Mitja de Granollers

Increible. Es la unica paraula que em surt quan estic pensant que escriure. Molt content, evidentment. Encara que les alegries esportives, duran molt poc. Si, he aconseguit marca personal, pero ja esta. A casa a dinar i a continuar la vida. Pero deixeu-me que us expliqui.

No m'he llevat gaire d'hora, a les 7:40. Esmorzar tipic, i a buscar a l' Albert. Arribem a Granollers, i l' Albert havia quedat amb una persona que li tenia que comprar una samarreta per un tema benefic. No la trovem. Anem al poliesportiu, deixem les bosses, i marxem a la sortida. Ens despedim al meu calaix i hem quedo sol.

Quan estava esperant a que comences la carrera, hem trovo al Jordi i la Blanca. Bona gent, molt bona gent. Hem trovo el Toni Avila, amb el que parlem una mica de sensacions. Tinc que reconeixer que no arrivo be, estic cansat, i carregat. Pero estava esperant la sortida perque el meu cap es transforma. I comença la cursa.

La sortida es lenta i travada. Molta gent. I seguim correns. Es nota que la cosa va pujant. El ritme va mes o menys dintre del previst. Vaig 50 segons per darrera. La Garriga, d' aqui a res donem la volta. Continuem pujant. Ritme mig de 4:11. Donem la volta i comença la baixada. 55 segons per darrera. Es nota que baixa. Em noto mes comode. 3:50. Durant el trajecte hi ha 3 o 4 pujades que hem trenquen. Al km 15 començo a notarme cansat de veritat. Miro el rellotge i veig que hi ha una diferencia de 45segons entre el que li tenia programat i la posicio final. No pot ser, he corregut molt. M'hi fixo, i veig que la diferencia es a favor. Tremendos 4 km. 

Abans d' arribar a les Franqueses sento un espectador que diu que estem davant la ultima pujada. Aixo m' anima. Miro el rellotge. La cosa va be. I comença la ultima baixada que ens portaria a la arribada. I decideixo donar-ho tot. A full. Increible l' ambient, amb molta gent aplaudint. Veig la Eli que em crida just abans de l' arribada. No m' ho puc creure. He baixat la meva marca 3 minuts. 

Estic molt content, pero el curios d' aquestes coses es lo poc que dura. Si, he baixat temps, i ja esta. La vida continua, gracies a Deu. Felicito els companys del Jovent79 pel seu paper. I a la Monica que tambe a fet marca personal, En dos setmanes mitja de Barcelona. Ens veiem alla.