Quin dia mes bo. Quin dia mes perfecte. Nomes llevarme, a les set del mati, he mirat per la finestra, i el sol era radiant. Es veia el cel obert. Haviam quedat a dos quarts de vuit per esmorzar, i he baixat abans per anar a donar una volta per la platja. Estaba increible per nadar. El dia prometia.
Un cop hem esmorzat, hem anat a deixar tot el material dins des boxes, i hem anat a veure la sortida dels pros. Hem flipat bastant perque han fet el recorregut de l' aigua en 9 minuts i algo. Increible.
Un cop hem estat amb els neoprens a la linia de sortida, tota la tensio s'ha esvait. El Jordi estava ja davant del seu repte, de la seva carrera. L' aigua.... l' aigua..... era el que el tenia nervios. Al final, tots contents, per completar un gran cap de setmana.
Jo molt content, primer per les sensacions que he tingut, i segon pel Jordi, que tenia ganes ja de que acabes el seu primer triatlo i es treies la presio que ell mateix s' havia ficat a sobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada