Tot just d' aqui a una setmana a aquestes hores si tot va be estare correns. Potser anire pel kilometre 20. Segurament estare bastant fet caldo i les cames em faran figa. Com em va dir el Carles Palobart pare, sera un dolor molt dolç.
Aquesta setmana es molt psicologica. Reconeg que estic una mica insoportable. Una mica mes que normalment. jejeje. Tot m' afecta molt. Qualsevol canvi fisic m' amoina molt. Pero com em va dir el David Jimenez, es normal tenir sensacions extranyes ara.
Fa un temps comentava que quan era petit, el meu pare em parlava d' uns bojos que feien una prova que es deia Ironman, i acabava dient... quins collons que tenen... amb certa admiració. Estic segur que el meu pare , desde alla on estigui, seguira la prova sencera, flipant amb que el seu fill sigui un d' aquells sonats que ell li explicava. I estic segur que preparara tota una serie de cadires perque varios amics em puguin veure. Alla estaràn el Tito i el Jordi, amics de la adolescencia a Seva, comentant amb el meu pare. El meu avi soposo que preferira anar a buscar aigua amb el canti, i arrivara a ultima hora per veure impasible, com sempre, el desenllaç que tingui que ser. La yaya Julia els preparara alguna cosa per menjar a tots. I segurament tambe apareixera la Imán, acabada d' arrivar al cel, que voldra seguirme en aquest dia tant important per a mi.
Estic segur que m' ajudareu molt desde allà on esteu. Jo us sentiré ben aprop, i segur que notare el vostre recolzament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada