Swim

He passat una mala nit, i no pels nervis, si no perque la meva filla no m' ha deixat dormir gaire be. A les 6 del mati em llevo. Vaig a la cuina directe i em faig un entrepa de pernil. Estic molt nervios. Tinc una certa opresio al pit. Paso tres cops pel water. Tipic els dies de competicio, pero aquesta te algo especial. Es un Triatlo de llarga distancia.

A les 6:40 marxo cap a boxes. Vaig gent pel carrer amb les bosses i la bici. Ens saludem. Tots portem la mirada perduda. Es nota la tensio. Deixo les coses i marxo amb el Ruben a provar l' aigua. De cop em trovo sol. El Ruben te sortida a les 8:15 i jo a les 8:40. El veig sortir. Un crack. Torno a l' aigua a mourem una mica. Em coloco al meu calaix de sortida. Queda poc. Busco la Carol, i no la veig. En aquest moments necesito veure-la. Em relaxaria molt. Les sortides es van donant i el meu calaix va avançant. Ja em toca. Respiro fons, i decideixo que s' han acavat les tonteries. 

Sona la sortida i com sempre, entro amb calma a l' aigua. Fins la primera boia vaig controlant els moviments de la gent. Despres de la primera boia, trovo el meu ritme i a nadar. Em noto be, em noto agust. Em dono compte de que vaig adelantant gent. Veig la platja al fons, i estic arrivant. No estic cansat. Veig els primers i els tinc davant. Miro endarrera i el grup es llarg. Bona posicio. Surto de l' aigua, i alla estaven. El Rafa, la Carol i la Laia. Primer subidon del dia. Necesitava veure la Carol.