Avui tenia una bona trovada amb la gent del club, la Travessa de Badalona. Alla hi erem molt jovents79, entre ells el Raul, l' Albert, la Eli, la Judit, el David, la Miri, el Joan i el Pere Benach, El Marc, i l' Oscar. Ho sento si em deixo a algu.
La prova consistia en nadar 2500 metres. Bona distancia. Pero hi havia dos problemes. Hi havia onades i meduses. Quan portava uns 500 metres nadats m' he trovat amb una medusa a un pam de la meva cara i no la he pogut evitar. M' he quedat paralitzat. M' ha tocat la cara, el pit i la cama esquerra, pero per la part de dalt, que es just on no pica.
A partir d' aquest moment el meu repte no ha estat la prova, si no anar esquivant meduses. Eran bastant grans i es veien desde lluny. He posat molta atencio i cada vegada que veia una em donava molt mal rollo. Quan he acabat la prova he sentit un gran alivi. Ja no nadaria mes entre mig de meduses. A la arribada m' estava esperant la meva germana Angels i el Jesus.
Hem estat tot el mati a la platja, pero a la hora de dinar teniam una cita. I es que se li feia un dinar sorpresa als Benach, pels seus aniversaris. Amanides, carn a la brasa, i bona companyia.
No necesito estar a cap altre club per adonar-me de la qualitat humana de les persones que formen aquest equip. Es una gran familia. No he conegut cap jovent dels anomenats "competitius". Tothom te paraules amables. Es allo que sempre deia que a algun lloc tenia que existir, pero malauradament no es trova. Quan l' Albert m' ho explicava, pensava que no podia ser real, que no podia ser cert. I ara que soc dins, ho he comprovat i n' estic molt orgullos de formar part d' aquest gran equip. Com diu el Joan, el Jovent79, es diferent. I te tota la rao.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada