diumenge, 24 de febrer del 2013

Low Battery

Aquesta setmana ha estat dureta. La mitja de Barcelona m' ha passat factura. Porto tota la setmana que muscularment no arrivo. Dimarts correns vaig tenir males sensacions, fins i tot suor freda i sensacio de mareig. Dijous vaig començar molt be i a la hora vint anava arrossegant les cames. Aixi que vaig decidir descansar dissabte.

Avui la sortida en bici ha estat potent, pero he acabat pagant l' esforç. A les pujades, per minimes que fosin, notava que els quadriceps feien mal i que no tirava. No val la pena portar-li la contraria al cos, sempre guanya ell. Aixi que he decidit prendre'm-ho amb calma. I al final ha sortit un bon entreno. Espero recuperar rapid, pero es notan els 41 anys que porto a sobre. 

La setmana que ve tinc la primera cicloturista, la Ports del Maresme. Desde Arenys fins a Santa Fe del Montsenty. Aqui podre començar a calibrar el meu estat a sobre de la bici. Ja us explicare.

dilluns, 18 de febrer del 2013

Felicitats Jordi

Una altre bona noticia ha vingut del meu cosi en Jordi. Em va trucar la setmana pasada i em va dir que el segon equip del Vic l' habia fitxat. El futbol sempre ha estat la seva pasio, i em fa molta il·lusio que li vagin les coses ve en aquest mundillo. Mai se sap. 

Bueno Jordi, que m' alegro molt. Pero ja saps que els camins son llargs i s' ha de trevallar dur, pero val la pena intentar-ho. Quan siguis entrenador del Chelsea ja em convidaras a la llotja de Stamford Bridge. Cuida't.

Campio de Catalunya

No se si queda be o no, pero fardare de nebot. Fardare de tenir un nebot que porta 5 mesos fent Taekwondo i al seu primer campionat ha quedat Campio de Catalunya. En teoria era el que tenia menys nivell de tots els participants, per temps i perque el seu cinturo era el mes baix, pero no sempre aixo es determinant.

Al mon de l' esport influeixen moltes coses. L' actitut, les ganes, la concentracio, l' esperit guanyador. I solament quant totes aquestes coses estan sincronitzades en perfecta armonia, ningu et pot parar. Estic molt content i molt orgullos de tu, Santi, i espero no perdrem la següent, pero ja saps que el teu punyetero tiet sempre esta liat fent coses tambe.

diumenge, 17 de febrer del 2013

La meva Mitja... i millor marca personal

Asimilant, asimilant. Aquest no es l' objectiu. Ho se, pero no puc deixar d' emocionar-me. Ja fa varios anys que vaig aconseguir el meu objectiu definitiu en mitja, que era baixar de la hora i mitja. Desde llavors no he tingut cap interes en baixar temps. He estat acompanyant amics a les mitjes.

Granollers va ser algo espectacular. Vaig baixar la marca quasi 3 minuts. I quan pensava que el meu actual limit ja estava servit, nomes dos setmanes despres he tornat a baixar el temps 1 minut mes. Ja no sera facil per a mi tornar a baixar. Temps oficial 1h 26m 17s.

Evidentment que estic content, pero tot aixo el que demostra, es que si t' ho proposes ho pots aconseguir. I a mi em serveix per a aplicarlo a la vida personal. Als reptes laborals, per exemple. 

Les dues mitjes que tenia previstes per a aquest any ja estan fetes, i el resultat ha estat excelent. Embrun continua lluny, pero ja no tant. D' aqui a un mes la Marató de Barcelona, que amb la tonteria sera la meva quarta marato. I començarem les cicloturistes. Tinc ganes de veurem a sobre la bici haviam que tal.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Setmana de carrega

Aquesta setmana ha estat demolidora. He tingut molta feina i poc temps lliure. Tinc que reconeixer que en molts moments em sap molt greu per la meva familia. I gracies a elles puc fer el que faig. Aixi que gracies Carol per la teva paciencia.

Varios entrenos durs, mes que res perque el meu nivell d' exigencia va pujant. I rematada total amb la sortida en bici d' avui. I estic content. Estic notant molta millora a la bici. No soc ningu, pero de com anava a com vaig, m' ho noto molt. I es molt gratificant veure millores.

Per lo altre, anem fent. I torno a dir que valoro molt que a casa estiguin amb mi en aquest dur cami que tenim tots quatre fins a Embrun. Ho aconseguirem tots junts !!!!


diumenge, 3 de febrer del 2013

Mitja de Granollers

Increible. Es la unica paraula que em surt quan estic pensant que escriure. Molt content, evidentment. Encara que les alegries esportives, duran molt poc. Si, he aconseguit marca personal, pero ja esta. A casa a dinar i a continuar la vida. Pero deixeu-me que us expliqui.

No m'he llevat gaire d'hora, a les 7:40. Esmorzar tipic, i a buscar a l' Albert. Arribem a Granollers, i l' Albert havia quedat amb una persona que li tenia que comprar una samarreta per un tema benefic. No la trovem. Anem al poliesportiu, deixem les bosses, i marxem a la sortida. Ens despedim al meu calaix i hem quedo sol.

Quan estava esperant a que comences la carrera, hem trovo al Jordi i la Blanca. Bona gent, molt bona gent. Hem trovo el Toni Avila, amb el que parlem una mica de sensacions. Tinc que reconeixer que no arrivo be, estic cansat, i carregat. Pero estava esperant la sortida perque el meu cap es transforma. I comença la cursa.

La sortida es lenta i travada. Molta gent. I seguim correns. Es nota que la cosa va pujant. El ritme va mes o menys dintre del previst. Vaig 50 segons per darrera. La Garriga, d' aqui a res donem la volta. Continuem pujant. Ritme mig de 4:11. Donem la volta i comença la baixada. 55 segons per darrera. Es nota que baixa. Em noto mes comode. 3:50. Durant el trajecte hi ha 3 o 4 pujades que hem trenquen. Al km 15 començo a notarme cansat de veritat. Miro el rellotge i veig que hi ha una diferencia de 45segons entre el que li tenia programat i la posicio final. No pot ser, he corregut molt. M'hi fixo, i veig que la diferencia es a favor. Tremendos 4 km. 

Abans d' arribar a les Franqueses sento un espectador que diu que estem davant la ultima pujada. Aixo m' anima. Miro el rellotge. La cosa va be. I comença la ultima baixada que ens portaria a la arribada. I decideixo donar-ho tot. A full. Increible l' ambient, amb molta gent aplaudint. Veig la Eli que em crida just abans de l' arribada. No m' ho puc creure. He baixat la meva marca 3 minuts. 

Estic molt content, pero el curios d' aquestes coses es lo poc que dura. Si, he baixat temps, i ja esta. La vida continua, gracies a Deu. Felicito els companys del Jovent79 pel seu paper. I a la Monica que tambe a fet marca personal, En dos setmanes mitja de Barcelona. Ens veiem alla.