Desencallant les cames

S' acosta el 6 d' agost, que es el dia que comença l' entreno per la Marato del Montseny. He corregut molt poc aquest estiu. Un cop per setmana, les setmanes que he pogut, i tiradetes curtetes. No m' amoina perque ja ho tenia pensat aixi.

Pero ja hem de començar a donarli vidilla a les cames. I tenia ganetes de fer una tiradeta com deu mana. A les 8 del mati he sortit i he fet la ruteta del riu, forum, diagonal, meridiana. Un total de 15km en hora y quart. Un rodatge tranquil a 4:45. Molt content per ser el primer de la temporada.

Evidentment que he acabat cansat, i a partir del km 13 ha estat una petita agonia, pero ja se sap, tocara patir molt durant la temporada, aixi que no esta malament començar a acostumar-se.

Ainet

Ja la tenim amb nosaltres. I moltes ganes teníem després del complicat embaràs que ha tingut la Carol. Ha patit massa, molt mes del compte. El susto va ser gran quan ens van donar un diagnòstic preocupant, i repòs absolut a la mare. Gràcies a que la Carol es forta, ha lluitat fins l' últim moment contra tots els entrebancs que ha tingut, que no han estat pocs. Això si que es ser un Ironman !!!

La vida.....

Que curios. Qui m' anava a dir a mi que 37 anys despres de coneixer el Xavi, tornariam a rodar en bici junts. I es que estic segur que es la persona amb la que mes he anat en bici en tota la meva vida. Avui recordavem els tarrissos de Seva, l' accident tant brutal que vam tenir en bici, pero ara en fred recordo al bosc dels enanitos quan anavam a final d' estiu a saltar per partir les bicis. El Xavi era el mes valent de tots, el que mes volava, i el primer que partia la seva bici.

Si em poso a dir els records que tinc en bici de Seva amb el Xavi, podria allargar-me bastant. I es clar, de fons sonant el New years day de U2.

Aqui teniu el resum de la sortida, per si la voleu veure. Ha estat força be, m' ha agradat molt.

http://www.trainingpeaks.com/av/MWLFRWRFGX3ZHETSVUIO4AHSGI

Travessa de Badalona

Avui tenia una bona trovada amb la gent del club, la Travessa de Badalona. Alla hi erem molt jovents79, entre ells el Raul, l' Albert, la Eli, la Judit, el David, la Miri, el Joan i el Pere Benach, El Marc, i l' Oscar. Ho sento si em deixo a algu.

La prova consistia en nadar 2500 metres. Bona distancia. Pero hi havia dos problemes. Hi havia onades i meduses. Quan portava uns 500 metres nadats m' he trovat amb una medusa a un pam de la meva cara i no la he pogut evitar. M' he quedat paralitzat. M' ha tocat la cara, el pit i la cama esquerra, pero per la part de dalt, que es just on no pica. 

A partir d' aquest moment el meu repte no ha estat la prova, si no anar esquivant meduses. Eran bastant grans i es veien desde lluny. He posat molta atencio i cada vegada que veia una em donava molt mal rollo. Quan he acabat la prova he sentit un gran alivi. Ja no nadaria mes entre mig de meduses. A la arribada m' estava esperant la meva germana Angels i el Jesus.

Hem estat tot el mati a la platja, pero a la hora de dinar teniam una cita. I es que se li feia un dinar sorpresa als Benach, pels seus aniversaris. Amanides, carn a la brasa, i bona companyia.

No necesito estar a cap altre club per adonar-me de la qualitat humana de les persones que formen aquest equip. Es una gran familia. No he conegut cap jovent dels anomenats "competitius". Tothom te paraules amables. Es allo que sempre deia que a algun lloc tenia que existir, pero malauradament no es trova. Quan l' Albert m' ho explicava, pensava que no podia ser real, que no podia ser cert. I ara que soc dins, ho he comprovat i n' estic molt orgullos de formar part d' aquest gran equip. Com diu el Joan, el Jovent79, es diferent. I te tota la rao.

Congratulations, go to the next level

Havia quedat avui amb l' Albert Cuaresma per fer una sortida en bici, potent per mi. La idea era anar a Gallifa. Una bona prova per mi. Ves per on, que al final ens hem juntat una bona colla.

Isaac, Ruben, Rovira, Jose, Xavi, Emiliano, Albert i un servidor. La sortida la he aguantat be en general. A les pujades penalitzo molt, pero estic molt content perque cada cop es menys. 

Pero gracies a que Xavi, Isaac i Albert Cuaresma, m' esperaven a totes les pujades, i l' Albert controlant la situació marcava un bon ritme per mi.  Se que no hi ha secret, que es millora sortint, pero se de que parlo quan dic que la bici no esta feta per mi. I m' encanta anar en bici, porto tota la vida desde que estava a Seva de petit. Ja quan feia descens, a la que tenia que pedalar, patia molt. 

La qüestió, es que intentare cada dissabte fer una sortida com la d' avui. L' any que ve tinc reptes interessants, i tambe m' agradaria fer alguna cicloturista amb un minim de garanties. La setmana que ve haviam si calento a l' Albert per que pensi una altre ruta bona. 

Provan't les New Balance 890 v2

Diumenge. Tot el dia a casa de la meva mare, fent el gos. Bon dinar i tarda de sol. Converses amb la familia i juguesca amb els nebots. I cap a casa. Planxo poca cosa i marxo a provar les meves noves NB. Em sorpren la comoditat que tenen. Lo be que s' agafen. Son com un guant als peus.

Decideixo una ruta curta. La intenció solament es provarles. Estic fora de forma i porto poc rodatge a les cames. Començo a correr i rapidament noto que sera divertit. La transicio es molt rapida. La sabatilla convida a portarla a ritme alt. Es facil. Em poso a rodar a 4 i noto que em demana mes. miro el GPS i veig que la cosa baixa a 3:45. Em sento comode. Noto molt bona amortiguació.

Un cop al riu decideixo baixar el ritme a 4:30 haviam que tal. La NB vol mes i m' en vaig a 4:15 sense donarme compte. Son indomables !!!!! Quan començo a pujar cap a casa baixo el ritme a 5. La comoditat es expectacular, pero la sabatilla et demana mes. No se explicar ben be perque, pero les cames van rapides. I el mes inaudit es la comoditat.. Donaran guerra. Estic content perque he fet una molt bona compra. Tardare una mica en treure-li suc perque quan comenci a correr a l' agost sera per preparar la Marato del Montseny al novembre. Serà a partir de llavors quan començarem a fer entrenaments per guanyar velocitat.

Running

Avui era el dia ideal per començar a correr. Dia nuvol, amb una briseta agradable. Vaja, que no trovava cap excusa per no sortir. Uns missatges de Whastapp i quedo amb l' Isaac. 

Es notava el temps que portava sense correr, pero se m' ha fet molt agradable. Hem parlat de moltes coses. M' ha explicat la seva carrera del cap de setmana, la seves sensacions, i lo content que va acabar amb la seva cinquena posició final amb gran remuntada al sector de correr. 

Hem acabat l' entreno de la millor forma que es pot acabar, que es foten-nos una cervessa a un bar al costat del meu taller. Aquest entrenos molen!!!!