Sort

Mai he estat una persona negativa ni pesimista. La meva vida es una lluita continua. He estat abatut infinitat de vegades per motius ben diferents. Sempre he pensat que la sort no m'ha acompanyat. Semblo dramatic però no, soc ben positiu i sempre he anat endavant.

Hi ha coses que no explicaré perque no cal. Els que em coneixeu desde ben petit ja sabeu que no vaig tenir una infancia normal. La adolescencia va ser molt critica perque quan penses que tot queda enrera, et coloquen una llossa a sobre que encara es pitjor. 

Van passant els anys i fa gracia sentir les opinions de la gent quan no tenen ni idea del que et passa. Tot un cumul de coses negatives. Sense entendre res, la mala sort s' instal·la a la teva vida i es la teva companya. I costa molt lluitar contra ella. Alguna que altre li he guanyat. Ja se que molts pensareu que aixo es una parida, que amb lluita i força se surt de tot, però no, sempre he pensat que la sort es un factor important, i quan falta no hi pots fer res.

De cop i volta, coses que eren impossible que passesin comencen a passar. Una rera l' altre, sense canviar la actitut ni res, comencen a arribar coses bones. El que abans era impossible, de cop i volta es transforma en possible, sense passar per probable. No hi ha lluita, arriba sol. La mala sort fa les maletes i marxa cap a un altre lloc. No se si va a buscar un altre al que putejar, o es que ja es jubila. 

Aqui es on entenc que la sort existeix. Perque abans no i ara si? la meva actitut era negativa? La meva actitut davant la vida sempre ha estat igual, no ha canviat res. Pero sense explicació tot es bo. Aquella feina impossible de cop i volta arriba. Aquell local que ningu el vol, de cop i volta el volen. De cop i volta hi ha persones que em miren al ulls i em diuen, no et preocupis, surtirà be. Tot a agafat una dinamica positiva a la que no estic acostumat.

Es facil pensar que aixo li passa a una persona que no lluita i que es queixa perque si, pero uns quants saben que no es el meu cas. Que pel que sigui, perque m'ha tocat, o perque m'ho he merescut, la sort no ha estat aliada.Evidentment que la salut es molt mes important, i que hi ha gent que esta pitjor, evidentment. Però les desgracies alienes no em consolen. Ets molt serio, m'han dit moltes vegades... normal. No ha estat emocionalment facil la meva vida. Si quan començava aquest any, em diuen que acabaria aixi, no m'ho hagues cregut. Porto molt temps, molt temps, desitjan una cosa. I sembla ser que esta a punt de passar... i nomes pel fet de que pot passar, estic molt feliç.

2015

L' any passat va quedar enrere una ratxa negativa que durava massa i va acavar l' any millor que va començar. Aquest any acava encara millor. 

La feina se supera. I les previsions son molt bones. Poden passar coses que podrien donar un impuls expectacular al tema. Temps al temps. No es a les meves mans pero haurem de tenir bones esperances. Si ha de ser sera.

La relació amb Carol està en un moment inmillorable. Som dos guerrers de l' espai, i teniam masses conflictes tontos. Pensant pensant, vaig descobrir una formula per revertir tot aixo. 

La qüestió era fàcil. Es tracta solament d' alimentar l' amor. Si tu tens pensaments negatius amb algú, nomes pensaràs en negatiu. Llavors vindrà l' odi, la rancunia, i totes es emocions negatives que puguin apareixer. Si alimentes l' amor, vindran totes les positives. Va ser mes fàcil del que pensava. Quan ens veiessim, en comptes de fer-nos un petó, com fins ara, ens haviam de fer una abraçada. I tots sabeu que les abraçades tenen algo magic. Estar al sofa abraçats. Es magic. Es meravellos. Com diu la canço. Es impressionant com canvia la forma de pensar amb una cosa tant sencilla. 

L' Ainet ha començat el cole i està molt contenta. La Laia continua la escola i a piscina. I l' any pot acavar per tot lo alt. Un gran canvi de vida a la vista. Una de les coses que mes il·lusió em podria fer a la vida. Pot ser.....

Emocions

Diumenge que ve estic convidat a dinar a casa d'una familia. Es la primera vegada que la meva familia al complet dinarem amb la seva familia al complet. Aquesta noia es una persona especial a la meva vida. De fet es la germana del que ha estat el meu millor amic, pero d' ell ja parlaré un altre dia. Es curiós. Mai em compartit res de les coses que fan els amics. Ni un café. Ni un dinar. Pero em compartit coses molt mes importants, emocions.

Cada estiu, quan acabava la escola, cada dia passava per davant de casa del Xavi i el Kike haviam si havien arrivat. I estiu rera estiu repetiam el proces fins que ens tornavem a veure. Un any, nomes van arrivar, el Xavi em va dir: tengo una hermana. Ven. I em va ensenyar la seva germana. "Vamonos a jugar" em va dir.

Van anar passant els anys i vam anar creixent. De tant en quant li preguntava al Xavi com li anava la vida la seva germana, i m' anava explicant tot. Recordo coses com que va portar un gos a casa. El primer novio. La feina amb Maria. La vida en parella... La vida va passant. I tot va be.

Un dia rebo una trucada del Kike. Estava plorant. "Se nos va Pere". Ningú a la vida mereix pasar un trangol d' aquestes dimensions. Emocionalment em va afectar molt. El coneixia. La coneixia. Ell va marxar. Ella va rebre un cop durisim. 

Tinc un record que m'ha vingut molts cops al cap.  Vaig anar amb ells a l'enterro. Vam parar a les 4 carreteres a esmorzar. Ella va seure a una taula. Jo vaig seure davant. Tots estaven en moviment. Uns al lavabo, altres a demanar. La seva mirada al vuit em va trencar. Li vaig agafar la ma. Em va mirar. Em va dir. "Porque a mi". Em va agafar la ma i va plorar. Es un dels moments mes tristos que he viscut a la vida. Una persona que he vist creixer, i que una de les seves virtuts era la alegria que tenia sempre, estava totalment destrossada. 

Va anar passant el temps i jo preguntava per ella. El seu germà sempre m´anava informant. Veia fotos al facebook, pero la seva mirada continuava sent triste. Va passar el temps i un dia el Xavi em diu que sembla ser que va amb un noi. M'alegro molt. Es una barrera molt important que havia que trencar. Començo a veure alguna foto al facebook i la seva mirada comença a canviar. Començo a reconeixer aquella nena que sempre reia. 

Un dia rebo una trucada d'ella. Em va trucar personalment per dir-me que estava embarassada. Per primera vegada m'enterava d' alguna cosa de la seva vida per ella directament. Es una de les trucades que mes il·lusió m'ha fet a la vida per un motiu sencill. Hi ha moltes vegades que hi ha gent amb la que tens un vincle especial no directe, amb la que hi ha lligams emocionals per diferents motius, i que et preocupes o t' informes de com li va tot, sentint alegria de les coses bones i tristessa de les dolentes. 

Aquella trucada, i quan em va enviar la foto de la seva filla per whatsapp, o convidar-me a casa seva quant li vaig comentar que ens podriam veure amb les nenes, dona sentit a tot aixo. Em fa molt feliç que la germaneta petita del meu amic, s'enrecordi de mi i em digui que li fa molta il·lusió que anem a casa seva a dinar. M' alegro molt veure que tornes a ser feliç.