S' acaba l' any mes contradictori de la meva vida. A nivell esportiu ha estat impresionant. Vaig fer el Half de Calella, distancia mig Ironman. Va ser increible. Vaig baixar el meu temps en mitja marato. Vaig fer duatlons de muntanya, que em van encantar. Vaig fer la Marato del Montseny, epica.
A nivell familiar, impressionant. La Laia ho supera tot dia a dia. Els nou vinguts a la familia van creixent. Els grans alla estem, tirant del carro.
Pero a nivell laboral ha estat el pitjor de la meva vida. Un patiment constant. Un drama per cobrar. Tot problemes. I entenc que els demes els tinguin, pero a mi m' interessen els meus. Diuen els entessos que les crisis milloren l' ingeni. Es possible. I al cami estem. Pero s' ha patit moltissim aquest any. I malauradament vaig tenir que aparcar el Descens per no poder costejar-lo.
Espero que el 2012 em porti estabilitat a la feina, que es l' unic que necessito per afrontar un any que sera meravellos, segur que si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada