17 anys. S' acaba la millor etapa de la meva vida. Un cop molt dur. Mai mes. La casa dels pares s'ha de vendre. Els divorcis s' emporten per davant moltes il·lusions.
La meva vida canvia totalment. Pero sempre tinc un ull allà. Molta gent em convida a anar-hi, pero no vull. No vull fer-me mal.
Passen els anys i começo a acceptar invitacions. El mal no es intens, pero no m'ho puc treure del cap. Sempre que veig la iaia em recorda lo feliç que va ser allà amb nosaltres. Amb el temps, Seva queda com un amor platonic. Va ser bonic, pero ja no tornarà. Només queda viure dels records.
Desembre. Rebo un whatsapp del meu cosi Jordi. Truca. Venen una casa. Parlo amb el noi en qüestió i quedem per dissabte. M' envia fotos i m' adono que tinc un problema. Durant els ultims anys haviam mirat moltes coses pero mai trovava res que m' agradés. Li ensenyo la Carol i em mira amb la mateixa cara de tenim un problema. Anem dissabte. Va ser una visita emotiva. Només baixar del cotxe la Carol i jo ens vam mirar i sabiam que teniam un problema.
Avui s´ha formalitzat tot. Porto la meva familia al meu paradís. Torno on el meu cap mai ha volgut sortir. 28 anys pensant: Algún dia tornaré.
