Emocions

Diumenge que ve estic convidat a dinar a casa d'una familia. Es la primera vegada que la meva familia al complet dinarem amb la seva familia al complet. Aquesta noia es una persona especial a la meva vida. De fet es la germana del que ha estat el meu millor amic, pero d' ell ja parlaré un altre dia. Es curiós. Mai em compartit res de les coses que fan els amics. Ni un café. Ni un dinar. Pero em compartit coses molt mes importants, emocions.

Cada estiu, quan acabava la escola, cada dia passava per davant de casa del Xavi i el Kike haviam si havien arrivat. I estiu rera estiu repetiam el proces fins que ens tornavem a veure. Un any, nomes van arrivar, el Xavi em va dir: tengo una hermana. Ven. I em va ensenyar la seva germana. "Vamonos a jugar" em va dir.

Van anar passant els anys i vam anar creixent. De tant en quant li preguntava al Xavi com li anava la vida la seva germana, i m' anava explicant tot. Recordo coses com que va portar un gos a casa. El primer novio. La feina amb Maria. La vida en parella... La vida va passant. I tot va be.

Un dia rebo una trucada del Kike. Estava plorant. "Se nos va Pere". Ningú a la vida mereix pasar un trangol d' aquestes dimensions. Emocionalment em va afectar molt. El coneixia. La coneixia. Ell va marxar. Ella va rebre un cop durisim. 

Tinc un record que m'ha vingut molts cops al cap.  Vaig anar amb ells a l'enterro. Vam parar a les 4 carreteres a esmorzar. Ella va seure a una taula. Jo vaig seure davant. Tots estaven en moviment. Uns al lavabo, altres a demanar. La seva mirada al vuit em va trencar. Li vaig agafar la ma. Em va mirar. Em va dir. "Porque a mi". Em va agafar la ma i va plorar. Es un dels moments mes tristos que he viscut a la vida. Una persona que he vist creixer, i que una de les seves virtuts era la alegria que tenia sempre, estava totalment destrossada. 

Va anar passant el temps i jo preguntava per ella. El seu germà sempre m´anava informant. Veia fotos al facebook, pero la seva mirada continuava sent triste. Va passar el temps i un dia el Xavi em diu que sembla ser que va amb un noi. M'alegro molt. Es una barrera molt important que havia que trencar. Començo a veure alguna foto al facebook i la seva mirada comença a canviar. Començo a reconeixer aquella nena que sempre reia. 

Un dia rebo una trucada d'ella. Em va trucar personalment per dir-me que estava embarassada. Per primera vegada m'enterava d' alguna cosa de la seva vida per ella directament. Es una de les trucades que mes il·lusió m'ha fet a la vida per un motiu sencill. Hi ha moltes vegades que hi ha gent amb la que tens un vincle especial no directe, amb la que hi ha lligams emocionals per diferents motius, i que et preocupes o t' informes de com li va tot, sentint alegria de les coses bones i tristessa de les dolentes. 

Aquella trucada, i quan em va enviar la foto de la seva filla per whatsapp, o convidar-me a casa seva quant li vaig comentar que ens podriam veure amb les nenes, dona sentit a tot aixo. Em fa molt feliç que la germaneta petita del meu amic, s'enrecordi de mi i em digui que li fa molta il·lusió que anem a casa seva a dinar. M' alegro molt veure que tornes a ser feliç.