Gassssss !!!!

Despres de la calma tensa que portava a sobre, en part per la feina, en part pels estudis, tenia ganes de estar una mica tranquil i no fer tant d' esport. Això sempre va be ja que no et crema i et fa tenir els motors sempre a punt.

Ara fa dos setmanes que m' estic apretant. En part perque tinc algo mes de temps per fer-ho. Cosa que no es sempre bona. Sembla que el meu amic Rafa surt del pou i comença a fer cosetes. Degut a la seva disponibilitat, es amb qui mes estic quedant ara mateix. I amb el Pere Benach amb qui sortim a correr cada setmana, acompanyats de tant en tant pel Jordi.

Ara estic en un moment en que em fa mes ilusió veure els del meu voltant. La Carol està a les portes de la seva primera mitja. El Rafa ha de buscar un objectiu major que l' obligui a estar entrenant. El Pere es jugarà el coure al campionat d' Espanya a varies distancies. Ara per ara penso mes en aquest tres. 

La feina m' omple molt ultimament. Els coneixements sempre van acompanyats de bons resultats. Tinc la sort de tenir grans mestres, crec que els millors en cada matéria que toco. I aquesta competició si que m' interessa guanyarla. Se m' obren moltes portes que properament podré començar a avançar. Hi ha varios clubs que em volen trevallant per ells. Un club de Paddle, un club de triatló, un club d' atletisme.... 

Aquesta setmana a estat plena de reptes importants, problemes fisics de veritat, problemes fisics cronics, problemes que fan que la gent no pugui dormir be del mal, i una clienta em va dir: feia molts anys que no em trovaba tant be, feia molts anys que no podia dormir com ara. I aixó em va fer molt feliç.

Jean Bouin

Com cada any, la Jean Bouin es un classic pel Jovent 79. Quedem a les 7:45 al Elisabeths, ens canviem, fem la cursa i tornem a fer un gran esmorzar. Gran iniciativa del nostre presi per juntarnos un cop mes.

Estic content. Tothom ha complert els seus objectius. Pero estic molt content per la Carol. Ha fet una gran carrera i ha baixat la seva marca 8 minuts. Em fa una mica de rabia perque se de sobres que no s' ha exprimit. Al km 7 em parlava com si res, i aixo es sintoma de que no vas a tope. De totes formes hem superat les expectatives d' una forma expectacular. I em fa moltissima il·lusió la grandisima carrera que ha fet i el temps que ha aconseguit.

La setmana ha estat molt tranquila. He sortit un sol dia a correr, una miqueta de bici amb la fixed, i un dia a nedar. Aquesta setmana vull començar a entrenar. Ja he descansat prou. 

Comencem o acabem?

Ara mateix no se si estic al principi de la temporada o al final. Embrun, descans, entrenar algo, i Marato del Montseny. Mentalment es el principi, pero es igual, necesito descansar. La MDM d' aquest any no la he pogut preparar com a mi m'hagues agradat, pero tenien rao tots aquells que em deien que l' acumulat de l' any valdria.

De pulmons em vaig trovar molt be tota la prova. Mentalment com un tiro. Muscularment no tant. No se si Embrun encara esta alla, o son manies meves. Pot ser tambe que ultimament les carrerres me les prenc d' una altre manera i vaig a per elles, i muscularment no sabia el que era anar al limit.

Sigui com sigui, la Marato d' ahir, passa sens dubte com la millor carrera que he fet fins ara. Me la vaig preparar a conciencia, i la estrategia em va funcionar a la perfecció. Ja era la tercera vegada que la feia i el circuit me'l coneixia molt be. Em va agradar fer-la amb el Luis, amb el que despres del nostre temps als Bikeserola, mai haviam coincidit en una cursa. M' hi sento be a la muntanya. I el meu objectiu final cada cop esta mes aprop. Una ultra.

Ara a gaudir. Fare la Jean Bouin amb la Carol. Sortire en bici tot el que pugui.  Tot pensant en el que em ve l' any que ve, que mes o menys el tinc definit. Superar aquest es complicat. No m' hagues imaginat poder fer tot aixo. L' any que ve tornarem a disfrutar, segur. Mica en mica em noto cada vegada mes fort, sobretot mentalment. Ara toca gaudir i anar fent. Tinc ganes de pedalar.

Posan't a punt els engranatges

Aquesta setmana venia d' un rodatge de 30km amb la Mireia, amb un desnivell positiu de 1800 metres. Durant tota la setmana he arrossegat aquesta tirada. Les tirades se m' han fet una mica mes dures del normal. Asimilació. Les sensacions a nivell de pulmons es molt bona, a nivell muscular va millorant pero encara no estic al 100%.

Tinc ganes ja de que arrivi el 10 de novembre i poder competir la Marató del Montseny. Aquest ha estat un any increible a nivell esportiu, i arrodonir-ho amb una bona carrera seria molt bo. Desde luego que ho intentare. Ja son dos edicions fetes, i aquest cop tinc ganes de sortir pensant en mi.

El mes destacable de la setmana es sense cap mena de dubte el debut de la Laia amb el CNAB. En una competicio de relleus no competitiva a la que nens i nenes nedaven junts, la Laia va fer un grandissim paper a les tres disciplines. Hi ha certs detalls tecnics a corretgir, com es la sortida, pero un cop a l' aigüa vam veure dues remuntades expectaculars. Es massa bona nena i encara no te la mala llet del que vol guanyar. El que es mes important es que ella disfruta, li encanta, i aixo em fa doblement feliç.

Corre corre que t' agafo

Aquesta setmana tot ha estat diferent. Tinc ganes, no m'agobio, no estic pensant en cada moment a deixar-ho, em trovo be, recupero be. Anem be. Queden 4 setmanes solament per la Marató del Montseny. 

Avui tenia que fer una tirada una mica decent i acumular desnivell. I aixi ha estat. He sortit amb la Mireia i el Luis. Hem fet el meu circuit de Collserola. Aquest recorregut em serveix per testarme, perque te de tot. Pujades fortes, baixades tecniques, plans, de tot el que et troves a la muntanya. I m' he vist prou be. Nomes un ratet he notat els bessons carregadets, i el cul, pero aixo ja venia de dijous.

La setmana que ve he quedat amb la Mireia de tornar a fer una tiradeta llarga, i possiblement allargarem una mica mes, encara que no m' agradi s'ha de fer. Nomes queden 2 caps de setmana per fer algo bo, i d' aqui a dues setmanes seria bo anar al Montseny.

Continuarem fent, i continuarem estudiant, i trevallant, i tot el que implica una vida complicada. Haviam que tal va la setmana.

Recuperant sensacions

No pensava que Embrun em deixaria tant tocat. Ha estat massa llarg fins que per fi aquesta setmana començo a trovar-me be.

Fa uns dies vaig comprovar que les NB 890v2 havien arrivat a la seva fi. Les noves estan a punt d'arribar. La qüestió es que despres d'un bon temps sense ganes de fer res, o sortint amb gent diferent a correr, no trovava el ritme. No em trovava comode.

Lo millor de tot ha estat tornar a sortir a correr amb el Rafa, amb el que feia molt de temps que no coincidia degut a una lesio. Esperem que es torni a repetir sovint. 

Estudi biomecànic

M' he permes la llicencia de fer-me un estudi biomecànic per acabar d' afinar a sobre de la bici. Tampoc era una cosa que trovaba gaire interessant. Pero com tot a la vida, fins que no ho fas no pots opinar.

Abans de tocar res em va clavar les sensaciones que tenia. Isquios massa carregats. Peu dret adormit. Uns retocs aqui, uns retocs allà. Quan marxo dono una volta per provar la bici.

Molt rapidament noto que vaig mes relaxat de cames en general. Els isquios no es carreguen tant. El peu va molt mes relaxat i no se m'adorm. Ara, despres d' haber-ho fet, crec que tenia que haber-ho fet abans. Tot un encert. O pot ser he tingut sort de donar amb un gran profesional.

Runserola

Amb el Luis vam començar els Bikeserola. Cada dissabte en bici per Collserola. Es curios que la primera vegada que correm junts, hem quedat on ho feiam cada setmana per anar en bici.

Tambe es curios que amb la de temps que fa que ens coneixem, avui sigui el primer dia que correm junts. Sigui com sigui es un plaer inmens correr amb un bon amic com es el Luis, encara que m' agrada mes dir li The Flierman.

Ride or Die

De les millors coses que he fet a la vida, i que amb mes nostalgia recordo, es la epoca dels Bikeserola. Aquelles sortides en bici d' enduro que tants records em porten, aquelles sortides en las que tant vam riure. Estava tota la setmana desitjan que arrives dissabte per sortir amb els Bikeserola.

Fa uns quants anys que vaig vendre la meva enduro. No la tocava perque feia descens. Vaig comprar una rigida amb la que mai vaig disfrutar. Vaig deixar el descens. Vaig vendre totes les bicis menys la de carretera. I necesitava una de montanya, doble.

La sensacio de tornar a fer la transversal ha estat magica. Em noto que he perdut una mica. I no es tecnica, si no els pebrots de passar per alguns llocs rapid. Soposo que poc a poc aixo anira passant. Pero vaig tornar a tenir aquella bona sensacio de baixar rapid per trialeres. Espero anar repetint-lo. Per que m' agrada, i molt.

Ho esperava....

Ultimament heu vist el teatrillo que he muntat al voltant del meu Embrunman. Tot el que vaig posar era real, el que sentia i pensava, pero no es la forma d' actuar en mi.

Realment em va sorprendre la quantitat de respostes que vaig rebre. Em vau trucar, em vau enviar e-mail, per whastapp, per facebook, de totes les formes posibles. Es molt bonic sentirse estimat i veure que la gent va respondre a la crida que jo vaig fer. Havia gent que ha passat per la meva vida en diferents moments. I el mes sorprenent, es que la inmensa majoria heu estat amics personals no vinculats amb l' esport.

De gent vinculada amb el Triatlo em va felicitar un noi al vestidor del gimnas, que no conec, pero que em va veure a les fotos d' un amic comu. Em va felicitar l' entrenador de futbol del meu nebot que no conec personalment, i tambe fa triatlons. Em va felicitar la Blanca. I els companys de l' equip. Un gran gest, evidentment. 

Tota la vida he fet esport, la majoria d' ells esports d' equip. He estat capità dels equips on he jugat molts anys. Conec perfectament el que son les jerarquies de vestidors i el respecte als entrenadors i companys. He fet esports individuals i de sempre s' ha inculcat el respecte als rivals. Els pares ens inculcaven que mai eres un bon esportista si no tenies respecte pels teus rivals. 

Fer triatlo esta de moda. Mola molt ser triatleta. I començo a entendre els vells triatletes, els que porten tota la vida. Fer triatlo no vol dir que siguis esportista. Mai seras un bon esportista si no valores el que fan els demes. Si nomes penses en tu, no pots dirte esportista, per moltes coses que facis. Us agrada molt mostrar les vostres cosetes i mai valoreu el que qualsevol altre persona aconsegueix, amb mes o menys valor.

No havia vist mai cap esport on la enveja estigui tant a prop. Els piques dintre dels clubs. He vist cops de colze i empentes a curses. Tots sabem el que pasa a la natacio als triatlons, que semblen combats. Aquells que es mostren com a grans amics quan son molt superiors a tu i quan t´apropes o superes, ja no ets tant amic.

M´he cansat de llegir les vostres tonteries i gestes en les que someteu el cos a un castig terrorific. M'he cansat de riure les gracies d' aquells que son incapaços de parlar be de ningu, o reconeixer els merits d'amics propers. Segurament els vostres pares tambe us van intentar inculcar el que es un comportament esportiu de veritat. I ens queixem de com pujen els nens.... lamentable.

Embrunman Finisher

Increïble. Ho he aconseguit. Sóc Ironman, o Embrunman com diuen els companys de l' equip, que es mes. Jo notava una alegria especial una jo passava. Era el primer i soposo que vaig contagiar a tots amb les meves ganes. Això ho recordare molt temps....

Em llevo a les 3 del mati i em poso a esmorzar el de sempre. Avui no es dia per fer experiments. Albert i Aris venen mitja hora mes tard. Jo ja estic llest i tranquil. Arribem a boxes a les 5. Puc preparar ho tot amb molta calma, com a mi m'agrada. Mes tard venen el Marc, el Toni, el Carri i el David. Un cop canviats tots de peu fent cua.

