Ja se que molta gent ha pujat al Turo de l' Home en bici. Ja se que fins i tot han pujat molt mes rapid. Pero deixeu-me gaudir aquest moment que ha estat tant especial.
Ja sabeu que jo tinc una historia molt especial amb el Montseny. I aixo ho fa doblement emocionant. Era tot un repte. Ha estat tot un repte. Aixo, simplement vol dir que els entrenos fan el seu efecte. Pero emocionalment va mes enlla, molt mes enlla.
Amb el Jordi i l' Albert vam tirar junts fins alla. El Xavi (part important en aquesta historia en la que el Montseny esta ficada) m' estava esperant a 6km de coronar, ja que ell venia de Seva. Els seus crits d'anim quan em va veure em van emocionar molt. Aquest 6km finals van ser durs, pero les vistes eren expectaculars i valia la pena patir-ho.
Sento que he fet algo important, pero mes important es compartir-ho amb els amics. I m' emociona especialment que el Xavi estigues alla i em digues que no s' ho podia perdre i que l' Albert fes el seu primer Turo i jo ho pogues veure. El Jordi va coronar com un campio, estant fora de forma, acabat d' arribar de vacances.
La tornada va ser expectacular, amb un Albert que sempre, sempre, sempre, es capaç de deixar-se totes les seves forces on sigui per ajudar els amics. Aquesta sortida la recordare tota la vida. Quedarà guardada a la meva memoria a un lloc molt especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada