Jo sempre he estat ànima de club i equip. Tota la vida jugant a futbol i els millors records els tinc allà on mes a gust he estat. Quan l' ambient es corrompia, llavors era el moment de canviar. I quan el futbol ja no podia donar-me el que jo necessitava, llavors era el moment de deixar-ho.
Allà enrera quedava una època molt maca, amb bons amics i molts bons moments. Ara tocava descansar.... Però la meva anima inquieta no em va deixar apoltronarme al sofà de casa. Jo esperava el moment de convertirne en un culocarpeta, però no va poder ser.
Un any d' inactivitat, va donar pas a que a una revisió metge, el nivell de triglicerids es dispares. Em vaig espantar i sota la recomanació del metge vaig començar a córrer 30 minuts dos o tres cops per setmana. Així va començar tot...
La gent es pensa que sóc un superheroi, però res mes lluny de la realitat. Us puc ben assegurar que costa molt. A tots ens costa el mateix. T' ha d' agradar molt el que comporta l' esport. I una de les coses es molt de patiment.
La qüestió es que hem torno a trobar dins d' un equip. I puc dir que s' han superat totes les expectatives. No vull desmerèixer els entrenadors i presidents que he tingut al llarg de la vida, que son molts i molt bons, i per descomptat els amics que he fet al futbol, però per primera vegada estic allà on jo sempre havia pensat que tenien que ser els equips.
Quan l' Albert hem parlava del Jovent79 hem deia simplement que era diferent, que no es podia comparar amb cap altre club. I ara ho entenc tot.
2013 serà un any perfecte per intentar fer un Ironman. I no un qualsevol. La meva primera marató va ser de muntanya, i possiblement el primer ironman també ho serà. Embrunman ens espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada