Surto a correr i agafo un ritme molt bo. Despres de quasi 4 hores marco un 4:20. Vaig be. Al km 4 començo a notar coses molt lletges a les cames. El ritme esta a 4:30. Cada dos kilometres i mig hi ha avituallament. Aigua per sobre i Pepsi i mig platan per la boca. Al km 7 noto molt mal als peus, a la part posterior. Miro, i veig la sabatilla amb sang. Rosadures als dos peus. M' entra el canguelo.
Faig la primera volta i alla estaven tots els hooligans. Un esclat impresionant que em va emocionar molt. Deu n' hi do com cridaven. I enfilo per la segona volta. Aquest va ser el moment mes decisiu del Half. Fisicament cansat i psicologicament tocat. No em venia gens de gust. A aquesta segona volta, vaig veure autentics drames. Gent caminant amb la mirada perduda. Gent amb rampes i tirons. Gent tirada a terra. El meu ritme cada vegada era mes baix. 5:30. El mal als peus era fort. Dono la volta a Malgrat. 5km per arrivar.
En aquest moment, i no se perque, em vaig encendre. Se'm van passar pel cap moltes coses. Pero sobretot, que tenia a prop de 20 persones que m' estaven esperant a la arrivada. Era el moment que portava 1 any esperant, era el meu moment. Estava a les portes de ser Finisher.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada