Posan't a punt els engranatges

Aquesta setmana venia d' un rodatge de 30km amb la Mireia, amb un desnivell positiu de 1800 metres. Durant tota la setmana he arrossegat aquesta tirada. Les tirades se m' han fet una mica mes dures del normal. Asimilació. Les sensacions a nivell de pulmons es molt bona, a nivell muscular va millorant pero encara no estic al 100%.

Tinc ganes ja de que arrivi el 10 de novembre i poder competir la Marató del Montseny. Aquest ha estat un any increible a nivell esportiu, i arrodonir-ho amb una bona carrera seria molt bo. Desde luego que ho intentare. Ja son dos edicions fetes, i aquest cop tinc ganes de sortir pensant en mi.

El mes destacable de la setmana es sense cap mena de dubte el debut de la Laia amb el CNAB. En una competicio de relleus no competitiva a la que nens i nenes nedaven junts, la Laia va fer un grandissim paper a les tres disciplines. Hi ha certs detalls tecnics a corretgir, com es la sortida, pero un cop a l' aigüa vam veure dues remuntades expectaculars. Es massa bona nena i encara no te la mala llet del que vol guanyar. El que es mes important es que ella disfruta, li encanta, i aixo em fa doblement feliç.

Corre corre que t' agafo

Aquesta setmana tot ha estat diferent. Tinc ganes, no m'agobio, no estic pensant en cada moment a deixar-ho, em trovo be, recupero be. Anem be. Queden 4 setmanes solament per la Marató del Montseny. 

Avui tenia que fer una tirada una mica decent i acumular desnivell. I aixi ha estat. He sortit amb la Mireia i el Luis. Hem fet el meu circuit de Collserola. Aquest recorregut em serveix per testarme, perque te de tot. Pujades fortes, baixades tecniques, plans, de tot el que et troves a la muntanya. I m' he vist prou be. Nomes un ratet he notat els bessons carregadets, i el cul, pero aixo ja venia de dijous.

La setmana que ve he quedat amb la Mireia de tornar a fer una tiradeta llarga, i possiblement allargarem una mica mes, encara que no m' agradi s'ha de fer. Nomes queden 2 caps de setmana per fer algo bo, i d' aqui a dues setmanes seria bo anar al Montseny.

Continuarem fent, i continuarem estudiant, i trevallant, i tot el que implica una vida complicada. Haviam que tal va la setmana.

Recuperant sensacions

No pensava que Embrun em deixaria tant tocat. Ha estat massa llarg fins que per fi aquesta setmana començo a trovar-me be.

Fa uns dies vaig comprovar que les NB 890v2 havien arrivat a la seva fi. Les noves estan a punt d'arribar. La qüestió es que despres d'un bon temps sense ganes de fer res, o sortint amb gent diferent a correr, no trovava el ritme. No em trovava comode.

Lo millor de tot ha estat tornar a sortir a correr amb el Rafa, amb el que feia molt de temps que no coincidia degut a una lesio. Esperem que es torni a repetir sovint. 

Estudi biomecànic

M' he permes la llicencia de fer-me un estudi biomecànic per acabar d' afinar a sobre de la bici. Tampoc era una cosa que trovaba gaire interessant. Pero com tot a la vida, fins que no ho fas no pots opinar.

Abans de tocar res em va clavar les sensaciones que tenia. Isquios massa carregats. Peu dret adormit. Uns retocs aqui, uns retocs allà. Quan marxo dono una volta per provar la bici.

Molt rapidament noto que vaig mes relaxat de cames en general. Els isquios no es carreguen tant. El peu va molt mes relaxat i no se m'adorm. Ara, despres d' haber-ho fet, crec que tenia que haber-ho fet abans. Tot un encert. O pot ser he tingut sort de donar amb un gran profesional.