Hi ha histories que ni tan sols el millor guionista de Hollywood podria escriure. Feia temps, el meu amic Xavi, el millor amic de la meva infancia a Seva, amb qui em compartit moltes i moltes coses, em va explicar que havia fet una Quebrantahuesos. Em va semblar alucinant. Ves per on, aquest any m' hi vaig inscriure. Quan li vaig dir el Xavi, ell em va comentar, que li agradaria fer-la amb mi, que hauriam de fer-la junts.
Arriba el dia en que em veig a la linia de sortida. Em truco amb el Xavi per desitjarnos sort que tambe hi era. I coses de la vida, quan estem a menys de 100 metres de la linia de sortida, el Xavi em veu i em crida. Es un moment emocionant. Es com si estigues escrit, i alguna cosa ens obligues a fer-la junts. Coses curioses del desti.
La prova em va semblar molt maca. A nivell personal, les sensacions a la prova van ser bonissimes. Em sento molt be a la bici. Per fi no pateixo. Estic disfrutant. El paratge es increible. Pero fer-la amb la persona amb la que has anat en bici desde que tens 4 anys, aixo no te nom. Davant d' aixo m' importa bastant poc el temps que he fet a la prova. Es una cosa que quedara pels dos. Simplement els records, i les vivencies que anem acumulant al llarg de 38 anys d' amistat es el que m' interesa de veritat. Tot un honor i un plaer que el Xavi volgues fer la prova amb mi, sacrificant l' objectiu que ell tenia. Aixo diu molt d' una persona.
