He arrivat a punt que tot aixo se m' ha fet gran. He fet una Ultra trail. He corregut 90km per casa meva, el Montseny. Uns dies després de la mort de la iaia, i per on tant anava a caminar amb el papa.
Nostalgies i emocions a banda, he de dir allo tant repetit que mai ho hagues imaginat. També que ha estat el mes dur que he fet en ma vida. Es algo fora del normal. He fet moltes coses, i he demostrat a molta gent que pot fer moltes coses, pero una Ultra s' escapa de la llogica humana.
Els corredors de trail mereixen tot el meu respecte. Es un tipus d'esportista molt diferent al que estem acostumats a veure. Res a veure amb el postureo fastigos que envolta el mon de l'esport. Tinc que pensar-me si tornare a fer una o no, ja que quan pateixo molt en una prova sempre dic que no repetire i despres sempre i torno. No se, ho rumiare.
Pere la vida está plena de reptes i aquesta es la forma de sentir-se viu.jo no creía que podría acabar una matagalls Montserrat i quan vaig acabar vaig día que L'any seguent tornaria.ja estic inscrit.Gracies a les tenes vivences també estic pensant en fer L'ultra del Montseny L'any vinent o sigui que espero que sigues allá.
ResponEliminaviure es gaudir del que fas i aixo es el que fem Mestre
Pere la vida está plena de reptes i aquesta es la forma de sentir-se viu.jo no creía que podría acabar una matagalls Montserrat i quan vaig acabar vaig día que L'any seguent tornaria.ja estic inscrit.Gracies a les tenes vivences també estic pensant en fer L'ultra del Montseny L'any vinent o sigui que espero que sigues allá.
ResponEliminaviure es gaudir del que fas i aixo es el que fem Mestre
Tindre en compte les teves paraules Toni ;)
ResponElimina