molt durant la temporada, aixi que no esta malament començar a acostumar-se.

Ainet

Ja la tenim amb nosaltres. I moltes ganes teníem després del complicat embaràs que ha tingut la Carol. Ha patit massa, molt mes del compte. El susto va ser gran quan ens van donar un diagnòstic preocupant, i repòs absolut a la mare. Gràcies a que la Carol es forta, ha lluitat fins l' últim moment contra tots els entrebancs que ha tingut, que no han estat pocs. Això si que es ser un Ironman !!!

La vida.....

Que curios. Qui m' anava a dir a mi que 37 anys despres de coneixer el Xavi, tornariam a rodar en bici junts. I es que estic segur que es la persona amb la que mes he anat en bici en tota la meva vida. Avui recordavem els tarrissos de Seva, l' accident tant brutal que vam tenir en bici, pero ara en fred recordo al bosc dels enanitos quan anavam a final d' estiu a saltar per partir les bicis. El Xavi era el mes valent de tots, el que mes volava, i el primer que partia la seva bici.

Si em poso a dir els records que tinc en bici de Seva amb el Xavi, podria allargar-me bastant. I es clar, de fons sonant el New years day de U2.

Aqui teniu el resum de la sortida, per si la voleu veure. Ha estat força be, m' ha agradat molt.

http://www.trainingpeaks.com/av/MWLFRWRFGX3ZHETSVUIO4AHSGI

Travessa de Badalona

Avui tenia una bona trovada amb la gent del club, la Travessa de Badalona. Alla hi erem molt jovents79, entre ells el Raul, l' Albert, la Eli, la Judit, el David, la Miri, el Joan i el Pere Benach, El Marc, i l' Oscar. Ho sento si em deixo a algu.

La prova consistia en nadar 2500 metres. Bona distancia. Pero hi havia dos problemes. Hi havia onades i meduses. Quan portava uns 500 metres nadats m' he trovat amb una medusa a un pam de la meva cara i no la he pogut evitar. M' he quedat paralitzat. M' ha tocat la cara, el pit i la cama esquerra, pero per la part de dalt, que es just on no pica. 

A partir d' aquest moment el meu repte no ha estat la prova, si no anar esquivant meduses. Eran bastant grans i es veien desde lluny. He posat molta atencio i cada vegada que veia una em donava molt mal rollo. Quan he acabat la prova he sentit un gran alivi. Ja no nadaria mes entre mig de meduses. A la arribada m' estava esperant la meva germana Angels i el Jesus.

Hem estat tot el mati a la platja, pero a la hora de dinar teniam una cita. I es que se li feia un dinar sorpresa als Benach, pels seus aniversaris. Amanides, carn a la brasa, i bona companyia.

No necesito estar a cap altre club per adonar-me de la qualitat humana de les persones que formen aquest equip. Es una gran familia. No he conegut cap jovent dels anomenats "competitius". Tothom te paraules amables. Es allo que sempre deia que a algun lloc tenia que existir, pero malauradament no es trova. Quan l' Albert m' ho explicava, pensava que no podia ser real, que no podia ser cert. I ara que soc dins, ho he comprovat i n' estic molt orgullos de formar part d' aquest gran equip. Com diu el Joan, el Jovent79, es diferent. I te tota la rao.

Congratulations, go to the next level

Havia quedat avui amb l' Albert Cuaresma per fer una sortida en bici, potent per mi. La idea era anar a Gallifa. Una bona prova per mi. Ves per on, que al final ens hem juntat una bona colla.

Isaac, Ruben, Rovira, Jose, Xavi, Emiliano, Albert i un servidor. La sortida la he aguantat be en general. A les pujades penalitzo molt, pero estic molt content perque cada cop es menys. 

Pero gracies a que Xavi, Isaac i Albert Cuaresma, m' esperaven a totes les pujades, i l' Albert controlant la situació marcava un bon ritme per mi.  Se que no hi ha secret, que es millora sortint, pero se de que parlo quan dic que la bici no esta feta per mi. I m' encanta anar en bici, porto tota la vida desde que estava a Seva de petit. Ja quan feia descens, a la que tenia que pedalar, patia molt. 

La qüestió, es que intentare cada dissabte fer una sortida com la d' avui. L' any que ve tinc reptes interessants, i tambe m' agradaria fer alguna cicloturista amb un minim de garanties. La setmana que ve haviam si calento a l' Albert per que pensi una altre ruta bona. 

Provan't les New Balance 890 v2

Diumenge. Tot el dia a casa de la meva mare, fent el gos. Bon dinar i tarda de sol. Converses amb la familia i juguesca amb els nebots. I cap a casa. Planxo poca cosa i marxo a provar les meves noves NB. Em sorpren la comoditat que tenen. Lo be que s' agafen. Son com un guant als peus.

Decideixo una ruta curta. La intenció solament es provarles. Estic fora de forma i porto poc rodatge a les cames. Començo a correr i rapidament noto que sera divertit. La transicio es molt rapida. La sabatilla convida a portarla a ritme alt. Es facil. Em poso a rodar a 4 i noto que em demana mes. miro el GPS i veig que la cosa baixa a 3:45. Em sento comode. Noto molt bona amortiguació.

Un cop al riu decideixo baixar el ritme a 4:30 haviam que tal. La NB vol mes i m' en vaig a 4:15 sense donarme compte. Son indomables !!!!! Quan començo a pujar cap a casa baixo el ritme a 5. La comoditat es expectacular, pero la sabatilla et demana mes. No se explicar ben be perque, pero les cames van rapides. I el mes inaudit es la comoditat.. Donaran guerra. Estic content perque he fet una molt bona compra. Tardare una mica en treure-li suc perque quan comenci a correr a l' agost sera per preparar la Marato del Montseny al novembre. Serà a partir de llavors quan començarem a fer entrenaments per guanyar velocitat.

Running

Avui era el dia ideal per començar a correr. Dia nuvol, amb una briseta agradable. Vaja, que no trovava cap excusa per no sortir. Uns missatges de Whastapp i quedo amb l' Isaac. 

Es notava el temps que portava sense correr, pero se m' ha fet molt agradable. Hem parlat de moltes coses. M' ha explicat la seva carrera del cap de setmana, la seves sensacions, i lo content que va acabar amb la seva cinquena posició final amb gran remuntada al sector de correr. 

Hem acabat l' entreno de la millor forma que es pot acabar, que es foten-nos una cervessa a un bar al costat del meu taller. Aquest entrenos molen!!!!

on fire !!!!!

Segona sortida en bici a la pretemporada i moltissim millor que la primera. Al final haure de donar-li la rao a la Eli sobre la importancia de les abdominals. Bueno, a lo que anavem....

Havia quedat amb l' Albert a les 7:40 per arribar a les 8 a Badalona, al punt de trovada habitual dels Jovent79. L' Albert ha arribat 10 minuts tard, i clar, per ser puntuals m' ha portat collat.

Un cop a la Yamaha, cap a Calella. El ritme fins alla ha estat terrorific. Rodavem entre 35 i 42 km/h, potser algo mes. I m' he trovat be, sorprenent. A Sant Pol, a una pujada, ja he començat a notarme cansat. arribem a Calella, no parem, i cap abaix. 

La tornada ha estat mes tranquila, pero de Mataró fins Badalona s' ha incrementat el ritme bastant. I pensava que no, estava esperant el moment en que punxaria, pero no, he aguantat. La cosa va be. En resum, la sortida bonisima. La companyia expectacular. I un goig veure 9 ciclistes vestits tots iguals a fila de 1 enxufadissims per la nacional.

Trallero !!!!

Avui tenia molts plans. Primer anar a La Molina, pero ho hem posposat per la setmana que ve. Segon, anar al Bikeshow, pero ho fan diumenge nomes. I vist l' exit i que el Fido no m' agafava el telefon, pues a sortir en bici.

He anat amb l' Albert i l' Isaac al punt de trovada dels Jovents, i hem sortit uns quants. La anada ha estat genial, vent a favor i una bona xerrada amb el Coco. La tornada ha tocat patir una mica. Vent en contra i cansanci. Pero en definitiva ha estat força be.

Dema diumenge descansare. Posiblement fare abdominals, si no la Eli em fotra la bronca quan em vegi.. La setmana ha estat molt be. Anem amb calma i bona lletra. 3 sesions de natacio, 2 de tecnica de rodillo, 1 sortida a correr per la muntanya, i 1000 abdominals. La temporada es llarga. 

Espartanos !!!!!!

Avui he sortit a correr despres de dues setmanes i mitja. Com ja fa una mica de calor, pues cap a Collserola. A mes, va be per anar provant material, com la ronyonera nova de cara a la Marato del Montseny.

Es nota la mini inactivitat i les pujades. Pero m' agrada correr per la muntanya. En total hem estat 40 minuts i hem fet quasi 8km. La anecdota ha estat baixant per la trialera del Velodrom. El Kilian Carpio, amb les cames tant llargues que te, baixava molt rapid. A un mig revolt, no se on he trepitjat, que m' he anat a terra arrosegant-me de costat. 

Primer dia de correr per muntanya i primeres ferides de guerra. Ha estat divertit. 

Cursa de la Maquinista

Dos setmanes de descans que necesitava de debo. El cos ja feia un temps que em demanava descans. Jo volia quadrar el descans amb el naixament de l' Ainet, pero ja no podia mes.

Feia temps que teniam en ment aquesta cursa. La Laia m' ho va demanar fa temps, que volia fer una cursa, i evidentment els seus dessitjos son ordres per a mi.

Els primers 5km els ha fet amb patinet. El Rafa i jo anavam tirant d' ella. A la meitat li ha donat el patinet a la Carol i s' ha posat a correr sense mes. Per mi ha estat sorprenent veure com aguantava kilometre rera kilometre sense parar. A la ultima recta s' ha emportat molts aplaudiments. Ha estat molt maco.

Vull felicitar la meva germana, l' Angels, i el Jesus. Avui han fet la seva primera cursa. Han viscut desde dintre una cursa. Ella estava nerviosa al mati, i segons ha dit, quasi no ha dormit. El Jesus estava tranquil. La meva germana no s' imaginava en aquesta situacio, i ha arrivat a meta fresca com una rosa. De fet, ja diu que fara la propera Cursa de la Merce i la Cursa de Vilassar-Cabrera. Una gran experiencia que els ha demostrat que res es impossible.

Vull felicitar el Luis, que avui anava la cursa amb la intencio de baixar la seva marca, i ho ha aconseguit. I vull donar les gracies al Rafa un cop mes, amb qui puc contar sempre, sense condicions.

Repàs a la Temporada

Despres del paron d' estiu costa molt arrencar. Cada any costa una miqueta mes. La edat no perdona. Pero prosiblement aquest es un dels meus millors moments en quant a estat fisic. La temporada comença amb la Garmin Triatlo de Barcelona. La primera Olimpica que faig. Poca historia. 

Pero hi havia una cosa que em tenia boig, i es que l' Albert Cuaresma ens havia esperonat per fer la Marató del Montseny. Vaig dubtar molt ja que jo no he fet cap Marato, i menys de muntanya. "El que no et mata et curteix"(Cuaresma) i cap alla que vam anar.

Els que em coneixen saben que el Montseny es la meva vida. Els millors records de la meva infancia els tinc alla, a Seva. No podia faltar. Correria pel Matagalls, per Les Agudes, pel Turo de l' Home.... Nomes de sentir aquests noms sento coses especials. La prova va ser epica. Va ploure i vaig passar fred, molt fred. Crec que es la mes maca que he fet. Inoblidable. I evidentment aquest any tornarem. Si fa bon temps i puc veure els paisatges que tant he caminat, encara sera millor. 

A final d' any, a la cursa dels nassos, vaig intentar baixar el meu temps en cursa, i no ho vaig aconseguir. La Marato del Montseny es notava dos mesos despres. Despres de dos duatlons de muntanya, un de carretera,  i alguna cosa mes que se m' escapa, vaig fer la mitja marato de Barcelona, veient el debut del Rafa i la mitja marato de Montornes. Pas previ per un altre dels meus reptes d'aquest any. La Marato de Barcelona. La primera. Increible correr per la teva ciutat una distancia que separa el be del mal. Un altre record imborrable que m'emporto. Corre i corre pels llocs emblematics de la meva ciutat. La familia esperant-me a Fabra i Puig, a qui vaig abraçar evidentment. Quan creues la linia d' arribada d' una marato, es indescriptible de veritat. 

Dos triatlons sprints i anem cap una altre prova de les maques. El Triatlo doble olimpic de Banyoles. Nedar a l' estany de Banyoles em va encantar, es com una piscina gegant. El tram de bici va estar be. I correr per la vora del llac, increible. Els paisatges em van encantar, a part de que la prova em va anar molt be. Tambe em vaig atrevir amb una travessa nadant de 4,5km en el que vaig estar a un pas de la hipotermia.

Al maig, la cursa del barri, la Cursa de Nou Barris. La meva. No arribava amb les millors sensacions degut a la acumulacio. Molt cansanci acumulat i el cos em demana descans. Encara i aixi vaig complir un altre repte. Baixar de 40 minuts en cursa. Molt content pero molt cansat.

I la darrera prova. La Half Challenge de Calella. Vaig fer una planificacio alimenticia molt dolenta i vaig tenir un tall de digestio. Si, la vaig acabar, pero vaig patir moltissim. Els ultims 8km van ser practicament caminant. Pero tambe la recordare. Te alguna cosa especial, i segur que va estar un bon aprenentatge del meu cos.

Ara penso en la temporada que be. I penso en continuar gaudint fent esport. Penso en lo dur que es i en les gratificacions que tens. Penso tornar a Montseny, Marato de Barcelona i Triatlo de Banyoles. Pero nomes hi ha una manera de superar aquest any. Hi ha varies, pero nomes veig una ara mateix. Crec que l' any que be sera un bon moment per fer un Ironman. Ho intentare. Aixo comportara molta feina fisica i mental. El nom de Home de ferro, no es nomes per el teu estat fisic. En aquestes proves l' estat mental es importantissim.

Mentrestant, continuarem cremant roda per les carreteres, pulin sola per alla on anem a correr, i movent l' aigüa de la piscina. I el que em sembla mes important, compartint aquests moments amb la familia, que venen a tot arreu a veurem, i compartint moments i entrenaments amb els amics, si no, no seria el mateix.

Half Challenge 2012

Avui era el dia de Calella. M' he llevat ben d' hora i he anat a boxes a portar les boses. He fet els ultims preparatius a la bici, i he vist que tenia les rodes punxades. He hagut de canviar-les a corre cuita. Al sortir de boxes he anat a buscar una camara per portar aguna de recanvi per si de cas pasava alguna cosa a la bici.

A les 8:20 han donat la sortida al meu grup d' edat i cap a l' aigua hem entrat. De nou, una odisea. Cops i mes cops. Uns 200 metres despres de la primera boia he començat a nedar a gust. Anava practicament sol. Quan he encarat el tram llarg, m' he adonat que començava a pasar gent de grups anteriors. Mes endavant estava colocat davant de gorros blaus i no veia quasi grocs com el meu. Marco 34 minuts, millorant en 2 el temps de l' any anterior.

La bici, en la meva linea. Realment estic content perque he baixat el parcial de l' any passat en 10 minuts, pero pateixo massa sobre la bici. Aquest any no m' avançava tanta gent com l' anterior, pero veia passar cabres continuament. I despres de veure pelotons, m' han sancionat amb 10 minuts despres de ser adelantat per un cicliste, i havent frenat, em sancionen per no mantenir la distancia. En fi, que li farem.

I surto a correr. Faig el primer quart de carrera molt rapid, 5 kilometres en 22 minuts. La carrera anava be. Tot anava be. Pero tenia que arrivar el dia en que les coses no anesin tant be. Al kilometre 7 començo a notar punxades a l' estomag. De moment puc correr, encara que tinc que baixar el ritme. Al pasar per mitja carrera ja veia que em tocaria patir a base de be. Les punxades cada vegada son mes fortes. Veig al Presi i li comento. Paro a donar un peto a la meva dona, i li dic: voy mal, voy mal. Veig com li canvia la cara. Mai ho havia sentit de mi aixo. La meva intencio no era preocuparla, pero tenia que saber-ho. Ella es part de les meves victories i de les meves derrotes.

Rafa es posa al meu costat. Que te pasa? La barriga, me duele mucho. I comença la meva odisea. Vaig aguantar dos kilometres correns. A partir d' aqui, nomes podia correr dos cents metres seguits. Tenia que caminar fins que passes el mal. Al kilometre 15 paro a un asistent de l' ambulancia. Li comento el que em passa i em vol fer plegar. Estic be de cames, de cap, de pulmons, nomes es l' estomac. Em diu que es el pas previ a desplomar-me. L' acabo convencent i em diu que si continuo igual li comenti al seguent metge que vegi.

Els ultims 5 kilometres han estat horribles. He vomitat. He caminat moltissim. Pero nomes tenia una cosa al cap, acabar. No podia abandonar. He intentat correr pero no aguantava ni 100 metres. Al tram final he trotat mes estona. No se com seria la meva cara, pero al passeig maritim m' han animat moltissim. Al passar per la zona de transicio, he hagut de parar. Estava a 200 metres de la arrivada, pero volia fer els ultims metres amb dignitat. Tenia tota la familia alla mirant. Ells ja sabien que anava cardat, pero al menys que em veiesin amb bona cara. 

Començo a correr i entro a la zona de grades. I sento com criden el meu nom. I veig a la Laia a la ultima curva que m' estava esperant. Li agafo la mau i noto un alivi especial. Entro amb ella i l' abraço. Em mira i posa aquella cara de que veu que pasa alguna cosa pero no pregunta res. Despres de recollir la samarreta, m' asento a terra, em mira i m' abraça. El meu patiment ja está curat. Aquest gest ho compensa tot.

He passat una tarda complicada. Pero bueno, tenia que arrivar el dia en que les coses no sortisin be. Totes les sensacions han de tenir lectura positiva, encara que aquestes siguin molt dolentes. De la meva carrera estic content. He nadat molt be. He millorat el temps en bici. Estava correns rapid. Aixi que vull estar content.

I sobretot per una trucada que he rebut al voltant de les nou i mitja de la nit. En la que despres de preguntar-me com hem trovaba, m' ha dit que la veritable fortalesa es demostra quan un esta cardat. Que tinc que estar molt content i molt orgullos. I tens tota la rao Albert Cuaresma, avui ha estat una prova mental increïble. Ara ric recordant, pero ho he passat molt malament. I perque jo camini, es que la cosa esta molt molt malament.

Vull donar les gracies a tots els que he vingut a veurem, tant familia com amics, i m' heu esperonat. Us he sentit a tots. A tots els Jovents79 pel gran equip que som. A Jose, Esther i Pol, que han estat animant a Arenys. Al Ruben per correr un rato amb mi i donar-me anims quan ha vist que anava fotut. Felicitar al Jordi per la gran carrera que ha fet. Felicitar al' Oscar pel seu primer triatló de llarga distancia. 

I a la Carol i la Laia. Que avui ha tocat patir, i han patit amb mi. La meva filla ja m' ha dit que ja no faig cap triatlo mes. I jo pensant en el següent....

Menció especial al Rafa, que es preocupa de que tot el que es meu, estigui be i no li falti res. Gracias Rafa. Un record a la Gemma, que l' han trucat que la seva avia estava molt malalta i ha hagut de sortir rapid cap a l' hospital. I mil gracies als meus tiets Mariano i Araceli, per fer-me sentir tant be, com quan era petit.

Al proxim escrit fare un repas de la meva temporada que acava aqui, i un repas del que vindra, que no es poc. 

Cursa Popular de Nou Barris

Avui he complert un objectiu que tenia desde feia molt temps, baixar de 40 minuts a una cursa de 10k. I ha estat curios perque porto tota la setmana amb molta feina, molt carregat de cames, sense entrenar i amb la motivacio pel terra. Aquest matí, mentre el Rafa s' estava cordant les sabatilles, he rodat i tenia els bessons carregats. No era el dia. Pero portava temps pensant que tenia que ser el dia. M' he aprimat 7 kilos i estic molt lleuger de moviments. Es molt complicat que es tornin a donar aquestes circumstancies. 

He fet uns progressius i els pulmons no s' acabaven d' obrir. No era el dia. Pero jo volia que fos el dia. Mentre anavem a la linia de sortida, pensava que faria. Era el dia o no? Bueno, no se si es el dia, pero ho hem de provar. 

Donen la sortida i surto el rapid que puc, esquivant gent. Tota la cursa te la mateixa historia. Agonia. Ho he passat mal·lament, pero ja sabia que pasaria. He pensat en abandonar varios cops, pero estava dintre de l' objectiu. Continua fins que no puguis mes, em deia. Al 5k la cursa ja no tenia pujades, el mes dur havia passat. Corre, corre. He vist la Carol a varios punts. Els meus sogres. He sentit com gent em cridava pel nom, pero no tenia forces per respondre. Solament mirava. 

L' aire no m' entrava. Em faltaven pulmons. Quin patiment. I encaro la ultima recta, i ho veig clar. Ho tinc. Ho tinc. Corre i no paris per res. Tots al voltant ens anavem mirant amb cares de patiment, pero el premi estava a prop. Trec forces d' on no se on i pujo el ritme. Es una sensació expectacular quan vas cardat i veus que encara pots mes. Baixo la rampa. Encaro la recta i miro el crono. No m' ho puc creure. Ho he aconseguit. Entro marcant un 39:53. A la meva cursa, la cursa del meu barri. On vaig marcar 44:26 el primer any que corria. Amb un dia plujos com el d' avui. 

Ve la Laia mentre estic reponent-me de l' esforç. Tinc ganes de vomitar. Em ve sabor a sang a la gola. Gran esforç. Ve la Carol. Ella es conscient de que el meu gran objectiu s' ha complert. I començo a veure com arriva gent coneguda. I de sobte, veig el Rafa. Entra molt content. Ha complert el seu objectiu. Felicitats Rafa. I veig el Jordi, acompanyat pel Rovira i el Ruben. Objectiu complert. Em posa molt content veure els meus amics contents. 

El mes curios de les curses, es que l' alegria dura poc. Si, he aconseguit una cosa que desitjava desde feia molt, pero ja esta. Una cursa mes, que per mi sempre sera especial. I ara que? Ara a per la Half de Calella. I despres? Queda poc per fer el paron d' estiu. Cursa de la Maquinista amb la meva filla Laia, Travessa de 3k en equip amb el Raul i el Ruben, i en principi res mes.

Descansar i agafar forces. Soc ambicios i cada any em marco objectius mes enlla. Es increible fer coses que un dia vaig sommiar. I continuo sommiant, i continuo fent. Quina llastima no haver descobert abans aquest esport.

Triatló de Lloret

Aquest triatlo no pasara a la historia com una bona prova esportiva. No tinc gaire cosa a explicar referent a la meva participació.

M' endure el record d' haver passat un bon cap de setmana amb la Carol i la Laia. Raul i Elena que van venir dissabte. Vem sopar junts i Vem anar a prendre uns còctels davant la platja.

Però sobretot m' enrecordare del debut del meu amic Rafa a un triatló. Espero que puguem fer molts junts. Y recuerda una cosa Rafa: Nothing is impossible.

II FESTA DE L´ESPORT INFANTIL DE CABRILS 2012

Després de l' exit de l' any passat, aquest any hem tornat. Ha estat organitzada de nou amb molt de seny i molta cura. Hem tingut un petit ensurt amb una tempesta que ha durat molt poc pero que ens ha deixat ben xops a tots. S' ha de valorar la feina de la organització en esdeveniments d' aquest tipus, enfocat als mes petits. Constantment repetien per megafonia que no era una carrera, encara que en general costa d' entendre.

Al sorteig d' obsequis, a la Laia li ha tocat una safata amb pastes d' una pastisseria de Cabrils. Hem anat a prendre un cafe amb l' Alexandra, la Yolanda i l' Albert i hem acabat el dia d' una forma genial. 

L' any que ve tornarem de nou, si res ho impedeix. La Laia s' ho ha passat genial i aixo ho val tot.

Passeig per Barcelona

Feia temps que tenia ganes d' un mati com el d' avui, pero com ve ha dit el Rafa, els entrenos ens han tapat una mica la visio.

Hem sortit a les 10 de casa els tres, direccio Glories per Meridiana. Despres cap al Forum per Diagonal. El Rafa ens ha ensenyat una platja molt xula a La Mina. Hem parat al riu a picar una mica mentre la Laia lluitava amb el Rafa. Hem acavat tornant pel riu i a Harry Walker hem fet la ultima parada per menjar un gelat. Molt relaxant el mati. Una volta molt bona. Un dia explendid. I tornar a montar la Demo ha estat una molt bona experiencia.

Punxada de les bones

Dimarts. Sortida en bici amb la gent del Jovent79. Per fi puc sortir amb el Rafa. Ens juntem uns quants a Badalona. Conto per sobre entre 15 i 20. I sortim cap a Calella. Em poso a parlar amb el Carles, que em dona una lliçó magistral de cabres i aerodinamica.

El ritme fins Calella es alt. Anem molt rapids, i el Rafa aguanta com un campio. Fem una paradeta a la bencinera de Calella, i tornem cap a baix. 

Als pocs kilometres, ja noto que el meu cos no tira. I no penseu que es que em vaig quedar per portar el Rafa, perque ell em va portar a mi bastanta estona, simplement vaig punxar. Soposo que sera cansanci de Banyoles. De fet, la bici sempre ha estat el meu gran handicap. Pero, cap problema, ja anirem millor. 

Triatlo B de Banyoles

Aquest diumenge he fet el meu segon triatlo de llarga distancia. Ha estat a un paratge increible, Banyoles. Vam anar divendres amb el Jordi, Ruben, les dones i els nens a passar el cap de setmana a una casa que te el Jordi a Llampaies. La convivencia a estat increible, i espero que repetim. Molt bona experiencia.

En quant al triatlo, ara us explico. Estava una mica acollonit amb el tema de la temperatura de l' aigua, per la mala experiencia viscuda a Blanes. Ens havien avisat que l' aigua estava a 13ºc. A tocarla, la sensacio termica era agradable, res a veure amb Blanes.

I comença la prova. Ens tirem a l' aigua i comencem a nadar. Em va agradar molt nedar a l' estany. Es com fer-ho a una piscina enorme. Al tirarme em vaig donar un cop al genoll amb alguna cosa i vaig quedar plegat. Vaig posarme a nadar i al agafar el meu ritme vaig nedar molt comode. Anava passant gent i al final els 1,5k en 28 minuts, que no esta gens malament. 

Surto de l' aigua i em dona un tiron al femoral. Comencem be la transicio. Surto amb la bici i em deixo el dorsal. Tinc que tornar a buscarlo. I per fi, sortim a rodar. La primera volta va estar be, i a la segona ho vaig donar tot. Encara i aixi, la bici no es el meu fort, com sempre. Dos hores vintiset minuts que no em deixen gens satisfet.

I sortim a correr. Volia marcar un bon ritme i veure fins on aguantava. 1:28 que em deixa sorpres. Bona carrera. I correr pel voltant de l' estany, una meravella. Al final, em quedo amb dues coses. Que tinc que entrenar mes bici, pero lo mes important, que ho he passat molt be amb els amics i la familia a Llampaies i a Banyoles.

Felicito al Jordi pel seu primer triatlo de llarga distancia. A la bestia parda Ruben, un cohet a la bici. A l' Albert, per ser tant bon company i millor persona. I a tot el Jovent79 per ser un equipàs.

Triatlo de Blanes

Avui començava la temporada de triatlons sprint, i alla hem anat el Jordi, el Raul i jo. Faltava el Rafa que volia fer-lo, pero va arrivar tard a les inscripcions. El presi, el Joan, també va dir que vindria, pero li va passar el mateix.

Avui he tingut una errada imperdonable. M' he deixat el xip a casa. O sigui, que no surto a les llistes, com si no l' hagues fet.

M' ho he passat molt be. Tenia ganes de provar coses i les he provat. Llastima l' ensurt que he tingut a l' aigüa, nomes sortir, que soposo que sera per lo freda que estava l' aigüa, m' he quedat sense aire. M' he posat nervios perque no sabia que m' estava passant. Al final he parat, he respirat fons, i he continuat. He agafat ritme i he avançat molt gent. Com haviam parlat de fer la tri junts, ens hem esperat i hem fet el tram de bici junts i a bona velocitat. La cursa a peu tambe. 

Lo millor ha estat les bones sensacions que he tingut. Hem trovo be. La setmana que ve marxem a Banyoles a fer el B, doble olimpic. Marxem divendres a casa del Jordi. Ja us explicare com van anant els dies.