Ens despertem al mati. Esta nerviosa. El que diuen tenir papallones a la panxa. Avui es la prova de foc. Avui es el dia en que s' ha de veure si l' entreno ha servit per alguna cosa o no. Quin millor escenari per posar a prova la Carol que la Cursa de Bombers. Increible desplegament, com sempre. Es nota que hi han calers...
Comença la cursa. Sortim per sota de 5 el km. La cosa va be. Al Paralel comencem a veure sintomes de que hi ha cansanci. Ella continua. El ritme baixa una mica. Gran Via, aigua per refrescarse. Mantenim el ritme. Ausias Marc, comença a arrepentirse d' haver vingut a correr. Via Laietana, com una campeona, escanyada a tope, puja el ritme. Passeig Colom, 200 metres per arrivar, allarga les cames a tope i entra a un ritme alt.
Cansada, reventada, pero molt contenta. Ha aconseguit el que volia. 55 minuts clavats. Pero lo mes important, es que ha descobert el que es lluitar contra el teu cap, ha descobert un dels aspectes mes durs de l' esport, quan no pots mes i treus forces d' on no saps que les tenies. Aixo es ser un campeon. Aixo es superacio. Aquestes son les sensacions que ens agraden als esportistes. Son les sensacions de la superacio. Sensacions dures, molt dures, pero molt reconfortants. Felicitats Campeona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada