Ultimament heu vist el teatrillo que he muntat al voltant del meu Embrunman. Tot el que vaig posar era real, el que sentia i pensava, pero no es la forma d' actuar en mi.
Realment em va sorprendre la quantitat de respostes que vaig rebre. Em vau trucar, em vau enviar e-mail, per whastapp, per facebook, de totes les formes posibles. Es molt bonic sentirse estimat i veure que la gent va respondre a la crida que jo vaig fer. Havia gent que ha passat per la meva vida en diferents moments. I el mes sorprenent, es que la inmensa majoria heu estat amics personals no vinculats amb l' esport.
De gent vinculada amb el Triatlo em va felicitar un noi al vestidor del gimnas, que no conec, pero que em va veure a les fotos d' un amic comu. Em va felicitar l' entrenador de futbol del meu nebot que no conec personalment, i tambe fa triatlons. Em va felicitar la Blanca. I els companys de l' equip. Un gran gest, evidentment.
Tota la vida he fet esport, la majoria d' ells esports d' equip. He estat capità dels equips on he jugat molts anys. Conec perfectament el que son les jerarquies de vestidors i el respecte als entrenadors i companys. He fet esports individuals i de sempre s' ha inculcat el respecte als rivals. Els pares ens inculcaven que mai eres un bon esportista si no tenies respecte pels teus rivals.
Fer triatlo esta de moda. Mola molt ser triatleta. I començo a entendre els vells triatletes, els que porten tota la vida. Fer triatlo no vol dir que siguis esportista. Mai seras un bon esportista si no valores el que fan els demes. Si nomes penses en tu, no pots dirte esportista, per moltes coses que facis. Us agrada molt mostrar les vostres cosetes i mai valoreu el que qualsevol altre persona aconsegueix, amb mes o menys valor.
No havia vist mai cap esport on la enveja estigui tant a prop. Els piques dintre dels clubs. He vist cops de colze i empentes a curses. Tots sabem el que pasa a la natacio als triatlons, que semblen combats. Aquells que es mostren com a grans amics quan son molt superiors a tu i quan t´apropes o superes, ja no ets tant amic.
M´he cansat de llegir les vostres tonteries i gestes en les que someteu el cos a un castig terrorific. M'he cansat de riure les gracies d' aquells que son incapaços de parlar be de ningu, o reconeixer els merits d'amics propers. Segurament els vostres pares tambe us van intentar inculcar el que es un comportament esportiu de veritat. I ens queixem de com pujen els nens.... lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada