Adeu Demo

Tenia que arrivar el dia en que ens separessim, i malauradament ha arrivat. Feia un any que la tenia parada, i era inevitable. Es com tot, quan mes estimes alguna cosa, el dia que t' has de separar de ella, ho passes malament. 

M'ho he passat expectacularment be amb ella. No em canso de dir, que he tingut sensacions que mai a la vida tornare a tenir. Sensacions molt besties. Adrenalina pura. 

Quan vaig arrivar al Dh sabia que estaria poc temps, simplement volia provar-ho. I m' ha agradat. Us deixo un video al que surto amb un gran rider, i millor amic i persona. Un dels amics que m' emporto del meu pas pel descens.

Amb el Beto a Vallnord - 5 de Juny 2010 from Pere on Vimeo.

Marato del Montseny

Avui he fet la segona edicio de la Marato del Montseny. Per sort, la previsio del temps no tenia res a veure amb l' any passat. Ja pensant en fred, crec q aquesta carrera pasa al top 1 com la millor carrera que he fet fins ara. Per la distancia, la duresa, i les sensacions que he tingut.

M' he sentit molt be fins el Turo de l' Home.Pero la baixada m' ha destrossat les cames. He rodat amb el David una miqueta, amb el Carri una mica mes, i amb l' Albert un bon tros. Les pujades les portava bastant be, si fallava algo eren les cames, no els pulmons. He trotat a llocs durs. En definitiva, molt content.

Molt content per la meva carrera. Content per la gran carrera d' Isaac, amb un gran debut a la seva primera Marato de muntanya, amb una increible 20 posicio. Content perque l' Oscar ha fet la seva primera Marato de muntanya. Content pel gran tandem que hem format amb l' Albert que ens ha portat fins a l' arribada, demostrant que els equips existeixen de veritat. 

I feliç, perque es la primera carrera en la que entro amb la Ainet a meta. I es que tinc que agrair la Carol, que hem deixi ser feliç fent esport i que a casa participin de les meves bojeries. Sense les meves donetes de casa, no seria el mateix. Us estimo.

Triatló Jovent79

Jo sempre he estat ànima de club i equip. Tota la vida jugant a futbol i els millors records els tinc allà on mes a gust he estat. Quan l' ambient es corrompia, llavors era el moment de canviar. I quan el futbol ja no podia donar-me el que jo necessitava, llavors era el moment de deixar-ho.

Allà enrera quedava una època molt maca, amb bons amics i molts bons moments. Ara tocava descansar.... Però la meva anima inquieta no em va deixar apoltronarme al sofà de casa. Jo esperava el moment de convertirne en un culocarpeta, però no va poder ser.

Un any d' inactivitat, va donar pas a que a una revisió metge, el nivell de triglicerids es dispares. Em vaig espantar i sota la recomanació del metge vaig començar a córrer 30 minuts dos o tres cops per setmana. Així va començar tot...

La gent es pensa que sóc un superheroi, però res mes lluny de la realitat. Us puc ben assegurar que costa molt. A tots ens costa el mateix. T' ha d' agradar molt el que comporta l' esport. I una de les coses es molt de patiment.

La qüestió es que hem torno a trobar dins d' un equip. I puc dir que s' han superat totes les expectatives. No vull desmerèixer els entrenadors i presidents que he tingut al llarg de la vida, que son molts i molt bons, i per descomptat els amics que he fet al futbol, però per primera vegada estic allà on jo sempre havia pensat que tenien que ser els equips.

Quan l' Albert hem parlava del Jovent79 hem deia simplement que era diferent, que no es podia comparar amb cap altre club. I ara ho entenc tot.

2013 serà un any perfecte per intentar fer un Ironman. I no un qualsevol. La meva primera marató va ser de muntanya, i possiblement el primer ironman també ho serà. Embrunman ens espera.