Estava a punt de fer 21 anys. No havia vist al Barça guanyar gaires coses. Una Copa del Rei, la lliga de l' Urruti t' estimo, i les dues lligues del Johan. Dues lligues seguides. No estavem acostumats a aixó els cules.
El que si que recordo es la final de Sevilla contra Steaua de Bucarest.Va fer molt mal. Els cules esperavem amb molta ansia la primera. El Barça, un gran equip, amb una gran afició, amb tots els problemes amb els que ha hagut de lluitar al cap de la seva historia, i no tenia cap Champions.
Recordo perfectament aquell 20 de maig. Recordo perfectament on vaig veure el partit. Recordo l' esclat dels barcelonistes. Koeman no va xutar sol. Vam xutar tots. I aquell xut va canviar la nostra historia.
Ahir estava a Canaletes i hi habia molta gent, pero sempre que torno a Canaletes em venen flashos del 20 de maig del 1992. No he vist mai tanta gent plorant d' alegria. Tots ens abraçavem. Va ser la gran nit dels cules. La primera.
La gent jove d' avui en dia creu que aixo que passa ara, ha estat el normal sempre. I no es aixi. Els que passem dels 40 recordem perfectament que no eram un equip que celebres gaires coses. Mes aviat poques.
23 anys despres, he vist al Barça guanyar 5 Champions. He vist al Barça fer el millor futbol del planeta. He vist els millors jugadors del mon al meu equip. He vist a Messi....
Visca el barça i Visca Catalunya,.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada