Ho esperava....

Ultimament heu vist el teatrillo que he muntat al voltant del meu Embrunman. Tot el que vaig posar era real, el que sentia i pensava, pero no es la forma d' actuar en mi.

Realment em va sorprendre la quantitat de respostes que vaig rebre. Em vau trucar, em vau enviar e-mail, per whastapp, per facebook, de totes les formes posibles. Es molt bonic sentirse estimat i veure que la gent va respondre a la crida que jo vaig fer. Havia gent que ha passat per la meva vida en diferents moments. I el mes sorprenent, es que la inmensa majoria heu estat amics personals no vinculats amb l' esport.

De gent vinculada amb el Triatlo em va felicitar un noi al vestidor del gimnas, que no conec, pero que em va veure a les fotos d' un amic comu. Em va felicitar l' entrenador de futbol del meu nebot que no conec personalment, i tambe fa triatlons. Em va felicitar la Blanca. I els companys de l' equip. Un gran gest, evidentment. 

Tota la vida he fet esport, la majoria d' ells esports d' equip. He estat capità dels equips on he jugat molts anys. Conec perfectament el que son les jerarquies de vestidors i el respecte als entrenadors i companys. He fet esports individuals i de sempre s' ha inculcat el respecte als rivals. Els pares ens inculcaven que mai eres un bon esportista si no tenies respecte pels teus rivals. 

Fer triatlo esta de moda. Mola molt ser triatleta. I començo a entendre els vells triatletes, els que porten tota la vida. Fer triatlo no vol dir que siguis esportista. Mai seras un bon esportista si no valores el que fan els demes. Si nomes penses en tu, no pots dirte esportista, per moltes coses que facis. Us agrada molt mostrar les vostres cosetes i mai valoreu el que qualsevol altre persona aconsegueix, amb mes o menys valor.

No havia vist mai cap esport on la enveja estigui tant a prop. Els piques dintre dels clubs. He vist cops de colze i empentes a curses. Tots sabem el que pasa a la natacio als triatlons, que semblen combats. Aquells que es mostren com a grans amics quan son molt superiors a tu i quan t´apropes o superes, ja no ets tant amic.

M´he cansat de llegir les vostres tonteries i gestes en les que someteu el cos a un castig terrorific. M'he cansat de riure les gracies d' aquells que son incapaços de parlar be de ningu, o reconeixer els merits d'amics propers. Segurament els vostres pares tambe us van intentar inculcar el que es un comportament esportiu de veritat. I ens queixem de com pujen els nens.... lamentable.

Embrunman Finisher

Increïble. Ho he aconseguit. Sóc Ironman, o Embrunman com diuen els companys de l' equip, que es mes. Jo notava una alegria especial una jo passava. Era el primer i soposo que vaig contagiar a tots amb les meves ganes. Això ho recordare molt temps....

Em llevo a les 3 del mati i em poso a esmorzar el de sempre. Avui no es dia per fer experiments. Albert i Aris venen mitja hora mes tard. Jo ja estic llest i tranquil. Arribem a boxes a les 5. Puc preparar ho tot amb molta calma, com a mi m'agrada. Mes tard venen el Marc, el Toni, el Carri i el David. Un cop canviats tots de peu fent cua.

Per les cares de la gent es notava que això era algo gran. Molta tensió entre els participants. Obren les portes per sortir a la platja i se sent un esclat. Son les 6 i hi ha molt públic. Només sortir veig la meva germana i el Jesús. M'apropo i ens toquem com podem. Continuo avançant i veig la Marta. Nova abraçada. M'apropo els companys. El Toni està emocionat. M'abraço a ell. La tensió puja per segons. El públic crida. Aquí em dono compte per primera vegada de la magnitud del que faré. I sona la bocina.

Entro a l'aigua. Temperatura perfecta. Sense agobios em poso a nedar. Vaig nedar molt be i molt tranquil. L' ambient es diferent a un triatló curt. La gent es molt respectuosa en general. Surto de l' aigua en 1:11. Perfecte. I Veig el Pere Benach i la meva germana. Transició tranquila canviant me de roba i a pedalar.

El segment de bici sabia que era dur, però em va superar. El Col d'IZoard es durillo, però el Pallon em va deixar mig tocat. I l' últim port em va rematar. Mai havia fet un recorregut tant dur en bici. La QH queda bastant lluny d'aixo. A casa nostra no tenim llocs així. Arribo a la transició i tranquilament em menjo un bocata de pernil i una coca cola.

I a correr. Només sortir veig l'Aris. Mes endavant la claca. El Joan em pregunta si m'ha passat algo i li dic que no, es el que hi ha en bici. Doni la volta al llac i veig la meva família. Alegria. Mes endavant la meva germana i el Jesús que corren un rato amb mi. La primera volta va anar be. La segona ja no tant. Vaig haver de caminar un tros. La panxa no estava molt fina. Tenia ganes de vomitar, de parar, de tot... De cop i volta veig que estava al km 35. Queda poc i començo a correr. Començava a veure que ho tenia. Veig molta gent caminant i pasan't ho malament. Jo corro. La gent m'animava perquè era dels pocs que corria. Km 39. La meva germana m'està esperant. Ja ho tens!!! Em diu. El Jesús també em felicita. I continuo corrents. Havia agafat velocitat de creuer. Fins i tot els que corrien semblava que caminesin. 

Faig tot el camí del llac i veig el Joan Benach. Es el primer en felicitarme. I corre al meu costat. El que mes m'interesava era saber que els meus companys estiguessin tots be. Em diu que si que tots han acavat. Cada vegada vaig mes ràpid. Les ganes i que ja ho veia. Paso per davant de boxes i veig el David que em crida. Aixeco el braç i crido. Jo corro cada pasa mes emocionat. A la curva veig el Xavi Carrillo que m'anima. Això es molt fort. El Joan continua corrents al meu costat per la zona de públic. Ultima curva al fons. Veig a la Laia. Quan paso pel costat arrencan a correr amb mi la Carol amb l'Ainet i la Laia. Fem la recta d'arrivada tota la familia junts. El David ha sortit a animarme. Veig tota la claca del Jovent.  Si per mi hagués estat hagués entrat amb tots els que estaven allà. I acabo.

Primer triatló distancia Ironman entrant amb la família. Increïble. Les fan fora d' allà i vaig a la zona de transició. Em trovo el Carri i el Toni. Necessito seure. Tenia q assimilar moltes coses. Tu mateix no ets conscient del que has fet. Has acabat de fer un gran esforç i ja està. Quan veus els com t'abraça la gent i el que et diuen comences a assimilar ho tot.

Volia saber com estava l'Albert, que m'havian dit que havia necessitat assistència. Quan el veig, una bona abraçada i em quedo tranquil. Al arrivar a la casa vaig començar a tenir fred i tremolar. Vaig descartar sopar. No tenia forces ni per duxarme. Al llit directe i a dormir.

Durant la marato vaig veure molta gent tirada pel terra. Al moment no concebeixes la magnitud. L' endema el David em comenta la gesta que hem fet. Hem diu que jo, havent entrat bastant mes tard que ells havia estat per la meitat mes o menys. Quasi 400 triatletes retirats....

La sensació el dia després es com si no haguessis fet res. Ja està. Aquesta prova a comportat una forma de viure els últims 9 mesos. Una planificació total de la meva vida. Llevarme molt d'hora, acostarme molt tard, tot treient temps d' on fos. Per una banda tinc ganes de descansar i gaudir de mes temps amb la familia. Però per una altre tinc una sensació extranya. 

No em cansare de donar les gràcies a tots els que em veu animar. A tots els que em veu enviar missatges. A tots us dono les gràcies. Evidentment la meva familia que va estar aquí, amb la meva germana i cunyat. Als companys de l' equip en especial a l' Albert. Als germans Benach perquè a part de la seva ajuda, em transmeten constantment la il·lusió que tenen per aquest esport, dels quals tinc moltíssim a aprendre. I per damunt de tot a la Carol, que sense ella no ho hagués aconseguit.

Al camí del llac, mentre corria, em vaig enrecordar de les paraules del meu pare. Era com si el tingues al meu costat, el podia veure. Vaig reviure paraula a paraula aquell dia que em va explicar lo que feien aquells bojos que els tenien molt ben postats i que tanta admiració li causaven. Ja ho tenim, papa.

1 día

Se acabo lo que se daba. Amb tot pràcticament preparat, queden tonteries per pulir. El mati per els últims retocs. Provar la bici amb tot el que portare a sobre. Anar a la xerrada de la organització i a deixar la bici. 

Estic impresionat amb la quantitat de missatges, e-mails i whatsapp que he rebut. Els sentiments mai han estat el meu fort, però estic molt molt content i molt agraït. El que faré no te cap mèrit especial, molta gent abans ja ho ha fet. Si ho aconsegueixo, serà un moment especial, però la vida continua.

En aquest moment vull agrair molta gent que ha estat allà. L' Isaac, per la seva constant ajuda personal. Al Pere i Joan Benach per les seves constants recomanacions, bonissimes totes. A la Eli i la Judith per crear aquest monstre. A l' Albert per totes les hores compartides. Ell es un dels culpables que jo estigui aquí. Amic i una font inacabable de motivació i nous reptes. Al Rafa, per aguantarme en la salut i en la enfermetat, en la tristesa i en la alegria, i totes les meves tonteries que no son poques. A la meva germaneta, que ve desde Barcelona per veure'm en aquesta prova.

Però sobretot la meva família, que son les que mes em pateixen. Les que veuen com surto a entrenar i no diuen res. Les que em segueixen a tot arreu i comparteixen amb mi tots els reptes. Per això, si acabo l' Embrunman, us heu de sentir tant triunfadores com jo. Us estimo.

3 dies

Aquest mati hem sortit a pedalar una miqueta. Ritme molt suau. A primera hora feia fresqueta. Ja em va quedant mes clar la roba que aniré portant. El paravents de moment crec q no, però manguitos quasi segur que si.

Després hem anat a nedar al llac. Hi havia moments que nedant tocava les plantes amb les mans. M' agrada nedar a un llac, es com una piscina enorme amb agents naturals afegits. L' aigua no està freda, està perfecta. La prova comença a les 6 del mati, així que encara serà de nit,

Per la tarda hem donat una volta pel poble, el qual he trobat molt bonic. No aconsegueixo relaxarme. Per una cosa o altre estic neguitos, i es que l' Ainet està donant guerra. Queden 2 dies complerts en els que he d' intentar relaxar la ment i així relaxare el cos. Havíam...

4 dies

Sembla que els nervis vagin passant. Tothom al meu voltant ja m' ha dit prou vegades lo dura que serà la prova. Pot ser el fet de veure que l' aigua del llac no es freda i que la temperatura durant el dia es bona, m' ha tranquilitzat bastant. 

També estar amb la gent de l' equip i haver sortit a correr una miqueta m'ha anat força be. No hi penso gaire en la prova ara. El que tingui que ser serà. Ara a gaudir aquí amb la família i els amics i a esperar que arribi dijous.

7 dies

Tot just d' aqui a una setmana a aquestes hores si tot va be estare correns. Potser anire pel kilometre 20. Segurament estare bastant fet caldo i les cames em faran figa. Com em va dir el Carles Palobart pare, sera un dolor molt dolç.

Aquesta setmana es molt psicologica. Reconeg que estic una mica insoportable. Una mica mes que normalment. jejeje. Tot m' afecta molt. Qualsevol canvi fisic m' amoina molt. Pero com em va dir el David Jimenez, es normal tenir sensacions extranyes ara.

Fa un temps comentava que quan era petit, el meu pare em parlava d' uns bojos que feien una prova que es deia Ironman, i acabava dient... quins collons que tenen... amb certa admiració. Estic segur que el meu pare , desde alla on estigui, seguira la prova sencera, flipant amb que el seu fill sigui un d' aquells sonats que ell li explicava. I estic segur que preparara tota una serie de cadires perque varios amics em puguin veure. Alla estaràn el Tito i el Jordi, amics de la adolescencia a Seva, comentant amb el meu pare. El meu avi soposo que preferira anar a buscar aigua amb el canti, i arrivara a ultima hora per veure impasible, com sempre, el desenllaç que tingui que ser. La yaya Julia els preparara alguna cosa per menjar a tots. I segurament tambe apareixera la Imán, acabada d' arrivar al cel, que voldra seguirme en aquest dia tant important per a mi. 

Estic segur que m' ajudareu molt desde allà on esteu. Jo us sentiré ben aprop, i segur que notare el vostre recolzament.

9 dies

Tinc el cap que em va a mil per hora. Pensaments positius, pensaments negatius. Alegria, angoixa. Es nota que queda poc. Intento controlar-ho pero no puc. Es normal. Encara que estic mes tranquil del que pensava, al meu interior pasen moltes coses.

Avui doble sessio de nedar i correr. Nedar a les 7 de mati i correr al tard. M' he notat cansat avui. Aquesta xafogor no es bona. 

He comprat cameres de recanvi. Dema agafare les pastilles de fre i la cinta del manillar. A la casa tindre temps pel ritual d' enllestir la bici. Continuo pensant en l' alimentacio en carrera. Mes o menys ho tinc clar. M' estic donant compte que tal com escric es nota que estic nervios. Jejeje. Mirare la tele una estona i intentare no pensar.

12 dies

Sortida en bici avui. 100km a ritme tranquil per la nacional de la costa. Fa un parell d'anys el meu ritme fort era a 25 km/h, avui el tranquil rondava els 37. Aquest entrenos m' estan servint per regenerar el meu cos i per assimilar tot el que porto fet aquest últims mesos. El que mes estic notant es que de cop i volta m'ha vingut una fortalesa mental tremenda. L' entreno físic ja està fet, ara toca treballar la ment.

Malauradament avui no es un bon dia. Quan he arrivat a casa dels meus cunyats on venim a dinar per celebrar el tercer aniversari del Pol, m' han donat la notícia de la mort d' una amiga. Cops que dona la vida que no entren dins de la comprensió. Una abraçada molt forta a el meu amic i molta força per ell. 

13 dies

La setmana pasada vaig tenir un petit entrebanc. Dimecres crec, despres de nedar, vaig sortir a correr i als 100 metres el cos em va dir prou. A part de ser un tema fisic, el meu cap em deia prou. L' endema vaig intentar correr i no vaig durar 200 metres. Era moment de parar. A tres setmanes per Embrun no es el millor que et pot pasar psicologicament, pero es el que toca.

3 dies de descans total, revelat una falta de minerals alarmant al meu cos, començo a prendre el pack Ergysport de Nutergia. Dissabte surto en bici. Les cames fan una mica de mal pero començo a recuperar força mental. Em sento que puc encara que el cos no acompanyi. Diumenge surto a correr 15 kilometres i de tiron sense parar. La força mental es total, i el cos acompanya.

La setmana a estat be. Els entrenos ja estan fets. Ara toca regenerar i asimilar. I es un bon moment per començar a enrecordarse de la gent que s'ha interesat per com ho portaves. Amb els monitors de la piscina de Can Drago hi ha un vincle especial. Son molt anys veient-nos. Ens hem vist creixer. La Esther ha estat una de les que mes m' ha preguntat sobre Embrun. Evidentment falten a la foto el Joan i la Laia, pero tambe m' enrecordo d'ells.