Marató de Barcelona

Ja la tinc. Ja he fet la primera marató. I deu n'hi do quines sensacions. Aquest matí he anat tot sol cap a Pça. Espanya. L' ambient era increïble. I a dos quarts de nou, la sortida.

He sortit fort. Volia provarme. He fet el pas per la mitja marato a 1:34:00. Allà m' estaven esperant la meva germana, la Carol, la Laia i el Rafa. Abraçades i petons i el Rafa que m' ha acompanyat fins el final.

Al km 25 he començat a notar coses lletjes a les cames, i encara quedava molt. Jo nomes estava pendent del famos muro. I tinc que dir que encara l' estic esperant. El ritme ha estat bo al segon parcial, pero notava que mica en mica la cosa anava baixant. El Paralel se m' ha fet etern. I al final veia sortir correns la Laia que venia a buscarme per portarme fins el final.

He patit. He tingut dolor a les cames. Pero estic molt content i molt orgullos perque he afrontat la carrera amb totes les meves armes. He rodat be, he rodat fort. 42km a una mitja de 4:36 min/km. M' ha encantat correr una Marato per la meva ciutat. Per llocs emblematics. M' ha encantat l' ambient. Molta gent animant, ha estat increible.

Dono les gracies al Rafa per haverme acompanyat en la meva primera Marato. Dono les gracies a la meva Nutricionista, que m' ha deixat molt sorpres. Tot el que em va dir s' ha complert tal com va dir. Impresionant lo ignorants que som en certs temes.

La primera es la que recordare sempre. Pero hi haura mes. I ara em pregunto, que ve ara? quin sera el proxim objectiu? Jo tinc la resposta, i requerira molt d' entreno. Pero amb ilusió, tot arriva.