Sortida en Bici

Avui prometia dia radiant amb bona temperatura i aixi ha estat. Els valents de la foto i el Luis hem anat quedant esglaonadament per acabar al riu Besos per on be l' Albert.

La sortida ha estat vertiginosa. Hem anat fins Llavaneres a un ritme que feia por. Hem portaven collat perdut. M' he emportat la Gopro. Haviam que surt. 

Al final, un goig de sortida de dues hores i mitja. Quan he arrivat a casa m' ha trucat el Raul. Tornant a casa seva ha tingut un accident amb un cotxe i em demanava la dfeça de l' hospital de la mutua. Afortunadament no hi ha cap fractura. 

Ara el temps acompanyara mes a fer sortides, i al fer-se de nit mes tard, fins i tot podriam provar de quedar entre setmana. Haviam com passa el temps i que es decideix. Quan tingui el video ja el pujare, pero les imatges prometen.

Marató de Barcelona

Ja la tinc. Ja he fet la primera marató. I deu n'hi do quines sensacions. Aquest matí he anat tot sol cap a Pça. Espanya. L' ambient era increïble. I a dos quarts de nou, la sortida.

He sortit fort. Volia provarme. He fet el pas per la mitja marato a 1:34:00. Allà m' estaven esperant la meva germana, la Carol, la Laia i el Rafa. Abraçades i petons i el Rafa que m' ha acompanyat fins el final.

Al km 25 he començat a notar coses lletjes a les cames, i encara quedava molt. Jo nomes estava pendent del famos muro. I tinc que dir que encara l' estic esperant. El ritme ha estat bo al segon parcial, pero notava que mica en mica la cosa anava baixant. El Paralel se m' ha fet etern. I al final veia sortir correns la Laia que venia a buscarme per portarme fins el final.

He patit. He tingut dolor a les cames. Pero estic molt content i molt orgullos perque he afrontat la carrera amb totes les meves armes. He rodat be, he rodat fort. 42km a una mitja de 4:36 min/km. M' ha encantat correr una Marato per la meva ciutat. Per llocs emblematics. M' ha encantat l' ambient. Molta gent animant, ha estat increible.

Dono les gracies al Rafa per haverme acompanyat en la meva primera Marato. Dono les gracies a la meva Nutricionista, que m' ha deixat molt sorpres. Tot el que em va dir s' ha complert tal com va dir. Impresionant lo ignorants que som en certs temes.

La primera es la que recordare sempre. Pero hi haura mes. I ara em pregunto, que ve ara? quin sera el proxim objectiu? Jo tinc la resposta, i requerira molt d' entreno. Pero amb ilusió, tot arriva.

El Gran Repte

Aquest cap de setmana afronto un gran repte. La Marató de Barcelona. La meva primera marató. De moment no estic nerviós. Estic mes concentrat en els meus dolors als peus. Intentant per tots els mitjans que desapareguin. 

Afronto la ultima setmana amb molta tranquilitat. La Anabel sanz, la meva nutricionista, m' ha preparat tota la setmana, i fins i tot, l' esmorzar i tot el que hauré de prendre en carrera. Ella em va deixar clar que si li faig cas tot anira be. No tinc cap pressió, llavors no crec que em posi nerviós. M' ho prenc com un premi a aquest anys que porto entrenant. Una prova mes que posará a prova els meus limits. Un repte...

Avui he fet l' ultim rodatge amb el meu amic Rafa, i ara a descansar fins dissabte. Espero arrivar amb ganes, i sobretot sense mal als peus. I així poder gaudir de la meva primera Marató a la ciutat mes bonica del mon, la meva ciutat, Barcelona.

Mitja marato de Montornes

Avui hem anat els valents de la foto a la Mitja de Montornes. I ha estat un gran dia. Feia molt fred a primera hora, estavem a 3ºC. Pero com la mitja ha començat a les 10, les temperatures eran mes relaxades. Tenia dubtes, pero he corregut per primer cop amb samarreta de tirants. Perfecte.

La questió principal es que avui teniam un objectiu. Rafa i Jordi volien baixar del 1:40. Desde primer moment hem portat un ritme perfecte. Ha estat un patiment. Pero tot esforç amb la feina ben feta, te la seva recompensa. Rafa ha marcat 1:37 i algo. Jordi 1:38:38. L' objectiu ha estat superat. Jordi ha baixat 5 minuts el seu temps i el Rafa 6. Ha costat? Si, molt, pero nois, baixar temps te aixo. 

Apart de l' entreno fisic, el mes important es l' entreno mental. Arrives un punt a una cursa on vas fort, que vols plegar, que ja estas fart, que no saps que cony fas alla. I una veueta interior comença a dir-te que paris. Aquest patiment es amb el que tenim que aprendre a conviure.

Retrovament

Aquest cap de setmana es la carrera de Descens de Sant Andreu de la Barca, que obre la temporada. Tenia ganes de veure els amics i he marxat cap alla.

I poc rato m' ha portat trovarlos. Tenia ganes de tornar a trovarme amb l' Enric, que tants bons ratos vam passar. Hi eren el Beto i l' Angel, el Marcos. Els demes   no els coneixia.

He vist molta gent coneguda i he sentit un cuquet per dins que em deia que em pujes a la bici. I es que aquest esport m' encanta. Sempre he dit que les sensacions mes brutals de la meva vida les he tingut fent descens. Es algo indescriptible. En breu em sumare a algun entreno que facin, per recordar vells temps. 

Estic content

Estic content. I estic content per varios motius. Estic content perque la fascitis va molt be, quasi no sento res. I la solucio molt mes facil del que semblava. Estiraments de besons i la fascitis que sembla que esta marxant.

Estic content perque avui he recuperat una mica les sensacions que tenia quan corria al principi. Em trovo lleuger, em trovo be, em trovo fort. La Anabel Sanz, Nutricionista Esportiva, està fent una feina increible. Tres kilos menys en dos setmanes, i el mes important, es que em trovo molt millor que abans.

Estic content per que la Carol ja es trova molt millor. Per fi, quina llarga agonia que ha patit ella directament i jo indirectament. Sembla que tot va tornant al seu lloc, i es que el riu, encara que bessi, al final  sempre torna al seu lloc.