Sort

Mai he estat una persona negativa ni pesimista. La meva vida es una lluita continua. He estat abatut infinitat de vegades per motius ben diferents. Sempre he pensat que la sort no m'ha acompanyat. Semblo dramatic però no, soc ben positiu i sempre he anat endavant.

Hi ha coses que no explicaré perque no cal. Els que em coneixeu desde ben petit ja sabeu que no vaig tenir una infancia normal. La adolescencia va ser molt critica perque quan penses que tot queda enrera, et coloquen una llossa a sobre que encara es pitjor. 

Van passant els anys i fa gracia sentir les opinions de la gent quan no tenen ni idea del que et passa. Tot un cumul de coses negatives. Sense entendre res, la mala sort s' instal·la a la teva vida i es la teva companya. I costa molt lluitar contra ella. Alguna que altre li he guanyat. Ja se que molts pensareu que aixo es una parida, que amb lluita i força se surt de tot, però no, sempre he pensat que la sort es un factor important, i quan falta no hi pots fer res.

De cop i volta, coses que eren impossible que passesin comencen a passar. Una rera l' altre, sense canviar la actitut ni res, comencen a arribar coses bones. El que abans era impossible, de cop i volta es transforma en possible, sense passar per probable. No hi ha lluita, arriba sol. La mala sort fa les maletes i marxa cap a un altre lloc. No se si va a buscar un altre al que putejar, o es que ja es jubila. 

Aqui es on entenc que la sort existeix. Perque abans no i ara si? la meva actitut era negativa? La meva actitut davant la vida sempre ha estat igual, no ha canviat res. Pero sense explicació tot es bo. Aquella feina impossible de cop i volta arriba. Aquell local que ningu el vol, de cop i volta el volen. De cop i volta hi ha persones que em miren al ulls i em diuen, no et preocupis, surtirà be. Tot a agafat una dinamica positiva a la que no estic acostumat.

Es facil pensar que aixo li passa a una persona que no lluita i que es queixa perque si, pero uns quants saben que no es el meu cas. Que pel que sigui, perque m'ha tocat, o perque m'ho he merescut, la sort no ha estat aliada.Evidentment que la salut es molt mes important, i que hi ha gent que esta pitjor, evidentment. Però les desgracies alienes no em consolen. Ets molt serio, m'han dit moltes vegades... normal. No ha estat emocionalment facil la meva vida. Si quan començava aquest any, em diuen que acabaria aixi, no m'ho hagues cregut. Porto molt temps, molt temps, desitjan una cosa. I sembla ser que esta a punt de passar... i nomes pel fet de que pot passar, estic molt feliç.