Per fi ha arrivat el dia pel qual hem estat quatre mesos entrenant. Per fi. I justament avui, el dia dels enamorats. Deu ser per aixo que la cursa ha estat plena de moments romantics. Digueu-me cursi, pero els que hi eren amb mi els han viscut de la mateixa forma.
M' he llevat a les sis del mati, amb poques ganes de correr. L' esmorzar de rigor de les curses: pa bimbo amb mantega i melmelada i un cafe. A les 8 he quedat amb el Jordi abaix a la porteria i hem marxat cap alla. El fred era terrible. Jo tenia clar que correria amb els pantalons curts voladors, pero no tenia clar si correria amb jersey o no. Al final, amb samarreta.
Quan erem apunt de sortir, a començat a nevar a Barcelona. Ha estat un moment celebrat pels que erem alla. Molt maco. Hem sortit i els primers moments no podiem correr gaire. A l' arribar a la estacio de França la cosa s' ha escampat i era mes facil moures. Per coses inexplicables de la vida, m' he sentit molt molt be. No habia entrenat en tota la setmana per la pluja i per les ganes. La nostra intenció avui era intentar baixar de 1:40:00 i al principi ho veia una mica complicat, pero perque no intentar-ho.
Al Paralel portava un ritme fort, pero em sentia comode, i no volia deixar-lo. A la Gran Via, el Jordi s' habia quedat una mica enrera i he continuat amb el mateix ritme. Sorprenentment el pas pels 10km ha estat de 45:39. Baixar de 1:40:00 era posible, pero en els ultims km el cos podia dir prou. Fins el km 15 he tirat igual de fort, pero les forces començaven a minvar. Igualment de 4:30 he baixat el ritme a 4:40.
I aixi, fins al final. Ha estat impresionant correr per les Rambles, i entrar a meta per l' Arc del Triomf. No m' ho podia creure. Quatre mesos d' entrenos per fi havian donat el seu fruit. A la arribada he marcat 1:35:18. Ni en els meus millors somnis havia cregut fer aquesta marca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada