Se acabo lo que se daba. Amb tot pràcticament preparat, queden tonteries per pulir. El mati per els últims retocs. Provar la bici amb tot el que portare a sobre. Anar a la xerrada de la organització i a deixar la bici.
Estic impresionat amb la quantitat de missatges, e-mails i whatsapp que he rebut. Els sentiments mai han estat el meu fort, però estic molt molt content i molt agraït. El que faré no te cap mèrit especial, molta gent abans ja ho ha fet. Si ho aconsegueixo, serà un moment especial, però la vida continua.
En aquest moment vull agrair molta gent que ha estat allà. L' Isaac, per la seva constant ajuda personal. Al Pere i Joan Benach per les seves constants recomanacions, bonissimes totes. A la Eli i la Judith per crear aquest monstre. A l' Albert per totes les hores compartides. Ell es un dels culpables que jo estigui aquí. Amic i una font inacabable de motivació i nous reptes. Al Rafa, per aguantarme en la salut i en la enfermetat, en la tristesa i en la alegria, i totes les meves tonteries que no son poques. A la meva germaneta, que ve desde Barcelona per veure'm en aquesta prova.
Però sobretot la meva família, que son les que mes em pateixen. Les que veuen com surto a entrenar i no diuen res. Les que em segueixen a tot arreu i comparteixen amb mi tots els reptes. Per això, si acabo l' Embrunman, us heu de sentir tant triunfadores com jo. Us estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada