Adeu 2011

S' acaba l' any mes contradictori de la meva vida. A nivell esportiu ha estat impresionant. Vaig fer el Half de Calella, distancia mig Ironman. Va ser increible. Vaig baixar el meu temps en mitja marato. Vaig fer duatlons de muntanya, que em van encantar. Vaig fer la Marato del Montseny, epica. 

A nivell familiar, impressionant. La Laia ho supera tot dia a dia. Els nou vinguts a la familia van creixent. Els grans alla estem, tirant del carro.

Pero a nivell laboral ha estat el pitjor de la meva vida. Un patiment constant. Un drama per cobrar. Tot problemes. I entenc que els demes els tinguin, pero a mi m' interessen els meus. Diuen els entessos que les crisis milloren l' ingeni. Es possible. I al cami estem. Pero s' ha patit moltissim aquest any. I malauradament vaig tenir que aparcar el Descens per no poder costejar-lo.

Espero que el 2012 em porti estabilitat a la feina, que es l' unic que necessito per afrontar un any que sera meravellos, segur que si.

A estirar les cames

Sortideta de 29 km amb el Rafa el dia abans de Nadal. Perfecte per estirar les cames una mica. Perfecte per xerrar amb el Rafa, que feia dies que no coincidiam. Perfecte per anar agafant ritme. 

Feia molt fred avui, i les meves cames continuen carregades, pero sortir a donar un vol en bici amb els amics, es molt gratificant. Total, 29 km en poc mes de dues hores. 

III Duatló de Muntanya de Terrassa.

Ha començat la epoca dels duatlons de Muntanya i aquest cap de setmana he fet el de Terrassa. Molt bon sabor de boca hem va quedar l' any passat i volia repetir. Allà hi era, a les 8 del matí, amb un fred que pela.

A aquesta edició vaig millorar el temps de l' any passat en 11 minuts, que no esta mal. La prova era Campionat de Catalunya, i es notava un nivell bastant superior a la edicio anterior.

Aquest cop em vaig apretar. M' ho vaig passar molt be amb la bici baixant. I vaig acabar l' ultim parcial de correr a un ritme molt bo. Però, he d' entrenar molt amb la bici. Es el meu gran handicap. Pateixo massa pedalant. Pero estic content, molt content. Bueno, em van faltar les meves nenes, que no van poder venir-me a veure.

Primera sortida dels 4 junts

Avui es la primera vegada que ens juntavem els quatre de segona divisió. I la sortida ha estat potent. Hem anat a estones donant-nos relleus continuos i ho hem deixat tot. Una cosa que em fa molta gracia, son els ciclistes que es van acoplant al darrera, xupant roda. Crec que si t' aprofitaras de la feina d' algú, el menys que es pot fer quan algu s' acopla es dir alguna cosa. Per exemple, Bon dia. Soposo que aixo es una mostra mes de la mala educacio general que ens envolta.

Total, que mola molt anar en grup, pero el meu grup eren els quatre de la foto. Paso dels xupa-rodes. Si tinguesiu educacio llavors tot seria diferent. No costa tant. De veritat.

Total, 100km, bon entreno, i he rigut força amb els meus amics. Sortides aixi valen la pena. Fins la propera companys.

Primera sortida amb els Jovent

Ahir l' Albert em va enviar un missatge clar. A les 8:10 a sota casa meva que anirem a Badalona amb els Jovent a pedalar. I alla hi era jo, a les 8. I l' Albert a les 8:16. 

Hem anat cap a Badalona, i alla estava el Ruben. He saludat el Rafa, que ja el coneixia, i el David. M' han presentat el Joan, i despres jo anava parlant amb un i altre.

La sortida, de 100km ha estat potent. A vegades portavem un ritme impressionant, per lo menys per mi. He arrivat a casa fet calderilla. Ara acabo de dinar i estic que caic de costat. Pero m' ha agradat. Sempre esta be patir una miqueta, aixo vol dir t'has apretat. I mica en mica disfrutar de la bici, que es el meu gran handicap.

A pedalar

Avui hem sortit el Raule i jo a donar un vol amb la bici. Hem començat molt be. Parlant i a una mitja de 32 km/h amb el vent que feia. Hem tingut els tipics xupa-rodes una bona estona darrera. A Sant Vicenç de Montalt hem donat la volta.

Mica en mica, ens hem anat desinflant i el nivell a anat baixant en picat. Ens adelantava tot deu. Frustrant. Al final 70 km, que no esta gens malament. La acumulacio dels entrenos es va notant, pero no es excusa. Fins i tot teniam pensat anar a nadar al deixar la bici, pero ho hem pensat millor i hem desistit.

La setmana que ve haurem de posar mes intensitat en running. S' acosta la cursa dels nassos.

Renovació de material

Feia algo de temps que tenia clar que havia de renovar les sabatilles de running. Començava a tenir sensacions una mica dolentes als peus, sobretot als talons. Avui han arrivat a casa les noves Nimbus. Continuo amb el mateix model. Si va be, perque canviar? He sentit a dir que porten certes millores importants. 

De moment se que li han reduit considerablement el pes, que ja estan per sota les Cumulus, i a molt pocs grams de sabatilles rapides. Aquesta tarda les provare i ja comentare. De moment les sensacions amb elles posades son molt bones.

Sortida en bici

Avui havia quedat amb el Raule per sortir en bici de carretera, pero al final no ha pogut venir perque ha hagut d' anar a trevallar. I a les 8 del matí estavem l' Oscar i jo al punt de trovada. Hem dubtat si portavem poca roba, perque feia una mica de fred, pero hem decidit tirar endavant.

La sortida força be. Feia un temps que no ens veiem i hem parlat de moltes coses. Hem rodat a un bon ritme, i al final les cames feien una mica figa. 117km han sortit. Bon entreno i bona trovada.

Setmana potent d' entrenaments

Acabo d' arribar d' una sortida en btt de 34km. poc menys de dues hores. I despres a nadar. Aquesta setmana m' estic notant una bona milloria fisica, ja que algun dia he doblat entrenos. Les cames encara continuen tocades. La edat no perdona. 

Ara porto bon ritme fisic i mental. Mica en mica espero notar encara mes milloria. Els reptes que venen son interesants. 18 de decembre, Duatlo de muntanya de Terrassa. 31 de decembre, Cursa dels Nassos. Al febrer la mitja de Barcelona amb el meu amic Rafa. Tot un repte per ell. Al Març la primera Marato de Barcelona. Encara que hagi fet la del Montseny, aquesta em dona respecte. Es el primer cop que fare 42km a l' asfalt. La muntanya et perdona molt, l' asfalt no.

Dissabte espero sortida llarga amb el Raule per carretera. I sobretot espero que els seus problemes al turmell s' acabin ja d' una vegada. Es un molt bon company d' entreno, i bon amic. I sobretot espero que estigui a punt pels triatlons de cara a la primavera, que l' amic Ruben Leon ens guiara per fer.

Marato del Montseny

A-co-llo-nant. Primera marató que faig i de les dures de veritat. Pluja tota la Marató. Un fred que pelava. Un vent impresionant. Tots els condicionants per fer una marató que ha estat épica.

Estava molt amoïnat pel tema de la pluja i sobretot pel tema de mullarme els peus. I cap de les dues coses ha estat un problema. 8 del mati, i hem sortit els 400 valents. Entre ells, l' Albert Cuaresma, el Ruben, el Jordi i jo. Jordi i jo hem fet la marato junts, i ha estat tot un encert. Ens hem ajudat molt. A les pujades jo anava mes justet i el Jordi tirava de mi, i a les baixades al reves.

La marato ha estat epica. Hem grimpat, hem creuat rius, un d' ells agafats a una corda perque no s' ens endugues la correns, hem patinat, he caigut.... de tot. Els avituallaments perfectes. L' ambient expectacular. Total, que l' any que ve tornare, pero amb roba mes adient per no patir tant les inclemencies metereologiques.

Sessió d' estiraments amb la meva preparadora

Avui he tingut una sessió d' estiraments prou intensa. La meva preparadora, la Laia, ha estat molt pendent de tots els exercicis, i fins i tot em recomenava alguns que fa ella a ballet. Tremendo que amb sis anys ja em pugui ensenyar coses. 

Avui era el dia de sobrecarrega forta despres de la ultima tirada llarga, ja que era el segon dia despres. Espero a partir de dema que les sensacions comencin a afluixar. Si no, començare a preocuparme bastant. Haviam com avança el dia de dema. A ultima hora mirare d' anar a nadar un rato.

A recuperar

Falten 6 dies per la Marato i les meves sensacions son horribles. He posat el Compex a trevallar a base de be. Mai havia tingut sensacions com aquestes. Es horrible. Em fan mal els genolls. Espero arrivar be a diumenge.

La gran noticia del dia, es que el meu amic Jordi Cuevas, vindra a la Marato del Montseny. Aixo si que m' alegra, i molt.

Ultim entreno llarg abans de la Marató

Ultim entreno llarg. 24 kilometres. m' he endut la bossa amb la roba a casa de la meva mare, i he tornat fins casa meva correns. Premia de Dalt - Nou Barris. He portat un ritme molt bo, sobretot al començament. Alfinal he anat pagant l' esforç. Em noto molt cansat. Em noto les cames molt carregades. Em conve descansar per arrivar amb moltes ganes.

Espectacular correr per la vora del mar veient com el sol es posava. Ha estat molt molt maco.

Partit de la lliga familiar

Avui nou partit de la Lliga Familiar. Al mati hem fet un partit d' una hora i per la tarda un altre. Hem acabat tots fets pols, pero ho hem passat molt be. El Santi i el Pau han demostrat la seva clase. Son els MVP del dia.

Al mati pero, hem anat al camp del Vilassar a veure la presentació dels equips. I com alla juguen el Santi i el Pau, no podiam faltar a la cita.

Btt per Collserola

Poca historia te la sortida d' avui. Pero ho passem molt be. La sortida ha estat de 20 km, curteta, pero hem acabat a les 12. Hem parlat de les noves equipacions, i com era d' esperar no hem arribat a cap acord.

Lo mes divertit, ha estat quan The Banger ens ha portat a una baixada curteta pero que tenia el seu rollo. Alkalinik ha caigut, ha lliscat per la baixada fins que ha caigut mig metre de cul per un forat. S' ha fet mal, pero com som com som, hem rigut.

I com ha dit The Banger, avui era un d' aquells dies per tenir una camara a la ma, ja que s' ha produit un fet historic, tipus la cucaracha del Fido. The Nacker, ha fet la baixada, s' ha menjat els tres forats, i lo millor ha estat la seva cara. Impagable. Les rises han estat bones. 

Sembla impossible, pero cada setmana ens superem a nosaltres mateixos. Es el que te ser un Bikeserola. La setmana que ve mes....

Garmin Triatlo Barcelona 2011

Avui hem anat a fer la Triatló de Barcelona els valents de la foto. L' Antonio, l' Oscar, la Laia, el Jordi i jo. Per a mi ha estat especial per disputar-la a la meva ciutat, encara que tinc que dir que trobo que es una triatló una mica caòtica. Hi ha mes d' un que s'ho hauria de fer mirar. Els cops de colze a la bici ha estat tremend.

Per lo demes be. El nado m' he trobat be, encara que despres veient els temps no diuen el mateix. La bici molt be, cosa rara en mi. El running, be a mitges. Els entrenos de carrega per muntanya que estic fent els he notat. Potser un pel lent de reacció. Pero molt content perque els meus amics han acabat contents, i aixo es l' unic que m' importa.

D' aqui a tres setmanes tinc el gran objectiu. La Marató del Montseny. Es algo que si que em te algo neguitós. Tota una experiencia. 

Equipació per la Garmin Triatlo Barcelona

Aquesta setmana, vaig parlar amb la Roser de MOZIA, despres de que em pases el contacte l' Albert Cuaresma. La Roser em va posar moltes facilitats, i vaig decidir fer-me una equipació personalitzada per triatló.

El resultat es aquest. A alguns els agradara mes i a altres menys, però el que m' agrada es que es personalitzat. Dijous a les 14:00 es decidia, i divendres a les 12:00 ja el tenia. Diumenge intentarem estar a l`alçada del maillot.

El Retorno

Tres años hacia que no nos juntabamos. Y ha sido como si el tiempo no hubiera pasado. Con algunas canillas mas, algunas arrugas que no estaban, pero ahi estabamos de nuevo con ganas de pasarlo bien. Me ha recordado mucho a las salidas del principio. Había ganas.

Hemos echo una trialera nueva que conoci un dia corriendo. Ha gustado. Y mas me ha gustado ver a Espoloni como bajaba, gritando. Alkalinik, quemando adrenalina. Fido, en su linea, que no es poco. Y The Banger, siempre con el cuchillo en la boca. 

Me encanta ver que todo sigue igual, porque tal como estaba era perfecto. Y esta vez, puedo acabar la cronica diciendo lo mismo que decia antes. La semana que viene mas, no se si mejor, pero bueno seguro.

Felicitats Xavi

El Xavi ha fet un anyet. I m' alegro molt pel Niko i la Erika. Fa molt que els conec. Abans de que estiguesin junts ja els coneixia. I va ser a una festa d' aniversari meva que es van coneixer. Son molt bona gent. 

Fa goig que vagin passant els anys i veus els amics que van tenint fills i que continuan sent feliços, dintre de lo que la vida permet.

Anulat el partit de la lliga familiar

L`estat del terreny de joc era inmillorable. La gespa curteta i mulladeta. Ideal per jugar. Pero avui no s'ha pogut disputar el partit perque haviam de marxar a un cumple. La propera setmana continuarem amb aquests partits de futbol. Haurem de començar a contar punts i pixixis i aquestes coses.

Mitja Marato de la Serralada Marina

Avui he fet la meva primera mitja marato de muntanya. Davant el desconeixement calia ser prudent. Hem parlat l' Oscar i jo i hem decidit fer-la junts, i aixi ha estat. Canvia molt fer una mitja per muntanya que per asfalt. Es noten molt mes les mancances musculars. Al final ha estat una molt bona experiencia. Encara que sigui mes dur, correr per la muntanya es molt mes gratificant. 

Gran entreno en vistes a la Marato del Montseny. Hem d' afegir rodatges llargs perque si no patire moltissim. Ja veurem que pasa i com va.

Provant les Asics Gel-Trail Sensor 5

Nomes hi ha una paraula per descriure les sensacions que he tingut amb les noves sabatilles de Trail Running. Expectaculars. Tenen una amortiguació que fa una petjada molt relaxada. La estabilitat es impresionant. La sola te una serie de tallades, que fa que quan trepitjes pedres, la sola es contrau i gairebe no notes res.

Realment he fet una gran compra i les recomano a tothom. Una vegada mes, Asics no m' ha deixat de sorprendre. 

Ampliant equipacio Trail Running

Aquesta temporada tinc a la vista, la mitja marato Serralada de Marina, La Marato del Montseny, i els duatlons de muntanya que tant em van agradar la temporada pasada.

Encara no tenia sabatilles de trail, i les de running es fan mal be per muntanya. Com jo soc totalment de ASICS, i despres de consultar les posibilitats que m' oferia Asics, m'he fet amb les Trail Sensor 5. La sensacio al provar-les ha estat brutal. En un rato les provare, despres ho explico.

Cursa de la Mercè

Feia varios mesos que no anava a cap cursa i tenia ganes de fer una. Llastima que varies persones amb les que tenia que anar s' han fet enrere. Pero bueno, el dia a sortit be.

Per primera vegada he estat a la linia de sortida amb el Beto, que ha marcat un impresionant 43:45. La Miriam volia baixar temps i ha baixat 2 minuts la seva millor marca. 

Despres hem tornat a casa correns, i es nota que estem a pretemporada. El final s'ha fet dur de veritat. Les cames ja estaven molt carregades. Hem de continuar entrenant.

Bikeserola Returns

3 anys han passat desde que vaig decidir probar que es aixo del descens. A nivell personal, he tingut tot tipus de sensacions. He sentit por de veritat. He experimentat sensacional brutals. He conegut molta gent. I m'emporto algun amic.

El primer any, amb els companys Jordi, Selki, Javi, i l' Enric Falguera, amb qui el lligam d' amistat es va fer mes fort. Aquest any vaig coneixer el Marc Nieto, que em va animar molt al principi de temporada.

El segon any, a Aem. Amb l' Albert, vam passar molts bons moments. Vaig coneixer el Raule, a quI considero un molt bon amic avui en dia. Amb Eric vaig tenir molta complicitat. El Josh. El gran Beto. Ivan Acosta, sempre atent, sempre ajudant. Ivan Llorens. Els germans Barbero. I un nano, molt bon pilot i millor persona, en Cesc Sabiote.

El tercer any a Rumble no he disputat cap cursa. La crisi a la construccio m' ha fet passar una mala epoca i les retallades han estat drastiques.

Quan vaig comencar a fer descens, vaig comentar els meus amics Bikeserolas, que marxava dos o tres anys, pero que tornaria. Crec que ha arrivat el moment. Trobo a faltar Collserola i els impagables moments que hem passat. Se que amb vosaltres tornare a tenir la ilusio que tenia al principi per anar en bici.

The Banger, Fido, The Nacker, Raule, Alkalinik, Espoloni, Tiring Boy, Selki, The FlierMan, Chino Power..... Bikeserola Returns.

Final de temporada de DH

Ultim dia a la Molina i despres d' una baixada expectacular, accident del Rafa. Es va emportar un cop al cap molt fort i va estar tot el dia amb marejos i vomits. No va ser la millor forma d' acabar la temporada, pero es el que hi ha.

H estat donant moltes voltes al tema, i definitivament venc la Demo. No tinc les idees molt clares, pero crec que sera el millor. Mes endavant explicare mes coses.

Sortida de Bicicleta Iron Maiden

Es palpava a l' ambient que la sortida d' avui seria cosa seria. Els dos teniam ganes de fer una sortida llarga amb un ritme sostenible. Mai haviam passat de 90 km. Anant cap alla ha estat molt rapid i distret. Una mitja de 30 km/h. Una xerrada llarga. I ha passat molt rapid.

La tornada no ha estat igual. El cansaci es notava. Les cames començaven a cremar. I per postre, a Vilassar ens hem trovat l' Isaac. Una agonia fins Badalona. I fins casa no vull ni contar-ho. Total, 120 km a les cames i un entreno prou bo pel Raul i per mi.

En Canoa

Aquest mati hem donat una volta en canoa pel llac de Llavorsi. Ens hem mullat molt. Ha estat molt maco. Ara mateix, la Laia s'esta banyant al llac.

Relax at the mountain

Feia 6 anys que no venia a fer una visita al meu paratge favorit. El meu paisatge favorit. El lloc mes maco que he vist. El parc d' Aiguestortes.

La Carol tenia ganes de caminar i hem arribat fins l'estany de la Ratera. Ens hem fet fotos molt a prop de la cascada de la Ratera. I com no, a l'estany de Sant Maurici. 13km en 4 hores. I venia la Laia, que es una campeona, tot i que al final estava que no podia mes.

Dema depenem de la pluja. Ja us explicare.

Un puntet de patiment

El mal de genoll encara hi es, pero les sensacions cada dia son una mica millors. Avui, despres de nadar mil metres xino xano, he decidit de sortir a correr un ratet per anar acumulant kilometres per estar el millor possible al setembre, que es quan començarem a entrenar com Deu mana.

Veient que estic recuperant bones sensacions, he decidit apretar una mica. Soc conscient, que sortir a correr a les 12 del migdia tal dia com avui, ja es una bogeria. Si li afegim un ritme mes fort, es una animalda. Tenia ganes. 

He passat una calor de por. M' he remullat per tots els aspersors de reg que he trovat pel cami. He tingut moments de rodar a 4:15 i lleugeret de cames. Per un quarenton com jo, cada any que passa es mes complicat arrencar i posar-se a to. Necesitare mes temps, pero arrivare com sempre fins ara.

Running in the night

Segona sortida post lesio. Acabat d'arrivar de dos dies a full a Port Aventura, arrivo a casa a les 20:30 i a les 21 ja estava sortint per la porta amb la intencio de correr 30 minutets per anar donant forma a la musculatura. La altre intencio, la que mes em preocupa, es que he guanyat un parell de quilets, soposo que inevitablement, pero el bon tiveri em crida, no se perque.

En definitiva, bones sensacions. El mal de genoll es totalment soportable. Em noto totalment fora de forma, pero aixo es recupera amb entreno. El mal de cervicals va baixant tambe. Anire allargant les sessions de running.

San tornem-hi

Estic fet un cromo. Lligament lateral intern del genoll fotut. Cervicals fotudes. En fi, que fer els 40 m' ha envellit de cop. Tenia la recomanacio de no fer gaire esport fins que em recuperes una mica. Pero es que no podia mes. M' he posat les bambes i he sortit a correr 5 km que m' han sentat de mort. 

Cansadet per la falta d' entreno i suant com si sortis d' una piscina, pero amb la sensacio de que encara puc moure les cames. Mai havia tingut mal de cervicals, es un dolor que desconec totalment. No se quant de temps durara, espero que desaparegui totalment, perque ja estic una mica rallat.

Sortida de carretera

Les meves malmeses cervicals hem deixen poques opcions, pero la bici de carretera es una d'elles. Com qui no vol la cosa i despres de pocs sms, ens hem juntat els 4 de la foto. Hem fet dos ports. Rabassada pujant per Sant Cugat, i Vallvidrera desde Barcelona. 

El millor, com sempre, el bon ambient que hem tingut. Fins i tot hem parat per parlar i ens hem citat per sortir una nit de festa. Aixi dona gust entrenar.

We are Freeriders

Avui hem sortit el Jordi i jo per Collserola. M' ho he passat francament be. Hem pedalat com animals a les pujades i hem disfrutat molt a les baixades. El resultat ha estat que els dos hem anat pel terra. Hem acabat magullats, plens de rascades i de sang. Els cops fan mal, pero estavem tant emocionats que ens hem fotut un fart de riure. ara, en fred, els cops fan mal, i no fan cap gracia, pero al moment ha estat molt divertit. Es allo que s' en diu el nen que portem dins. 

Provant el genoll

Despres de 3 setmanes de la distensio del lligament lateral intern del genoll esquerra, he sortit a correr. La idea era provar-me 30 minutets per gespa. Malauradament les sensacions no han estat gaire bones. Em molesta. Al fer les curves, i aixo que eren molt obertes, noto mal.

Dema tinc intencio de correr 30 minutets mes al mati, pero tot dependra de si quan em llevi em fa mal el genoll o no. Haviam que tal va.

Felicitats Pol

El Pol ha fet un anyet i simplement volia felicitarlo.

Massatge i entreno

Primer dia de doble sessio en molt temps. Abans de dinar vaig entrar a la piscina a fer 1000 metres que em van sentar de maravella. Va ser un vist i no vist perque estic trevallant.

Per la tarda, visita a Quirox. Aquests ultims mesos la feina m'ha deixat baldat. La meva esquena li va donar molta feina al Ruben. I ara mateix estic baldat.

Despres, sortideta amb el Jordi en bici. Estic fisicament molt cansat i muscularment fet caldo, pero com no vam parar de parlar se'm va passar molt rapid. Bon entreno, 2 ports en hora i mitja i paradeta a Sant Cugat per fer una mini-visita a la maria i el Kike.

Sortideta en bici de carretera

Tenia ganes de sortir, i sobretot de provar el genoll. S' ha portat be. Avui he quedat amb el Luis, mes conegut com The FlierMan. Ell i jo vam fundar els Bikeserola. Que curios, ara en bici de carretera.

Amb ell han vingut el Joselu i l' Edu, i per la meva part el Raul i la Laia. Hem anat fins Llavaneres i despres cap a casa. Ha estat molt be. A la tornada, el Raul, la Laia i jo hem parat a un bar a prendre una Coca-Cola, que ens ha sentat de luxe.

Mica en mica tinc que anar agafant ritme, encara que el genoll no em deixara correr durant un temps.

Esguinç

Al final sembla ser que no hi ha rotura. De moment medicaments i repos. En uns dies visita al metge. M' ha dit que provi a nadar en dos o tres dies. Per correr haure d' esperar un temps. Aprofitarem per fer peses i abdominals.

Lesio a La Molina

Tornava a La Molina amb moltes ganes i una bona colla d' amics. El dia prometia. Al final de la segona baixada, vaig apoyar el peu a terra i el genoll se'm va quedar enrere i em va fer un creck fatal. Molt de mal al moment. El Rafa que venia darrera va parar i em va ajudar a reincorporar-me. 

Vaig sentir molt mal durant una estona i alguna sensacio extranya que em resultava familiar. Feia temps que no queia ni em feia mal fent descens, pero ja se sap que es un esport de risc i aquestes coses poden passar. Anire informant de la evolucio de la lesio.

Rafa Volador

Primer dia de pujada a un Bikepark, La Molina. Anavem amb intencio de tenir un dia tranquilet, i aixi ha estat. Primera baixada per la blava, i el Rafa a fet el salt. Segona baixada per la vermella, i el Rafa a fet el salt del cami. Ja estava la feina feta. Hem fet dos mes i cap a casa.

Jo m' he trovat be, una mica torpe, pero be. El fre de darrera no m' anava be, tinc que purgarlo. I molt content pel Rafa, perque feia temps que tenia aquest dos salts al cap.

Tot preparat

Dema tornare a agafar la Demo. Fa varios mesos que la tinc alla parada. Pobreta. Dema el Rafa i jo anirem a La Molina. Els dos tenim moltes ganes de fer una mica l' indi. Esperem pasar-ho be, riure molt, i sobretot, no fer-nos mal cap dels dos.

El Rafa te un tema pendent a La Molina, i espero poder explicarlo dema. Haviam que tal va el dia.

El meu 40 aniversari

Deu n hi do. De petit veia molt lluny aixo de fer 40 anys. Veia la gent de 40 anys molt gran. I he arrivat. Avui he fet 40 anys. Deixo el 3 que tan malament em va sentar, i agafo el 4, que m' ha produit indiferencia total.

D' aquell nano que corria per Seva, a aquest nano que corre per la vida, hi ha un munt d' histories. Soc feliç recordant moltes coses. Soc feliç veient tanta gent al meu voltant. 

I encara que la edat et fa canviar fisicament, continuo sent aquell nen que voltava per Seva. Aquell nen que jugava a pilota a cada moment. Continuo sent jo.

Tornem a correr

Segona setmana despres del Half. Avui tirada de 14 km de running. Tenia que provarme. El Jordi em va enviar un sms ahir en el que em deia que posiblement no vindria a correr.

A les 8:10 del mati he sortit amb molt poques ganes a provar haviam que tal. A Rio de Janeiro he tingut un ensurt. No se perque pero m' he torçat el turmell. Ha estat un moment doloros, pero sense deixar que es refredes he arrancat altre cop.

He fet la volta del riu pujant per prim. Les sensacions no han estat gaire bones. Anava sobrecarregat desde el principi i aixo que portava les Compressport. Portava el carnet del Bicing a sobre i a cada moment estava pensant en tornar a casa en bici. Ara mateix estic al sofa de casa escribint aixo i amb el Compex fent la seva feina als bessons. 

Ara mateix, lo que es la temporada s' ha acavat per a mi. Fare trevall de manteniment fins que el coach Ruben em foti dos cleques i arranquem la temporada. La idea meva es fer una mena de pretemporada en natacio ara. Trevallar molt la tecnica i la musculacio. Ho he pensat aixi, perque de cara a setembre els entrenos de natacio siguin de qualitat i centrarme en el tema running.

Sembla que no, pero em moro de ganes

Aquest any, segur que estic donant la sensacio de que no vull fer descens o que ja no m' agrada. Ho explicare.

Aquest any m' he tragat la crisi economica de ple. He tingut molts problemes per conseguir feina. M' han deixat de pagar dos empreses. He tingut, i continuo tenint, problemes economics degut a la falta de feina. I tot aixo a portat que he tingut que apretarme el cinturo a base de be.

Anar un cap de setmana a una carrera de descens, em soposa prop de 300 euros. Desplaçament, allotjament amb la familia, menjar i altres despeses. Malauradament, aquesta despesa la he tingut que suprimir.

Ara, tot just comença la temporada de descens a La Molina, resulta que tinc que treurem un carnet de Gasos Fluorats, perque si no a partir del 4 de juliol, no podre comprar gas ni manipular maquines d' aire. La feina lo primer.

Tinc moltisimes ganes de fer descens amb els amics. Fa temps que no en faig i tinc moltes ganes. Rafa, vete preparando que subimos en breve. Angel, espero ver tu potencial. Raul, lo pasaremos bien. Jaume, em tornaras a veure damunt la bici. Enric, tornarem a riure a un circuit. Beto, de gran vull ser com tu. Erik, culopalo.

I espero tornar a veure aquesta gent que he conegut en aquest mundillo i que hem conectat. Aixo es lo que quedara al final.

Click

Avui doble sessio d' entreno. He anat a correr 30 minuts amb la Carol i encara no estic en condicions de correr. Noto massa carrega als genolls.

Despres he anat amb el Jordi i el Sebas amb bici. Direccio Sant Cugat, pujada cap a la rabassada, alla ens hem trovat amb el Ruben, crack. Baixada per la Rabassada. L' Oscar s' afegit a la sortida. I hem anat a fer la pujadeta del Cemintiri de Collserola. 

Ha estat molt be la sortideta. Quasi dos hores, 45 km, i un bon rollo tremendo. A nivell personal avui he notat una millora. He patit menys. Noto millor ritme. A properes sortides veurem si no es casualitat o la cosa esta millorant de veritat.

Aqui no es descansa o que?

Primera setmana despres del Half. Dilluns 1 horeta de bici per estirar les cames. Dimarts 800 metres a la piscina per estirar els braços. Dimecres descans forçat per estirar la ment. Dijous 2000 metres a piscina i acabo esgotadissim. Com si hagues anat a Mallorca nadant. Divendres surto a correr una horeta el plan tranqui, i als 20 minuts començo a tenir sensacions horribles a les cames. Acabo fet caldo. Amb els bessons a punt de reventar.

Avui sortideta en bici, a rodar, per estirar cames. He passat algun moment apuradillo. Menys mal que la companyia es inmillorable, i van esperant.

 Necesito descans. Pensava que no, pero m' he quedat sense forces. Dema vaig a veure el Jordi a la Triatlo de Mataro. Molta força amic.

Gracias Ruben

I quan aconsegueixes fer alguna cosa extraordinaria, despres venen els agraiments a les persones que t' han donat suport, perque son una part molt important del que has aconseguit.

Ja he comentat, que la Carol ha estat molt important. Ha tingut molta paciencia. Soc conscient de que he emprat molt temps entrenant. Nomes tenin una dona com la que tinc, he pogut entrenar sense cap mena de presio a casa. El seu soport ha estat fonamental.

Pero hi ha una persona que ha estat molt especial. Que m' ha ficat a aquest esport. Que ha tingut una paciencia a prova de bomba. Que m' ha animat dia a dia. Que s' ha preocupat. Que m' ha portat. Que m'ha corregit. Ruben, muchas gracias por todo. Si no hubieramos coincidido en aquella boda, yo no habria echo el Half.

Half-Challenge 2011 Barcelona Maresme

Paso pel tunel i entro al Passeig Maritim. 400 metres. Veig la entrada a la zona de terra que em portara directament a la arrivada. A la curva, veig el Ruben i l' Albert Cuaresma que em choquen la ma i m' esperonen. Vamos campeon !!!. Ja ho tinc. 

Paso pel Box de bicis. Un noi estava a terra sense moures i els voluntaris estan amb ells. Em dono compte de lo dur que ha estat. Deixo boxes i em trovo la ultima recta. Al fons, veig molta gent. Entro a la ultima curva i em trovo la meva mare i la meva germana amb els meus nebots. Molts crits i molts anims. Entro a la S d' arrivada. 2 curves i ja esta. Començo a sentir uns crits increibles. Encaro la ultima curva i veig els meus hooligans, que m' havien fet una pancarta i tot. Moment molt emocionant. Quan paso per la ultima curva, el Rafa agafa la meva filla, la Laia i la deixa per que surti correns amb mi. L' agafo de la ma i faig els ultims 50 metres amb ella. Moment increible. Miro el rellotge. Cinc hores vinticuatre minuts. Vuit mesos d' entreno i havia aconseguit algo que ni havia sommiat. Half Ironman. Triatlo de Llarga Distancia.

Run

Surto a correr i agafo un ritme molt bo. Despres de quasi 4 hores marco un 4:20. Vaig be. Al km 4 començo a notar coses molt lletges a les cames. El ritme esta a 4:30. Cada dos kilometres i mig hi ha avituallament. Aigua per sobre i Pepsi i mig platan per la boca. Al km 7 noto molt mal als peus, a la part posterior. Miro, i veig la sabatilla amb sang. Rosadures als dos peus. M' entra el canguelo. 

Faig la primera volta i alla estaven tots els hooligans. Un esclat impresionant que em va emocionar molt. Deu n' hi do com cridaven. I enfilo per la segona volta. Aquest va ser el moment mes decisiu del Half. Fisicament cansat i psicologicament tocat. No em venia gens de gust. A aquesta segona volta, vaig veure autentics drames. Gent caminant amb la mirada perduda. Gent amb rampes i tirons. Gent tirada a terra. El meu ritme cada vegada era mes baix. 5:30. El mal als peus era fort. Dono la volta a Malgrat. 5km per arrivar. 

En aquest moment, i no se perque, em vaig encendre. Se'm van passar pel cap moltes coses. Pero sobretot, que tenia a prop de 20 persones que m' estaven esperant a la arrivada. Era el moment que portava 1 any esperant, era el meu moment. Estava a les portes de ser Finisher.

Bike

Faig una transicio tranquila, i surto amb la bici. Alla m' estaven esperant de nou el Rafa, la Carol i la Laia. Nova alegria. Em dirigeixo cap a la meva odisea. Ja tenia clar que la bici seria on jo patiria a base de be. I aixi va ser. 

El meu ritme era bo als plans, pero a les pujades baixava molt. El Jose, la Esther i el Pol m' esperaven a Arenys i cada cop que passava per alla, em donaven molts anims. I cap a Mataro. A la rotonda de Calella eran el Rafa, la Carol i la Laia, que van cridar de valent. I tornem-hi cap a Mataro. La segona volta se'm va fer llarga. Les cames cremaven. Quan anava cap a boxes per fer la transicio, va ser un moment inoblidable. A la rotonda de Calella, continuaven el Rafa, la Carol i la Laia. Vaig entrar al poble, i davant de la estacio estaven el Jordi, la Gemma, Joan, Carla, La meva mare, la meva germana, Santi, Pau i Pere. Subidon tremendo amb els crits que vaig sentir. I al tunel que em portava a la platja, el Raul i la Elena, que em va animar molt. Gracies. No us podeu ni imaginar la falta que em feien aquest anims. Deixo la bici, em canvio les bambes, i surto a correr.