Per les cares de la gent es notava que això era algo gran. Molta tensió entre els participants. Obren les portes per sortir a la platja i se sent un esclat. Son les 6 i hi ha molt públic. Només sortir veig la meva germana i el Jesús. M'apropo i ens toquem com podem. Continuo avançant i veig la Marta. Nova abraçada. M'apropo els companys. El Toni està emocionat. M'abraço a ell. La tensió puja per segons. El públic crida. Aquí em dono compte per primera vegada de la magnitud del que faré. I sona la bocina.

Entro a l'aigua. Temperatura perfecta. Sense agobios em poso a nedar. Vaig nedar molt be i molt tranquil. L' ambient es diferent a un triatló curt. La gent es molt respectuosa en general. Surto de l' aigua en 1:11. Perfecte. I Veig el Pere Benach i la meva germana. Transició tranquila canviant me de roba i a pedalar.

El segment de bici sabia que era dur, però em va superar. El Col d'IZoard es durillo, però el Pallon em va deixar mig tocat. I l' últim port em va rematar. Mai havia fet un recorregut tant dur en bici. La QH queda bastant lluny d'aixo. A casa nostra no tenim llocs així. Arribo a la transició i tranquilament em menjo un bocata de pernil i una coca cola.

I a correr. Només sortir veig l'Aris. Mes endavant la claca. El Joan em pregunta si m'ha passat algo i li dic que no, es el que hi ha en bici. Doni la volta al llac i veig la meva família. Alegria. Mes endavant la meva germana i el Jesús que corren un rato amb mi. La primera volta va anar be. La segona ja no tant. Vaig haver de caminar un tros. La panxa no estava molt fina. Tenia ganes de vomitar, de parar, de tot... De cop i volta veig que estava al km 35. Queda poc i començo a correr. Començava a veure que ho tenia. Veig molta gent caminant i pasan't ho malament. Jo corro. La gent m'animava perquè era dels pocs que corria. Km 39. La meva germana m'està esperant. Ja ho tens!!! Em diu. El Jesús també em felicita. I continuo corrents. Havia agafat velocitat de creuer. Fins i tot els que corrien semblava que caminesin. 

Faig tot el camí del llac i veig el Joan Benach. Es el primer en felicitarme. I corre al meu costat. El que mes m'interesava era saber que els meus companys estiguessin tots be. Em diu que si que tots han acavat. Cada vegada vaig mes ràpid. Les ganes i que ja ho veia. Paso per davant de boxes i veig el David que em crida. Aixeco el braç i crido. Jo corro cada pasa mes emocionat. A la curva veig el Xavi Carrillo que m'anima. Això es molt fort. El Joan continua corrents al meu costat per la zona de públic. Ultima curva al fons. Veig a la Laia. Quan paso pel costat arrencan a correr amb mi la Carol amb l'Ainet i la Laia. Fem la recta d'arrivada tota la familia junts. El David ha sortit a animarme. Veig tota la claca del Jovent.  Si per mi hagués estat hagués entrat amb tots els que estaven allà. I acabo.

Primer triatló distancia Ironman entrant amb la família. Increïble. Les fan fora d' allà i vaig a la zona de transició. Em trovo el Carri i el Toni. Necessito seure. Tenia q assimilar moltes coses. Tu mateix no ets conscient del que has fet. Has acabat de fer un gran esforç i ja està. Quan veus els com t'abraça la gent i el que et diuen comences a assimilar ho tot.

Volia saber com estava l'Albert, que m'havian dit que havia necessitat assistència. Quan el veig, una bona abraçada i em quedo tranquil. Al arrivar a la casa vaig començar a tenir fred i tremolar. Vaig descartar sopar. No tenia forces ni per duxarme. Al llit directe i a dormir.

Durant la marato vaig veure molta gent tirada pel terra. Al moment no concebeixes la magnitud. L' endema el David em comenta la gesta que hem fet. Hem diu que jo, havent entrat bastant mes tard que ells havia estat per la meitat mes o menys. Quasi 400 triatletes retirats....

La sensació el dia després es com si no haguessis fet res. Ja està. Aquesta prova a comportat una forma de viure els últims 9 mesos. Una planificació total de la meva vida. Llevarme molt d'hora, acostarme molt tard, tot treient temps d' on fos. Per una banda tinc ganes de descansar i gaudir de mes temps amb la familia. Però per una altre tinc una sensació extranya. 

No em cansare de donar les gràcies a tots els que em veu animar. A tots els que em veu enviar missatges. A tots us dono les gràcies. Evidentment la meva familia que va estar aquí, amb la meva germana i cunyat. Als companys de l' equip en especial a l' Albert. Als germans Benach perquè a part de la seva ajuda, em transmeten constantment la il·lusió que tenen per aquest esport, dels quals tinc moltíssim a aprendre. I per damunt de tot a la Carol, que sense ella no ho hagués aconseguit.

Al camí del llac, mentre corria, em vaig enrecordar de les paraules del meu pare. Era com si el tingues al meu costat, el podia veure. Vaig reviure paraula a paraula aquell dia que em va explicar lo que feien aquells bojos que els tenien molt ben postats i que tanta admiració li causaven. Ja ho tenim, papa.

1 día

Se acabo lo que se daba. Amb tot pràcticament preparat, queden tonteries per pulir. El mati per els últims retocs. Provar la bici amb tot el que portare a sobre. Anar a la xerrada de la organització i a deixar la bici. 

Estic impresionat amb la quantitat de missatges, e-mails i whatsapp que he rebut. Els sentiments mai han estat el meu fort, però estic molt molt content i molt agraït. El que faré no te cap mèrit especial, molta gent abans ja ho ha fet. Si ho aconsegueixo, serà un moment especial, però la vida continua.

En aquest moment vull agrair molta gent que ha estat allà. L' Isaac, per la seva constant ajuda personal. Al Pere i Joan Benach per les seves constants recomanacions, bonissimes totes. A la Eli i la Judith per crear aquest monstre. A l' Albert per totes les hores compartides. Ell es un dels culpables que jo estigui aquí. Amic i una font inacabable de motivació i nous reptes. Al Rafa, per aguantarme en la salut i en la enfermetat, en la tristesa i en la alegria, i totes les meves tonteries que no son poques. A la meva germaneta, que ve desde Barcelona per veure'm en aquesta prova.

Però sobretot la meva família, que son les que mes em pateixen. Les que veuen com surto a entrenar i no diuen res. Les que em segueixen a tot arreu i comparteixen amb mi tots els reptes. Per això, si acabo l' Embrunman, us heu de sentir tant triunfadores com jo. Us estimo.

3 dies

Aquest mati hem sortit a pedalar una miqueta. Ritme molt suau. A primera hora feia fresqueta. Ja em va quedant mes clar la roba que aniré portant. El paravents de moment crec q no, però manguitos quasi segur que si.

Després hem anat a nedar al llac. Hi havia moments que nedant tocava les plantes amb les mans. M' agrada nedar a un llac, es com una piscina enorme amb agents naturals afegits. L' aigua no està freda, està perfecta. La prova comença a les 6 del mati, així que encara serà de nit,

Per la tarda hem donat una volta pel poble, el qual he trobat molt bonic. No aconsegueixo relaxarme. Per una cosa o altre estic neguitos, i es que l' Ainet està donant guerra. Queden 2 dies complerts en els que he d' intentar relaxar la ment i així relaxare el cos. Havíam...

4 dies

Sembla que els nervis vagin passant. Tothom al meu voltant ja m' ha dit prou vegades lo dura que serà la prova. Pot ser el fet de veure que l' aigua del llac no es freda i que la temperatura durant el dia es bona, m' ha tranquilitzat bastant. 

També estar amb la gent de l' equip i haver sortit a correr una miqueta m'ha anat força be. No hi penso gaire en la prova ara. El que tingui que ser serà. Ara a gaudir aquí amb la família i els amics i a esperar que arribi dijous.

7 dies

Tot just d' aqui a una setmana a aquestes hores si tot va be estare correns. Potser anire pel kilometre 20. Segurament estare bastant fet caldo i les cames em faran figa. Com em va dir el Carles Palobart pare, sera un dolor molt dolç.

Aquesta setmana es molt psicologica. Reconeg que estic una mica insoportable. Una mica mes que normalment. jejeje. Tot m' afecta molt. Qualsevol canvi fisic m' amoina molt. Pero com em va dir el David Jimenez, es normal tenir sensacions extranyes ara.

Fa un temps comentava que quan era petit, el meu pare em parlava d' uns bojos que feien una prova que es deia Ironman, i acabava dient... quins collons que tenen... amb certa admiració. Estic segur que el meu pare , desde alla on estigui, seguira la prova sencera, flipant amb que el seu fill sigui un d' aquells sonats que ell li explicava. I estic segur que preparara tota una serie de cadires perque varios amics em puguin veure. Alla estaràn el Tito i el Jordi, amics de la adolescencia a Seva, comentant amb el meu pare. El meu avi soposo que preferira anar a buscar aigua amb el canti, i arrivara a ultima hora per veure impasible, com sempre, el desenllaç que tingui que ser. La yaya Julia els preparara alguna cosa per menjar a tots. I segurament tambe apareixera la Imán, acabada d' arrivar al cel, que voldra seguirme en aquest dia tant important per a mi. 

Estic segur que m' ajudareu molt desde allà on esteu. Jo us sentiré ben aprop, i segur que notare el vostre recolzament.

9 dies

Tinc el cap que em va a mil per hora. Pensaments positius, pensaments negatius. Alegria, angoixa. Es nota que queda poc. Intento controlar-ho pero no puc. Es normal. Encara que estic mes tranquil del que pensava, al meu interior pasen moltes coses.

Avui doble sessio de nedar i correr. Nedar a les 7 de mati i correr al tard. M' he notat cansat avui. Aquesta xafogor no es bona. 

He comprat cameres de recanvi. Dema agafare les pastilles de fre i la cinta del manillar. A la casa tindre temps pel ritual d' enllestir la bici. Continuo pensant en l' alimentacio en carrera. Mes o menys ho tinc clar. M' estic donant compte que tal com escric es nota que estic nervios. Jejeje. Mirare la tele una estona i intentare no pensar.

12 dies

Sortida en bici avui. 100km a ritme tranquil per la nacional de la costa. Fa un parell d'anys el meu ritme fort era a 25 km/h, avui el tranquil rondava els 37. Aquest entrenos m' estan servint per regenerar el meu cos i per assimilar tot el que porto fet aquest últims mesos. El que mes estic notant es que de cop i volta m'ha vingut una fortalesa mental tremenda. L' entreno físic ja està fet, ara toca treballar la ment.

Malauradament avui no es un bon dia. Quan he arrivat a casa dels meus cunyats on venim a dinar per celebrar el tercer aniversari del Pol, m' han donat la notícia de la mort d' una amiga. Cops que dona la vida que no entren dins de la comprensió. Una abraçada molt forta a el meu amic i molta força per ell. 

13 dies

La setmana pasada vaig tenir un petit entrebanc. Dimecres crec, despres de nedar, vaig sortir a correr i als 100 metres el cos em va dir prou. A part de ser un tema fisic, el meu cap em deia prou. L' endema vaig intentar correr i no vaig durar 200 metres. Era moment de parar. A tres setmanes per Embrun no es el millor que et pot pasar psicologicament, pero es el que toca.

3 dies de descans total, revelat una falta de minerals alarmant al meu cos, començo a prendre el pack Ergysport de Nutergia. Dissabte surto en bici. Les cames fan una mica de mal pero començo a recuperar força mental. Em sento que puc encara que el cos no acompanyi. Diumenge surto a correr 15 kilometres i de tiron sense parar. La força mental es total, i el cos acompanya.

La setmana a estat be. Els entrenos ja estan fets. Ara toca regenerar i asimilar. I es un bon moment per començar a enrecordarse de la gent que s'ha interesat per com ho portaves. Amb els monitors de la piscina de Can Drago hi ha un vincle especial. Son molt anys veient-nos. Ens hem vist creixer. La Esther ha estat una de les que mes m' ha preguntat sobre Embrun. Evidentment falten a la foto el Joan i la Laia, pero tambe m' enrecordo d'ells.

1 any

L' Ainet ha fet 1 any avui. El temps passa molt rapid. Semblava ahir quan a les 5 de la matinada vam sortir disparats cap a l' Hospital.

25 dies

Que poquet queda. Solament 25 dies. I recordo qun deiam que encara quedaven 8 mesos, que teniam molt per endavant. I es nota la feina feta. Aquesta setmana 3 sortides amb bici acumulant poc mes de 200 km i 4000 metres de desnivell. En un any he millorat molt en bici.

A mes, m' encanta anar en bici, i ara disfruto a les sortides. Sempre hi ha moments de patiment, pero entrenant no he patit en exces. Sempre he mantingut la calma i no m' he deixat emportar per res.

La setmana dura, evidentment. Es nota la acumulacio. Les meves recuperacions son molt bones. Les sessions de running se m' estan fent molt dures. La feina fisica esta feta. Hem de trevallar molt be la feina mental, o per lo menys tenir-la mes o menys preparada. El Joan m' ha donat unes bones recomenacions avui, que me les emportare a Embrun.

Com les sessions de running estant sent a ritmes tranquils, surto amb la Carol a correr, cosa que em fa molta il·lusio. Sembla que li esta començant a agradar aixo de correr. I a la sortida en bici d' avui, m' ha fet gracia coincidir per primera vegada amb el Joan Carles, un tros de ciclista com la copa d' un pi i una persona encantadora.

Quebrantahuesos

Hi ha histories que ni tan sols el millor guionista de Hollywood podria escriure. Feia temps, el meu amic Xavi, el millor amic de la meva infancia a Seva, amb qui em compartit moltes i moltes coses, em va explicar que havia fet una Quebrantahuesos. Em va semblar alucinant. Ves per on, aquest any m' hi vaig inscriure. Quan li vaig dir el Xavi, ell em va comentar, que li agradaria fer-la amb mi, que hauriam de fer-la junts.

Arriba el dia en que em veig a la linia de sortida. Em truco amb el Xavi per desitjarnos sort que tambe hi era. I coses de la vida, quan estem a menys de 100 metres de la linia de sortida, el Xavi em veu i em crida. Es un moment emocionant. Es com si estigues escrit, i alguna cosa ens obligues a fer-la junts. Coses curioses del desti.

La prova em va semblar molt maca. A nivell personal, les sensacions a la prova van ser bonissimes. Em sento molt be a la bici. Per fi no pateixo. Estic disfrutant. El paratge es increible. Pero fer-la amb la persona amb la que has anat en bici desde que tens 4 anys, aixo no te nom. Davant d' aixo m' importa bastant poc el temps que he fet a la prova. Es una cosa que quedara pels dos. Simplement els records, i les vivencies que anem acumulant al llarg de 38 anys d' amistat es el que m' interesa de veritat. Tot un honor i un plaer que el Xavi volgues fer la prova amb mi, sacrificant l' objectiu que ell tenia. Aixo diu molt d' una persona. 

Continuem....

Aquesta setmana ha estat tranquila, de recuperacio, per asimilar la duresa de la pasada. Excepte avui, que hem tingut una sortida de 150km, i que hem passat per un lloc emblematic, que em fa posar els pels de punta, i que mai havia d' haver deixat. Pero aixo no va ser culpa meva i es una historia que ara no ve al cas.

He passat per Seva. I he volgut parar a fer-me unes fotos. Quants records....

Els entrenos anem fent. Queden 2 mesos i poc per Embrun. Ja ho tinc a tocar. A la bici no soc gaire bo, pero ara per ara estic ja bastant tranquil amb lo que m' espera alla. Xino xano la farem. Encara que estic una mica mosca perque he tingut varies punxades al beso avui. Les dos properes setmanes venen dos cicloturistes i el meu aniversari. 42 cauran. Que no es poc.

Half Challenge de Calella 2013

SI una cosa tenia clara, es que Calella era un test. Vaig fer una cicloturista feia un mes, pero amb gastroenteritis. El resultat va ser lamentable. Tampoc  tinc clar que estant be hagues millorat molt. El tema es que psicologicament em va deixar KO. La bici...

Portava varios dies nervioset, ja que sabia que si Calella no sortia be, donaria la guerra amb la bici com perduda totalment. I arriva el dia.

L' aigua estava molt moguda. No em preocupava gens. Cosa extranya per cert. Estava tant centrat en la bici que lo altre m' era igual. No se el temps que vaig fer nedant, pero vaig anar be. Vam agafar els del grup d' abans i fins i tots el segon d' abans. Primera transició i cap a la bici.

Surto de Calella a un ritme alt. El meu angel em deia: Tranquil, tranquil, no t' emocionis que aixo es llarg. El meu dimoni: apreta i deixa`t de tonteries. I apreto, vull provar-me. La primera pujada cap a Vallgorguina se'm fa curta. Paso a molta gent. Penso que potser m' estic esverant i que els altres son mes inteligents per guardar forces. Tant se val. Baixada rapida i acoplat fins Sant Celoni. Em creuo amb El Gomez Noya. Evidentment em poso dret i l' aplaudeixo. Vaja crack el paio. 

I comença la pujada al Montseny. El ritme es bo. Veig la Judith. Ens animem i tiro cap amunt. Continuo passant gent. Em veig be, em veig fort. I arrivem adalt. Que curios !!! se m' ha fet curt. Començo a estar content. La baixada es molt rapida. Tambe vaig passant gent. I fins Sant Celoni de nou acoplat i molt rapid. Marcava mitjes de 50 km/h. Per la esquerra adelantant molta gent. 

La ultima pujada em noto ja una mica cansat. Tenia clar que havia de donar-ho tot. Si no podia correr tant em feia, jo venia a treurem la tonteria que tenia amb la bici. Pujo sense reservar. De Arenys de Munt a Sant Pol torno a acoplarme i a marcar un ritme alt. De nou per la esquerra adelantant molta gent. Entro a Calella a un ritme molt alt i veig el Rafa i el Manolo a la rotonda. I començo a pair que per fi, li he guanyat un pols a la bici. Estic molt feliç. Per una vegada li he guanyat la partida psicologica. Ha estat tal com jo volia. M' he sentit molt be, m' he sentit poderos a sobre de la bici, que era la sensacio que volia asolir. Per mi, la carrera era aquesta. I quan estic arrivant amb la bici, veig la Carol que m' anima com una boja. I just abans d' entrar a deixar la bici, veig la Cristina, les Pilars i la Eli.

I començo a correr. Estava tant content per la bona sensacio a la bici que no penso en res mes. Estic molt content. I començo a veure gent animant. La Monica al poc de sortir a correr. Mes endavant els hooligans David, Coco, Pepe, Joan Carles, Carri, Toni i Robert amb les dones. Torno a veure els germans Carpio. La Maria. La Biola, que em va animar molt. I aixi cada volta. Estava content i es nota a les fotos que surto rient a totes. No m' importava gaire el correr, pero em vaig adonar que eswtava corrent a un ritme molt bo. La primera volta va ser molt rapida. Jo mirava el crono i marcava una mitja de 4:10. La segona va baixar, normal.

I acabo la prova molt satisfet per haver guanyat la partida psicologica a la bici. Ara venen proves de bicicleta. Hem de continuar millorant. Ja us anire explicant. Gracies a tots pels vostres anims a Calella. I sobretot la meva dona, la Carol, que fa la seva Half particular seguintme per tota la prova.

Continua

Aquesta primera setmana d' Abril soposa un abans i un despres a la meva vida. Fent una rapida pasada per temes personals, faig un reset a la feina. Tanco la empresa ja que es inutil intentar aguantar un mort. I em tiro de cap a la piscina amb allo que ja fa temps que estic estudiant i tinc com a hobby. S' ha de provar, i m' agrada.

A nivell deportiu, setmana tranquila. Les sessions de correr son patidores. La marato es deixa veure cada vegada que he anat a correr. He corregut amb la Carol, que esta fent tirades d' una hora, com una jabata. Em sorpren. 

La sortida en bici de diumenge estic molt content. Per primer cop acabo 140km i tinc la sensacio de que podia haver fet molt mes i de que podia haver-me baixat de la bici i haver corregut el que calgues. Te rao el Joan quan diu que tranquil, que hi ha temps. I poca cosa mes. Tornant a lo primer, estic ilusionat amb aquest canvi, i es que era el millor.

Setmana Santa

Aquesta setmana santa la començo amb una mini escapada cap a la Vall d' Aran, un dels llocs mes macos i magics de Catalunya. Aquest cop hem anat a coneixer el poble d' Ainet de Cardós. I es que a la nostra petita li vam posar Ainet. Tres dies molt reconfortants i tranquils amb la familia. 

A la tornada, m' he dedicat a sortir en bici. Quatre dies seguits i un total de 250 km, repartits en 3 sortides de 50km i una de 100. Hem noto les cames carregades, es nota l' acumulacio. Pero ara tinc que trevallar molt be la bici. Quan rodo seguit, hem noto certa milloria. Ja se que no hi ha secret, quant mes fas una cosa mes la millores. Es normal. 

Continuarem fent cosetes davant d' una setmana decisiva a la meva vida. Despres de molt donarli voltes tanco un cicle personal per començar un altre. S' ha acavat el patir per una feina que esta morta. Ja fa mes de 1 any que m' estic preparant a conciencia per altres coses, i ja he posat el turbo en aquest nou cicle. Ja estic decidit. M' ha costat molt decidir-me pero crec que intentar resucitar un mort es cosa de les pelicules de ciencia ficcio. Continuarem lliutant. Aqui esta la gracia de la vida... i m'agrada el repte.

Recuperació

Aquesta setmana no te gaire historia. Havent acavat la Marató fet un cromo, el millor era descansar. Tampoc quedava una altre, les meves cames no em permetien fer gaire cosa. Dimecres vaig sortir a correr amb la Carol. La idea era 30 minuts suaus, i que millor que compartirlos amb la meva dona. A la tercera pasa vaig notar una estrabadeta al soli de la cama esquerra. Petit contratemps.

Dissabte decideixo tornar a provar 30 minuts mes, i la Laia em diu que vol venir amb mi. Perfecte. Faig un rodatge amb la meva filla de 7 anys que em ve perfecte. En aquest rodatge noto com varies molesties van desapareixen. Tambe he de dir que aquesta setmana han caigut 4 massatges. 

Diumenge sortida en bici. Pensava que seria pitjor. La bona sensacio que tinc es que la sortida va ser de menys a mes. Al final em notava molt be, amb l' evident pujada de moral. El Joan em comenta que no apreti, que continuii igual. Hem d' asimilar. I li faig cas, evidentment. Comença una nova etapa. Una etapa de molta bici. La meva creu. Queden 5 mesos. 

Marató de Barcelona

Portava tota la setmana amb un cert nerviosisme esperant la prova. Una marató es cosa seria. Son 42 kilometres correns. Poca broma. Aqui tot ha de funcionar  la perfeccio, si no, ho pagues car. 

He anat amb l' Albert, que m' ha passat a buscar en moto. Arrivar, deixar la bossa al guardarroba, parlar amb Oscar i David, i marxar a la linia de sortida. Quan vas sol, a una prova tant llarga i previsiblement dura, la sensació a la linia de sortida es extranaya.

La carrera ha tingut varies lectures. He començat molt be, molt rapid. Portava un ritme de 4:15, ideal per acabar sobre les 3 hores. Mica en mica, les lleures de 3h anavan agafant distancia, pero els tenia alla davant. Quan portava poc i anava be, sabia q tocaria patir. Tal com tenia la musculatura en aquell moment, sabia q no aguantaria be fins al final. A la Meridiana he vist el Marc Oria i el Pere Benach. Al km 20 estava la meva familia. La Carol amb les nenes, i el Rafa. Anava be, el ritme continuava sent bo, pero no.

Al km 22 m' estava esperant la Laia que ha corregut amb mi uns km. A la Diagonal el ritme a començat a caure poc a poc. He pasat el Toni, pero jo ja estava en caiguda lliure. El Joan m' ha preguntat i li he comentat que els quadriceps estaven molt carregats. Regula, regula. Al km 30 subidon amb els anims de l' Oscar i la Biola. Com cridaven !!!

I cada vegada pitjor. Se n' acavaben les bateries. Al km 33 l' Isaac m' estava esperant. Anava molt tocat. Tenia per davant una proesa. El centre de Barcelona l' he salvat mes o menys. Molta gent animan. Tremendo ambient. Al Paralel, estava el meu cunyat Jesus esperant-me per correr amb mi els 2 km restants. Aqui han començat les rampes, i jo no havia tingut mai rampes correns. I despres de 3 hores i 11 minuts i 14 segons, creuava la linia de meta amb la meva filla Laia. He patit molt aquest ultims kilometres. Molt.

Gracies als que heu corregut amb mi (Isaac, Laia i Jesus) i gracies a la Carol per venir, plovent i amb cotxet de bebe. Felicitats als companys del club, sobretot l' Albert que ha fet un carreron increible. Bestia !!!! 

Ara escric aixo amb un mal de cames terrible. I segurament en una setmana no m' enrecordare. Segurament amb el pas dels dies paire millor lo aconseguit. Ja no tinc proves de running d' aqui a Embrun. Ara a preparar la bici a base de be. I a continuar. 

Bona setmana

Aquesta setmana va començar amb el cansanci dels Ports del Maresme. Noto una gran carrega d' entrenos, i a part, la gastroenteritis m' ha deixat "pajaru" total. Els entrenos me'ls prenc mes enserio perque sigui pel que sigui, la bici ha de millorar.

Als entrenos de running em quedo sense fuel quan porto una hora correns. Segurament es fisic, pero segur que hi ha un component psicologic. 

Avui he sortit en bici i de nou, com a una sortida de fa un mes i algo, avui m' he sentit molt be a la bici. Em canso molt, em noto carregat, pero m' he notat be. Jo no soc explosiu, vaig fent. I anaven passant els kilometres i anava trovant-me be. Al l' ultim tram he tornat per La Roca per poder arrivar a temps a veure el Santi jugar a futbol. Han guanyat de pallissa i ha fet un dia explendid.

La setmana que ve la Marato de Barcelona. Tinc una sensació extranya. Suposo que es degut a que el cansanci acumulat em fa no confiar del tot en que pugui sortir una Marato decent. 42 kilometres es molta tela. Aqui si la cosa no va be, es facil haver de plegar. Acumularem mes kilometres per a Embrun, en la que es la ultima prova de correr abans de anar a l' Embrunman.

Setmana de gastroenteritis

Aquesta setmana ha estat poc productiva esportivament parlant. I es que m' he passat mitja setmana amb la panxa del reves. Nomes he fet un entreno de bici, un de correr i moltes abdominals. Moltes. 3 dies sense fer res. A part, baldat. 

Pues avui he anat a la cicloturista Ports del Maresme i per lo menys la he acabat. Pero desde el principi ja veia que no era el millor dia. Dono per fet que la bici no es el meu fort, pero notava que no. Encara i aixi estic satisfet. Els meus ritmes de rodatge milloran, i mes que ho han de fer. 

Queden 5 mesos. Molta feina a fer. Tinc un bon objectiu apart del de l' agost. Millorar en la bici. Vull sentirme comode i agust. Tots sabem que aixo no te cap secret, es entreno el que fa falta. Pero jo se que en bici em costa. Sempre m' ha passat. 

La setmana que ve sortida llarga de nou. Estare pendent de les sensacions que vaig tenint a la bici. I d' aqui dos la Marato de Barcelona. La meva segona Marato de Barcelona. M' encanta correr per la meva ciutat. Els ultims 10 kilometres son increibles. Molt public animant i correns per la Catedral, el carrer Ferran, les Rambles..... es emocionant.

Low Battery

Aquesta setmana ha estat dureta. La mitja de Barcelona m' ha passat factura. Porto tota la setmana que muscularment no arrivo. Dimarts correns vaig tenir males sensacions, fins i tot suor freda i sensacio de mareig. Dijous vaig començar molt be i a la hora vint anava arrossegant les cames. Aixi que vaig decidir descansar dissabte.

Avui la sortida en bici ha estat potent, pero he acabat pagant l' esforç. A les pujades, per minimes que fosin, notava que els quadriceps feien mal i que no tirava. No val la pena portar-li la contraria al cos, sempre guanya ell. Aixi que he decidit prendre'm-ho amb calma. I al final ha sortit un bon entreno. Espero recuperar rapid, pero es notan els 41 anys que porto a sobre. 

La setmana que ve tinc la primera cicloturista, la Ports del Maresme. Desde Arenys fins a Santa Fe del Montsenty. Aqui podre començar a calibrar el meu estat a sobre de la bici. Ja us explicare.

Felicitats Jordi

Una altre bona noticia ha vingut del meu cosi en Jordi. Em va trucar la setmana pasada i em va dir que el segon equip del Vic l' habia fitxat. El futbol sempre ha estat la seva pasio, i em fa molta il·lusio que li vagin les coses ve en aquest mundillo. Mai se sap. 

Bueno Jordi, que m' alegro molt. Pero ja saps que els camins son llargs i s' ha de trevallar dur, pero val la pena intentar-ho. Quan siguis entrenador del Chelsea ja em convidaras a la llotja de Stamford Bridge. Cuida't.

Campio de Catalunya

No se si queda be o no, pero fardare de nebot. Fardare de tenir un nebot que porta 5 mesos fent Taekwondo i al seu primer campionat ha quedat Campio de Catalunya. En teoria era el que tenia menys nivell de tots els participants, per temps i perque el seu cinturo era el mes baix, pero no sempre aixo es determinant.

Al mon de l' esport influeixen moltes coses. L' actitut, les ganes, la concentracio, l' esperit guanyador. I solament quant totes aquestes coses estan sincronitzades en perfecta armonia, ningu et pot parar. Estic molt content i molt orgullos de tu, Santi, i espero no perdrem la següent, pero ja saps que el teu punyetero tiet sempre esta liat fent coses tambe.

La meva Mitja... i millor marca personal

Asimilant, asimilant. Aquest no es l' objectiu. Ho se, pero no puc deixar d' emocionar-me. Ja fa varios anys que vaig aconseguir el meu objectiu definitiu en mitja, que era baixar de la hora i mitja. Desde llavors no he tingut cap interes en baixar temps. He estat acompanyant amics a les mitjes.

Granollers va ser algo espectacular. Vaig baixar la marca quasi 3 minuts. I quan pensava que el meu actual limit ja estava servit, nomes dos setmanes despres he tornat a baixar el temps 1 minut mes. Ja no sera facil per a mi tornar a baixar. Temps oficial 1h 26m 17s.

Evidentment que estic content, pero tot aixo el que demostra, es que si t' ho proposes ho pots aconseguir. I a mi em serveix per a aplicarlo a la vida personal. Als reptes laborals, per exemple. 

Les dues mitjes que tenia previstes per a aquest any ja estan fetes, i el resultat ha estat excelent. Embrun continua lluny, pero ja no tant. D' aqui a un mes la Marató de Barcelona, que amb la tonteria sera la meva quarta marato. I començarem les cicloturistes. Tinc ganes de veurem a sobre la bici haviam que tal.

Setmana de carrega

Aquesta setmana ha estat demolidora. He tingut molta feina i poc temps lliure. Tinc que reconeixer que en molts moments em sap molt greu per la meva familia. I gracies a elles puc fer el que faig. Aixi que gracies Carol per la teva paciencia.

Varios entrenos durs, mes que res perque el meu nivell d' exigencia va pujant. I rematada total amb la sortida en bici d' avui. I estic content. Estic notant molta millora a la bici. No soc ningu, pero de com anava a com vaig, m' ho noto molt. I es molt gratificant veure millores.

Per lo altre, anem fent. I torno a dir que valoro molt que a casa estiguin amb mi en aquest dur cami que tenim tots quatre fins a Embrun. Ho aconseguirem tots junts !!!!

Mitja de Granollers

Increible. Es la unica paraula que em surt quan estic pensant que escriure. Molt content, evidentment. Encara que les alegries esportives, duran molt poc. Si, he aconseguit marca personal, pero ja esta. A casa a dinar i a continuar la vida. Pero deixeu-me que us expliqui.

No m'he llevat gaire d'hora, a les 7:40. Esmorzar tipic, i a buscar a l' Albert. Arribem a Granollers, i l' Albert havia quedat amb una persona que li tenia que comprar una samarreta per un tema benefic. No la trovem. Anem al poliesportiu, deixem les bosses, i marxem a la sortida. Ens despedim al meu calaix i hem quedo sol.

Quan estava esperant a que comences la carrera, hem trovo al Jordi i la Blanca. Bona gent, molt bona gent. Hem trovo el Toni Avila, amb el que parlem una mica de sensacions. Tinc que reconeixer que no arrivo be, estic cansat, i carregat. Pero estava esperant la sortida perque el meu cap es transforma. I comença la cursa.

La sortida es lenta i travada. Molta gent. I seguim correns. Es nota que la cosa va pujant. El ritme va mes o menys dintre del previst. Vaig 50 segons per darrera. La Garriga, d' aqui a res donem la volta. Continuem pujant. Ritme mig de 4:11. Donem la volta i comença la baixada. 55 segons per darrera. Es nota que baixa. Em noto mes comode. 3:50. Durant el trajecte hi ha 3 o 4 pujades que hem trenquen. Al km 15 començo a notarme cansat de veritat. Miro el rellotge i veig que hi ha una diferencia de 45segons entre el que li tenia programat i la posicio final. No pot ser, he corregut molt. M'hi fixo, i veig que la diferencia es a favor. Tremendos 4 km. 

Abans d' arribar a les Franqueses sento un espectador que diu que estem davant la ultima pujada. Aixo m' anima. Miro el rellotge. La cosa va be. I comença la ultima baixada que ens portaria a la arribada. I decideixo donar-ho tot. A full. Increible l' ambient, amb molta gent aplaudint. Veig la Eli que em crida just abans de l' arribada. No m' ho puc creure. He baixat la meva marca 3 minuts. 

Estic molt content, pero el curios d' aquestes coses es lo poc que dura. Si, he baixat temps, i ja esta. La vida continua, gracies a Deu. Felicito els companys del Jovent79 pel seu paper. I a la Monica que tambe a fet marca personal, En dos setmanes mitja de Barcelona. Ens veiem alla.

Sortida Multimedia

Avui tinc que reconèixer que he estat una mica bastant blandengue. Les previsions del temps no eren optimistes. Pluja i vent. La meva experiència i forma de pensar hem diu que no val la pena. Si pel que fos m' enganxa un bon aigüat, el mes normal es que agafi un bon refredat. I sent autònom com jo, es absurd arriscar se.

He decidit que faria una sessió de tres hores de tobogans al Bkool. No se quin grau d' efectivitat te el rodillo respecte a sortir a la carretera, però el que si se es que no pares desde que comences fins que acabes. La qüestió es continuar sumant, amb seny i il·lusió.

Cansament acumulat

Aquesta setmana ha estat dura. He acumulat un bon grapat d' hores d' entreno, i un bon grapat d' hores de fina, i de la dura. He dormit mes aviat poc. D' algun lloc tinc que treure temps. La feina m' ha deixat una mica baldat, pero esportivament les sensacions son bones. Molt bones.

Em trovo be. Nomes tinc que aplicarme una miqueta en la alimentacio, que ultimament la tinc una mica descuidada. I es que una bona alimentacio afecta molt a l' estat d' anim.

Continuo sense competicions de moment. Continuo sumant entrenos. Tot pensant en el mes d' Agost....

Start

I comença el 2013. I comença fort. Bons entrenos. Bona adaptació. Bona temperatura per sortir. Tot acompanya. Fins i tot en lo personal, la feina sembla que agafa una mica d' embrengida. Ja hem deixat enrere el 2012. Crec que un dels pitjors anys de la meva vida, a banda del naixament de l' Ainet.

Ara a entrenar fort. De cop i volta tinc un subidon mental i moltes ganes de fer coses, i es que si la feina va be tot va rodat. Continuarem cremant haviam fins on arrivem. Moltes coses tinc a explicar aquest any.

Kilian

Ha nascut el fill de l' Oscar i la Jackie. Ara a donarli de tot el millor i a criarlo, que te feina. Felicitats als nous pares.

Cursa dels Nassos

I un any mes acabem l' any correns. La mitica, la Cursa dels Nassos. Impresionant trobada de jovents. I pel que fa a la cursa, he fet de lleure del Carlos, que estava una mica espantat perque no volia patir. Tenia idea de fer 42 i al final ha fet 41. 

En el meu cas he aguantat be, pero a l ultim kilometre he apretat i noto que estic be, pero lent de moment. Aquest no es any de baixar marques. Es any de fer un Ironman.