Tancat per vacances

Si vas de vacances a la Cerdanya, descansar es el que menys farás. Ens van recomanar anar a l' Estany de La Pera. No ho vam pensar i vam anar cap allà. Quam vam aparcar, un senyor molt amable, ens va dir que no anessim pel camí marcat, hi havia un altre camí que només coneixia a gent de la zona, i el vam seguir. Vam anar practicament sols. Els paisatges impresionants. Tipics de la zona.

A nivell personal, el vaixell tira endavant amb pas ferme. La feina cada dia millor. Molta gent nova les ultimes setmanes i molts bons resultats.

A nivell esportiu genial. Descansant. Començant a fer cosetes amb calma. Quasi un mes parat despres de l' Ironcat. I desde llavors començant a preparar la MDM. Començant molt tranquilament. L' esport crec que no es una part fonamental ara mateix a la meva vida. M' ho paso be, pero em cansa la tonteria que hi ha al voltant del triatló. He de reconeixer que he fet bons amics, que al final es el que conta. 

Asics-Trail Sant Esteve 2014

Tres setmanes despres d' haver acavat la meva temporada, culminada amb l' Ironcat, en ple procés de descans, de cop i volta em trovo amb la posibilitat de fer l' Asics-Trail Sant Esteve. No dubto ni un moment.

Si jo puc fer-lo, malauradament es perque un amic no pot. I aixó no fa cap gràcia. De totes formes li dono les gràcies al Marco per pensar en mi.

La carrera me la plantejo acompanyant la Carol. Per mi serà un gran entreno. I ella fa una gran carrera. A un avituallament li diuen que va la setena noia. Sorprenent. Hi ha certa confusio perque a un altre li diuen que va cinquena. Pero bueno, la qüestió es que esta disputant una prova sent el seu primer trail i en cap moment li perd la cara. A les pujades, em girava i la veia a ella al davant d'un grup. Darrera tot un plegat de nois que en cap moment feia intenció de pasarla. Em feia gracia aixó.

A les baixades va apareixer el temut flato, un problema que corretgirem. La pena es que no es van poder disfrutar igual les baixades. Al final, una carrera molt bona i una gran experiencia per ella, per mi també evidentment.

El Rafa també va debutar en muntanya. La muntanya no perdona i aquestes carreres et diuen que tens que millorar. Com un campió es va inscriure a la MdM quan va arrivar a casa. Grande. I el Luis en su linea, el 27º de la general.

Començo ja mateix la pretemporada en vistes al primer gran objectiu, la Marató del Montseny. Serà complicat millorar e de l' any passat, però ho intentarem. Ara toca començar mica en mica i disfrutar de l' estiu.

Ironcat 2014

Dissabte 10 de maig. 4:15 del mati. Em desperto i no es per treballar. Te pebrots la cosa. Esmorzo i començo la succeció de viatges al wc que els esportistes coneixem molt be. Estic molt tranquil. Sorprenentment tranquil. Pensava que en aquest dia ja tindria nervis precompeticio i no, no estic nervios.

Arrivem Carol i jo a les 6:00 a L'Ampolla. Arrivo amb temps, cosa que m'agrada. Tinc temps de fer les coses amb calma. Vaig a veure els amics que estan a la zona d'avituallament i despres cap a la zona de transició a preparar-ho tot. 

6:55. A punt d' entrar a l' aigua. Estic amb la Carol, el David i la Eli. L'aigua esta fresqueta pero no molt. Ve el Pere Benach a donar-me la seva bendicio. Veig el Jordi Cuevas adalt animant-me. Sona la bocina i entro a l' aigua. La primera volta ha estat una mica caotica. Masses cops. La gent molt nerviosa a les boies. A la segona volta el grup ja estava estirat. Tinc la sensació d' anar sol. Em dono compte que vaig al davant d' un grup. Nado comode i marco 1:07:57. No esta gens malament. Surto de l' aigua molt marejat i cap a la bici.

La bici la començo molt fort ja que tinc que aprofitar que no fa vent. Pero al poc començo a notar mal al lumbar. No se com seure, em molesta molt. A la volta 4 el vent fa aparicio i el mal cada vegada apreta mes. Vull fer una mencio especial a la Carol i al Pere Benach per lo be que em van portar la alimentació. Ho havia preparat el Joan i va sortir perfecte. Cada volta era el mateix. Carol em dona bidons, Jordi em tira aigua per sobre, Toni em dona bocates. Perfecte. Acabo la bici amb la esquena feta un cristo. Marco 5:36:45. Pensava que ho faria una mica millor, pero em preocupava el mal d' esquena. Deixo la bici.

Abans de sortir a correr, a la zona de transicio, m'estiro a terra i em desbloquejo les lumbars. Com nou. Podia haver-ho pensat abans. I arrenco a correr. Quan comences a correr, pensar que et queden 42 km es una mica decebedor. Penses que mai acabara. Estic carregat de cames, pero es el normal en aquest moment. Decideixo no afluixar, mantenir un ritme constant sense donar tirons. I van passant les voltes. Cada vegada que passava per l'avituallament em donava molt subidon. Primer veia la Lara cridant "el pere el Pere !!!!" i veia la gent movilitzant-se. A la anada no parava. Agafava una ampolla d' aigua al Toni i me la tirava per sobre. A la tornada parava lo just i menjaba. I a correr. El Pere Benach estava al passeig maritim. M' animava molt. Molta gent m' animava "vinga Jovent!!!!". I torno a passar per l'avituallament. I torno a veure la Lara cridant, i alla estaven tots. I encara que passava molt concentrat buscava la complicitat de tots... i la trovaba. Em veu animar molt. 

Ultima volta a peu. I ara vull fer-lo meu. Vull disfrutar-la aquesta ultima volta. Arribo a on donem la volta i em coloquen la ultima pulsera, la blanca. M'aplaudeixen. Varios corredors amb els que vaig intercanviar paraules mentre corriem em feliciten. La gent al passeig maritim t'anima mes quan passes amb la pulsera blanca. Veig la meva germana que ha vingut de Vilassar amb els nens i el Jesus. Paso per l' avituallament com un tiro i no agafo ni aigua. Em queden 2km. Vaig a donar la volta al final. 1km. En aquest punt no vaig poder evitar emocionar-me. Sabia que havia fet una gran prova. Ni les meves millors previsions eren aixi de bones. Estic molt molt content. Veig el Jordi, em saluda i m'anima. I enfilo la linia d'arribada. Crec que han estat els ultims 50 metres mes gratificants. No em vaig guardar res. I em va sortir be.

I venen els companys a felicitarme. I la Carol. I la meva germana. Estic molt content i molt cansat. Se que em deixare molts detalls pero recordo varios. El que em va dir el presi a la orella varies vegades. Gracies Joan, ets molt gran. El que em va dir l'Albert. El que em va dir el David. La cara del Layos quan vaig sortir de l' aigua. Els consells del Pere B. La atencio de les noies quan parava a l'avituallament. Els anims de la Carri girl. I al acabar els anims i les paraules de tots. Em deixare moltes coses. Com ara recordo tambe el Palo. Tinc la ment poc clara amb els detalls. Pero si vaig notar uns anims constants. Sobretot tambe del meu company Christian cada vegada que ens creuavem.

Evidentment, la Carol, que pateix amb mi en aquestes coses. Et porto al cap en tota la prova i ho vas fer fantasticament be en aquesta. Em vas portar molt be.  

Acabant la temporada

A nivell esportiu, ha estat un mes intens. Despres de superar la lesio del beso, he carregat molt, amb entrenos molt intensos. Ja fa una setmana que vaig de baixon, i les dos seguents continuarem la baixada. Hem notava molt cansat, i espero asimilar aquest ultim mes d' entrenos i descansar. M' enfrento al meu segon triatló distancia Ironman, i a casa, envoltat dels companys d'equip, de bons amics, i de la meva familia. 

Però si en alguna cosa ha estat intensa la meva vida ultimament ha estat a nivell profesional. Una col·laboracio amb la revista http://actualidadsaludablebcn.com/. M' ha fet molta il·lusió. El tema de Ciesc esta al seu moment crucial. En breu espero poder expicar-ho.

Els entrenadors que tenim al Ciesc son dos atletes internacionals, campions d' Espanya en diferents disciplines. Ahir, vam tenir una llarga conversa sobre entrenaments. La pasió que li posa el Jaume Lopez de Egea a les seves explicacions et contagia. I mes quan jo mateix soc una persona que m' agrada molt la meva feina i sempre estic investigant un pas mes enllà. Els metodes em van semblar espectaculars. He de dir que es l' entrenador de Khalid Merroune, que ara per ara es la major promesa de l'atletisme espanyol.

Vaig tenir la sensacio de parlar amb algu que sap molt. Es com si parles amb un mecanic de barri, o parles amb un mecanic de la F1. Realment estan varies pases per davant. I si puc estar al costat de gent com el Jaume o el Jordi Bello, a part de ser un gran honor, sera un privilegi viure de prop com trevalla gent que en sap tantissim.

http://escolaesportivajlegea.blogspot.com.es/

Marató de Barcelona 2014

Tercerà marató de Barcelona acabada. Molts dubtes pel tema de la lesió pero al final hem completat els 42km fent un bon entreno i gaudint per primer cop d' aquesta Marató, la meva.

Aquesta Marató em deixa dues lectures. Per una banda el meu paper com a lleure d' en Robert. Tot anava molt be fins al km 32. El famós mur. Encara i així la cosa va acabar be, però entenc la sensació del Robert. Baixes marca pero podía haver anat molt millor. L' important es que vam agafar el toro per les banyes i vam anar a per ella. Mai es pot retreure res a ningú que va a per totes. Aquestes coses poden pasar.

Per una altre, la meva. Nomes començar notava punxades al quadriceps dret, al que fins al moment no havia notat res. Evidentment em van començar a entrar dubtes. En pocs kilometres ja no notava res. Era d' esperar que notaría la falta de kilometres, i nomes estava esperant quan. Cap al km 30 notava ja les cames que començarien a carregarse. El que va ser una desgracia pel Robert em va beneficiar. El fet de parar crec que em va anar be. Mai ho sabré. Al final la lectura es molt positiva. 42km d'entreno compartits amb vistes a l' Ironcat.

Reiniciando sistema

Porto una setmana correns. M' esta costant. Tinc molt dolentes sensacions a les cames. Em fan mal els quadriceps, la planta del peu, i el meu cap no funciona be correns. 

A part de que vinc d' una trencada muscular, aquestes sensacions les conec. Hem costa identificarles, pero crec que ja se que pasa. He de canviar les sabatilles. Aixi que dema mateix mirare d'anar a comprar unes.

A la bici fantastic. Per lo poc que la he agafat em sento molt be. Avui el meu presi m' ha comentat de montar equip per les 24 hores de Calafat i conta amb mi, cosa que m'ha fet tremenda il·lusió. 

Espero recuperar sensacions correns. Espero que siguin les sabatilles nomes. Diumenge que ve tinc la Marató de Barcelona i no es bon moment per tenir males sensacions correns.

Mitja de Barcelona

Ara feia un temps que no escrivia. Vaig fer la mitja de Granollers amb el Rafa sent un exit total per ell, i el dimarts seguent sortint a rodar vaig tenir una trencada fibrilar al besso. Perillava el poder acompanyar la Carol a la seva primera mitja, la de Barcelona.

Fent un exercici d' imprudencia molt alt, la vaig acompanyar. Ho se, es molt irresponsable per part meva, pero no podia faltar. Al final tot va acabar be. Ella va gaudir i la va acabar. Esta contenta, pero jo mes. 

Gran merit te el Willy, que tambe ha estat finisher de la seva primera mitja. I la Helen, que ha demostrat tenir molta empenta per fer les coses. Ara espero i desitjo que continueu dins d'aquest mon de l' esport,  i a ser posible no us contamineu, ja m' enteneu. Els tres heu descobert que tot es posible. Que les barreres ens les posem nosaltres mateixos. I aquestes coses van molt be per trencarles. Moltes Felicitats als tres.

2014 puede ser un gran año.

Como hace la Camacho cuando le interesa, me expresare en castellano, para que me entiendan amigos y familiares que tengo en el Estado español. Por la tele oigo tal cantidad de gilipolleces que incluso me llego a poner de mala leche. Y hay cosas que me gustaría aclarar. 

En primer lugar, se oye mucho que este movimiento independentista es un camino sin salida al que nos lleva el Sr. Mas. Mentira. Todos sabemos que CiU nunca ha sido independentista. Este movimiento se le va de las manos a todo el mundo cuando el 11 de septiembre del 2012 salimos 1.500.000 de personas a la calle. ¿Que no fuimos tantos? ¿Que fuimos menos? ¿Que fuimos mas? En la manifestación del No a la guerra habia mucha menos gente y dijeron que eramos 1 millón y medio. Estuve en las dos, se de lo que hablo. Realmente la cantidad de personas es lo que menos importa en todo esto. Nunca había visto Barcelona así. Hay un sentimiento muy fuerte en toda Catalunya. Lastima que Barcelona capital no acompañe, pero todo llegará.

Aqui la sociedad es mentira que este dividida. Es mentira que se castigue por hablar castellano. Todo eso son falacias sin fundamento. Cuaquiera que haya estado aqui lo sabe. Estamos mas unidos que nunca. Hay una minoria muy ruidosa que dice tonterias por la tele. Se dice que nunca estuvo prohibido el catalan. Otra mentira y de las gordas. A mi padre le pegaron por la calle los azules por ir hablando catalan con un amigo a la salida del cole, con 11 años. Y todo el mundo tiene algun familiar que le ha pasado. Yo no pude ponerme mi nombre en catalan en el DNI hasta que tuve 17 años porque no se podia. Tengo 42, no hace tanto de eso.

Yo he viajado por España y en todos los sitios hablan mal de nosotros. He recibido insultos de todos los colores. Y tenias que ir con cuidado con el coche cuando era matricula de Barcelona y salias de aqui. 

Supongo que habra gente que leera esto y pensara que es mentira lo que digo. La cuestion es que desde muy pequeño quiero que Catalunya sea independiente. Este va a ser un año muy emocionante. Votaremos. Y nos iremos de donde nunca teniamos que haber salido. Celebramos el tricentenario que perdimos nuestro estatus y lo recuperaremos. 

A mi y a muchisima gente le da absolutamente igual eso de salir de Europa. Catalunya voto que no a la CEE. Y creo que deberiamos estar al margen de ella. No veo ninguna necesidad de enriquecer a Alemania. Hay mercados mucho mas potentes que el Europeo. Id buscando otra excusa, pero claro, no teneis ninguna mas. Ya dije que el gobierno tendra que dar muchas explicaciones llegado el momento. Los Monago y compañia que mantienen a los catalanes, no tendran ningun problema para quitarse una carga como somos nosotros. 

Sin animo de crear polemica, quiero sentir lo que es ser patriota. Lo que es ver la bandera de tu pais y sentir algo. Se que nos iremos. Y es tonteria estar enemistados. Por encima de todos somos personas. Y debemos respetarnos como tal. Pero entended que queremos votar para que quede claro. Nadie nos adoctrina. Queremos irnos. 

2013

Com es habitual en mi, cada final d' any escric sobre les sensacions que m'ha deixat l' any que acaba. El 2013 ha estat un any amb molts extrems. Lo millor i lo pitjor. Es un any amb moltes lectures. Positives i negatives. La meva part social coneguda es la esportiva, i aquesta ha estat espectacular. Un any que crec que serà irrepetible. A principis d' any les mitges maratons, Granollers i Barcelona, baixant temps a les dues. La Marató de BCN fent marca personal també, patint mes del compte. Moltes proves mitiques de ciclisme, com ara la Ports del Maresme, a la que vaig anar amb gastroenteritis, la Tres Nacions i la Quebrantahuesos, amb el Xavi. La Half de Calella. I la cirereta del pastis, el meu primer triatló distancia Ironman, l' Embrunman. Com be va dir el David, es com estrenarse al llit amb la Kim Basinger. 

Embrun va ser brutal. Una setmana als Alps. Amb els companys de l' equip. La meva germana i el Jesus van venir expresament a veurem. El Carles i la Marta també. Em sentia totalment acompanyat. Va ser com una pelicula amb un final feliç. A partir del km 140 de bici va ser un patiment. El Pallon em va deixar estavornit. La meva germana corria amb mi donant-me molts anims. I sobretot, quan veia la Carol i les nenes, em venia una energia extra i molta empenta per continuar. Una d' aquelles coses que no t' imagines mai que podries fer. Els ultims kilometres vaig reproduir al meu cap una conversa que vaig tenir amb el meu pare quan jo era petit, i vaig començar a correr i a correr. Vaig agafar una força que jo no tenia en aquell moment. Estic segur que ell me la va enviar per acabar.

Despres d' Embrun em va costar molt recuperarme fisica i mentalment. Pero vaig fer la Marato del Montseny baixant 40 minuts la marca. Va anar molt be la prova, que vaig fer amb el Luis. La MdM crec que es la prova que mes m'agrada de les que he fet. Despres una Jean Bouin i la Cursa dels Nassos, compartida amb amics i la Carol.

A nivell profesional ha estat un any complicat. Transició total. L' any va començar mes o menys be, pero rapidament la cosa s' enfonsa i tinc que tancar la empresa. Un pal. D' aqui en endevant he tingut problemes de tot tipus. Vuit mesos barallant amb el banc per recuperar uns diners meus, que encara esta pendent. Un judici per impago, que al final he guanyat, pero no he cobrat. Tot l' any una agonia, i aquesta porta de la meva vida l' hauria de tancar totalment. Se que tinc que fer-ho, pero es complicat.

En el tema de les teràpies la cosa va molt be. Se que es la porta que tinc que obrir definitivament. Tot va començar com un joc, un haviam que passa, pero m' agrada molt. Disfruto. I em reconforta. Es molt gratificant. Estudio com mai a la vida. Cada pacient es com un examen final en el que poso la vida perque tot vagi be. He descobert coses impresionants. I m' encanta. 

Al final hem quedo sempre en pensament positiu. Pensant que el 2014 serà el meu any per fi. L' any que les coses es posaran al seu lloc. No cal forçar res. Tot te que caure pel seu pes. Si es veritat que tot esforç te una recompensa, la meva esta per arrivar segur. I a nivell esportiu, realment tant me fa perque aqui no hi ha secrets. Aqui la vida es mes justa. Si entrenes estas be, si no entrenes no. 

El 2014 ha de ser un gran any. Ha de ser l' any de veure l' Albert fent una ultra trail i altres coses que ell i jo sabem. L' any de veure la Carol fent una mitja marató. L' any de veure el Rafa fent coses grans. L' any de la consulta. L' any del 4 de la meva germana. Pero sobretot ha de ser el meu any.