Avui era la prova. La prova reina de l' atletisme. La marató de Barcelona. Es la prova que tot corredor ha de fer un cop a la vida. Es la prova que no perdona, que et posa al teu lloc. Cada any veig gent molt bona que per causes que semblen tonteries han d' abandonar.
La meva lectura ha de ser molt positiva. Fa uns mesos em vaig plantejar que ja tocava anar a les carreres a per elles. A intentar fer marca personal. Era el moment d' intentar-ho i em vaig plantejar fer 3h a la marató.
Les circumstancies de la vida et porten a que no pots fer tot l' entreno que volies. Cada vegada menys temps lliure i mes feina, que es el que jo volia realment. Pero ho haviam de provar. Fins el km 25 he anat amb el globo de 3h i a partir d' aqui se m'ha anat escapant mica en mica. He decidit no sacrificar la Ultra del Montseny i acabar fent el que podia, sense lesionarme. He patit. Normal, es una marato. I al final he baixat 4 minuts la meva marca personal.
He d' estar molt satisfet. Ha estat una prova psicologica de nivell. Sense estar en el millor moment continuem millorant, cosa bastant sorprenent. Ara toca pensar en la UTM. tot just d' aqui a 4 setmanes, el gran repte de l' any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada